El llit honest i l’oració devota de l’Emperadriu al "Tirant lo Blanc"textos i imatges d’Anunciacions amb secrets d’alcova

  1. Beltran, Rafael
Revista:
Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic

ISSN: 1579-7422

Año de publicación: 2022

Número: 25

Páginas: 1-100

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/TIRANT.25.25653 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic

Resumen

L’article examina els antecedents i contextos de l’episodi de trobada d’Hipòlit amb l’Emperadriu de Constantinoble al Tirant lo Blanc (caps. 248-264) des de diferents punts de vista, en especial la comparació amb les imatges medievals d’Anunciacions. A més d’analitzar amb detall els moments d’aproximació cortesa d’Hipòlit, plens d’equivocs religiosos, s’estudien els precedents clàssics i religiosos del personatge de l’Emperadriu, així com les il·lustracions amb anuncis de concubinats perillosos que presenten els primers llibres de cavalleries manuscrits i impresos, i alguns tractats religiosos i mèdics romànics. Tot seguit, s’analitza el capítol principal de l’episodi (cap. 260) amb la preparació de la cambra i el llit per part de l’Emperadriu. Acció i descripció de l’alcova es relacionen amb el paper decisiu que van haver d’exercir les alcoves pintades en moltes Anunciacions durant els segles xiv i xv, on reïx el llit (thalamus Virginis) pel seu significat mariològic i cristològic. Com que la imatge de l’anunci de Gabriel a Maria, amb el rerefons d’aquest thalamus, va servir també com a model per a imaginar i il·lustrar anuncis o avisos de concepció extraordinària efectuats per esperits, àngels o dimonis, es proposa que Hipòlit i l’Emperadriu pogueren actuar com a contrafigures de l’Anunciació, dins d’un complex joc d’intertextualitats que afectaria episodis sacres i profans d’altres obres de ficció, com ara La Celestina.

Referencias bibliográficas

  • Acebrón, Julián (2004), Sueños y ensueños en la literatura castellana medieval y del siglo xvi, Cáceres, Univ. de Extremadura.
  • Ágreda Pino, Ana María (2017), «Vestir el lecho. Una introducción al ajuar textil de la cama en la España de los siglos xv y xvi», Res Mobilis, vol. 6, núm. 7, pp. 20-41.
  • Aguilar, Josep Antoni (2001), «Xenofont, Anaxàgores i l’emperador, sobre dues anècdotes del Breviloqui al Tirant lo Blanc», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XLII (= Miscel·lània Giuseppe Tavani, I), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 61-75.
  • Alemany, Rafael (1993), «De la lògica d’un final aparentment il·lògic: a propòsit del desenllaç del Tirant lo Blanch», en Actas del IV Congreso de Literatura Medieval (Lisboa), vol. IV, Lisboa, Cosmos, pp. 243-248.
  • Alemany, Rafael (1994), «La mort de Tirant i el triomf d’Hipòlit o la crisi del món cavalleresc vista per un cavaller en crisi», en La Cultura catalana tra l’umanesimo e il barocco: atti del V Convegno dell’Associazione italiana di studi catalani (Venezia, 24-27 marzo 1992), eds. Carlos Romero i Rossend Arquès, Pàdua, Programma, pp. 13-26.
  • Alemany, Rafael (2008), «Els amors del parents de Tirant amb les parentes de Carmesina», Tirant, 11, pp. 5-18.
  • Altés i Aguiló, Francesc Xavier (2001), «El leccionari i col·lectari santoral de Santa Maria de Serrateix», Miscel·lània litúrgica catalana, 10, pp. 211-293.
  • Álvarez da Silva, Noemí i Gemma Pellissa Prades (2014), «“Ab un espill me requerí de amors” (Tirant lo Blanc, caps. 126-127): la imagen de tres espejos catalanes del siglo xv, entre la magia y el tocador», Tirant, 17, pp. 201-222,
  • Amengual i Batle, Josep (2019), «L’Ordo Commendationis Animae i Santa Tecla en diversos devocionaris i en el Tirant lo Blanch», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’Estudis Històrics, 75, pp. 87-99.
  • Aquiles de Hernando de Acuña: fuentes, motivos y significación», en La espada y la pluma: Il mondo militare nella Lombardia spagnola, Atti del Convegno Internazionale di Pavia (16, 17, 18 ottobre 1997), Viareggio-Lucca, Mauro Baroni, pp. 385-406.
  • Arronis Llopis, Carme (2012), «La vida de la sacratíssima verge Maria» de Miquel Peres: estudi i edició, Tesi doctoral, Alacant, Univ. d’Alacant.
  • Auerbach, Erich (1983), Mimesis: la representación de la realidad en la literatura occidental, Madrid, FCE.
  • Badia, Lola (1987), «La segona visió mitològica de Curial: notes per a una interpretació de l’anònim català del segle xv Curial e Güelfa», en Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, VI / Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 14, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 265-292.
  • Badia, Lola (1993-1994), «Tot per a la dona però sense la dona: notes sobre el punt de vista masculí al Tirant lo Blanc», Journal of Hispanic Research, 2, pp, 39-60.
  • Badia, Lola i Jaume Torró (2015), «Ambient internacional i cultura de cort al Curial e Güelfa: primer suplement a l’edició de Quaderns Crema 2011», en Mediaeval Studies in Honour Curt Wittlin / Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin, eds. Lola Badia, Emili Casanova i Albert Hauf, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 51-66.
  • Baert, Barbara (2021), Petrifying Gazes. Danaë and the Uncanny Space, ‘Studies in Iconology’, 19, Leuven – París – Bristol, Peeters.
  • Baile López, Eduard (2009), «Repertori d’aliments en el Tirant lo Blanc: “e dinaren-se ab molt gran plaer”», Tirant, 12, pp. 5-31.
  • Beltran, Rafael (1988), «Paralelismos en los enamoramientos de Calisto y Tirant lo Blanc: los primeros síntomas del “mal de amor”», Celestinesca, XII / II, pp. 33-53.
  • Beltran, Rafael (1989), «Eliseu (Tirant lo Blanc) a l’espill de Lucrecia (la Celestina): retrat de la donzella com a còmplice fidel de l’amor secret», en Miscel·lània Joan Fuster: estudis de llengua i literatura, ed. Antoni Ferrando i Albert Hauf, Barcelona – València, Univ. de València – AILLC – PAM, vol. I, pp. 95-124.
  • Beltran, Rafael (1990), «Las bodas sordas en Tirant lo Blanc y la Celestina», Revista de Filología Española, LXX, pp. 91-117.
  • Beltran, Rafael (1998), «El conjur d’Eliseu al Tirant lo Blanc: poesia i oralitat en la literatura culta», en Actes de l’Onzè Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Palma, Mallorca, 8-12 de setembre de 1997), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. I, pp. 461-78.
  • Beltran, Rafael (2001a), «Aspera et inurbana verba: la ira de Melibea y Carmesina y la lección desoída de Andreas Capellanus», en Studia in honorem Germán Orduna, ed. Leonardo Funes i José Luis Moure, Alcalá de Henares, Univ. de Alcalá, pp. 73-89.
  • Beltran, Rafael (2001b), «Huellas de las oraciones de Los Tres Reyes de Oriente y Las cuatro esquinitas en Tirant lo Blanc», en Lyra Minima Oral. Los géneros breves en la poesía tradicional, ed. Carlos Alvar, Cristina Castillo, Mariana Masera i José Manuel Pedrosa, Alcalá de Henares, Univ. de Alcalá, pp. 415-24.
  • Beltran, Rafael (2003), «Entre la parodia de la oración y el equívoco religioso: nuevas intertextualidades de La Celestina con la novela catalana», en El mundo social y cultural de «La Celestina» (Actas del Congreso Internacional, Universidad de Navarra, junio, 2001), eds. Ignacio Arellano i Jesús M. Usunáriz, Madrid, Iberoamericana, pp. 27-44.
  • Beltran, Rafael (2006), «Tirant lo Blanc», de Joanot Martorell, Madrid, Síntesis.
  • Beltran, Rafael (2008), «“Conjúrote, fantasma”: almas en pena y conjuros paródicos entre Tirant lo Blanc y Don Quijote», en «Amadís de Gaula»: quinientos años después. Estudios en homenaje a Juan Manuel Cacho Blecua, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, pp. 43-61.
  • Beltran, Rafael (2018), «Sospechosas dolencias de viejas quejosas: Paltrana (Segunda Celestina), Alisa (La Celestina) y otras madres de comedia olvidadas de su obligación», Celestinesca, 42, pp. 443- 476.
  • Beltran, Rafael (2019a), «Magia y milagros de San Paulicio en Arderique (1517): el cadáver del santo, la pareja infecunda y el nacimiento heroico», Revista de Literatura, vol. LXXXI, núm. 162, pp. 365-393.
  • Beltran, Rafael (2019b), «“Humos escuros y espesas nieblas” en los primeros ataques a los libros de caballerías: Tirante el Blanco (1511) frente a las críticas de Juan de Molina, Luis Vives y Jerónimo Sempere», Historias fingidas, 7, pp. 61-127.
  • Beltran, Rafael (2020), «Del suicidio de Judas al salto de Pármeno: codicia, traición y caídas mortales en La Celestina», Celestinesca, 44, pp. 9-80.
  • Beltran, Rafael (2021), «La sogra de Juvenal (Sàtira VI), l’Emperadriu (Tirant), Artemia (Serafina) i altres mares lascives de comèdia», en «Qui fruit ne sap collir». Homenatge a Lola Badia, eds. Anna Alberni, Lluís Cifuentes, Joan Santanach i Albert Soler, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona-Barcino, pp. 91-100.
  • Beltran, Rafael i Isabel Vega (2004), «Dos mujeres tristes ante el romance de don Tristán: del canto de la Emperatriz en Tirant lo Blanc a la copla XLI del Juego trovado de Jerónimo del Pinar», Tirant, 7, s. p. [on-line] <https://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.7/Nota.Beltran-Vega.Martorell-Pinar.htm>
  • Beltran, Vicenç (2002), Poesía española 2. Edad Media: Lírica y cancioneros, Barcelona, Crítica.
  • Bino, Carla Maria (2018), «Schermo e porta: due esempi di imago agens nel Medioevo cristiano», Mantichora, 9–10, pp. 5-34.
  • Bohigas, Pedro, ed. (1957-1962), El baladro del sabio Merlín según el texto de la edición de Burgos de 1498, Barcelona, Selecciones Bibliófilas, 3 vols.
  • Boulton, Maureen Barry McCann (2015), Sacred Fictions of Medieval France: Narrative Theology in the Lives of Christ and the Virgin, 1150-1500, Cambridge, D. S. Brewer.
  • Brown, Raymond E. (1982), El nacimiento del Mesías. Comentario a los relatos de la infancia, Madrid, Cristiandad.
  • Burgio, Eugenio (2009), «La Vita Christi di Jean Mansel e la letteratura religiosa nell’età di Filippo il Buono», en Le Letterature romanze del Medioevo: testi, storia, intersezioni, ed. Antonio Pioletti, Soveria Mannelli, Rubbettino, pp. 135-166.
  • Cacho Blecua, Juan Manuel (1993), «El amor en el Tirant lo Blanc: Hipòlit y la Emperadriu», en Actes del Symposion «Tirant lo Blanc», Barcelona, Quaderns Crema, pp. 133-69.
  • Cacho Blecua, Juan Manuel (2004-2005), «La configuración iconográfica de la literatura caballeresca: el Tristán de Leonís y el Oliveros de Castilla (Sevilla, Jacobo Cromberger)», Letras, 50-51, pp. 51-80.
  • Cacho Blecua, Juan Manuel (2006), «De la Histoire d’Olivier de Castille al Oliveros de Castilla: tradiciones y contextos históricos», Medioevo Romanzo, 30, 2, pp. 349-370,
  • Cacho Blecua, Juan Manuel (2007), «Los grabados de la Cárcel de amor (Zaragoza, 1493, Barcelona, 1493, y Burgos, 1496): la muerte de Leriano», en Actas del XI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Univ. de León, 20 al 24 de septiembre de 2005), ed. Armando López Castro i María Luzdivina Cuesta Torre, León, Univ. de León, vol. I, pp. 367-379.
  • Cacho Blecua, Juan Manuel (2014), «Los paratextos y contextos editoriales del Oliveros de Castilla (Burgos [Fadrique de Basilea], 1499)», en Formas narrativas breves. Lecturas e interpretaciones, ed. Carlos Alvar, San Millán de la Cogolla, Cilengua, 2014, pp. 85-123.
  • Cacho Blecua, Juan Manuel (2019), «Las imágenes del Olivier de Castille y del Oliveros de Castilla: de los manuscritos a los incunables», Titivillus, 5, pp. 47-71.
  • Caro Baroja, Julio (1992), Vidas mágicas e Inquisición, Madrid, Istmo, 2 vols.
  • Caro Bragado, David (2016), Dios y la dama como referentes en la poesía amorosa española (siglos xv-xvii). A propósito de la hipérbole sacroprofana, Tesi doctoral, Madrid, UCM. Carré, Antònia, ed. (2006), Jaume Roig, Espill, Barcelona, Quaderns Crema.
  • Carruthers, Mary J. (1992), The Book of Memory: A Study of Memory in Medieval Culture, Cambridge, Cambridge University Press.
  • Carruthers, Mary J. (2000), «The Mystery of the Bed Chamber: Mnemotechnique and Vision in Chaucer’s The Book of the Duchess», en The Rhetorical Poetics of the Middle Ages: Reconstructive Polyphony. Essays in Honor of Robert O. Payne, ed. John M. Hill i Deborah M. Sinnreich-Levi, Madison (New Jersey), Fairleigh Dickinson Univ. Press, pp. 67-87.
  • Carruthers, Mary J. y Jan M. Ziolkowski (2003), The Medieval Craft of Memory: An Anthology of Texts and Pictures, Philadelphia, Univ. of Pennsylvania Press.
  • Cirac Estopañán, Sebastián (1942), Los procesos de hechicerías en la Inquisición de Castilla la Nueva (Tribunales de Toledo y Cuenca), Madrid, C.S.I.C.
  • Colombo Timelli, Marie (2018), «Jean Miélot, bilan et perspectives», Carte Romanze, 6 / 2, pp. 105-120.
  • Connell, William J. y Giles Constable (2019), Sacrilegio y redención en la Florencia del Renacimiento. El caso de Antonio Rinaldeschi, Valencia, PUV.
  • Costa Fontes, Manuel da (1990), «Celestina as Antithesis of the Virgin Mary», Journal of Hispanic Philology, 15, pp. 7-41.
  • Coto Cobo, José Luis (2009), «Memoria final sobre el estado de conservación y tratamiento realizado de restauración de la pintura sobre tabla de la Virgen tota pulchra perteneciente a la iglesia de la Victoria de Osuna (Sevilla)», Cuadernos de los Amigos de los Museos de Osuna, 11, pp. 87-92.
  • Creixell Vidal-Quadras, Inés, ed. (1984), Andrea Capellani/Andrés el Capellán, De amore/ Tratado sobre el amor, Barcelona, Quaderns Crema.
  • Cuesta Torre, M.ª Luzdivina (1994), Aventuras amorosas y caballerescas en las novelas de Tristán, León, Univ. de León.
  • Cuesta Torre, M.ª Luzdivina (1997a), «Tristán en la poesía medieval peninsular», Revista de Literatura Medieval, IX, pp. 121-143.
  • Cuesta Torre, M.ª Luzdivina (1997b), «Unos folios recuperados de una edición perdida del Tristán de Leonís», en «Quien hubiese tal ventura»: Medieval Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, Londres, Queen Mary and Westfield College, pp. 227-236.
  • Cuesta Torre, M.ª Luzdivina (2009), «La lanza herbolada que mató a Tristán: la versión castellana medieval frente a sus correlatos franceses e italianos (cap. 80 del Tristán de Leonís de 1501)», en Medievalismo en Extremadura: Estudios sobre Literatura y Cultura Hispánicas en la Edad Media, eds. Jesús Cañas Murillo, Francisco Javier Grande Quejigo i José Roso Díaz, Cáceres, Univ. de Extremadura, pp. 499-514.
  • Cuesta Torre, M.ª Luzdivina (2014a), «Alterando sutilmente la tradición textual: elementos de religiosidad en el Tristán de Leonís», Historias fingidas, 2, pp. 87-116.
  • Cuesta Torre, M.ª Luzdivina (2014b), «“E así murieron los dos amados”: ideología y originalidad del episodio de la muerte de los amantes en el Tristán español impreso, confrontado con las versiones francesas e italianas», Revista de Literatura Medieval, XXVI, pp. 141-161.
  • Di Stefano, Giuseppe (1988), «El romance de don Tristán. Edición ‘crítica’ y comentarios», en Studia in honorem prof. M. de Riquer, Barcelona, Quaderns Crema, vol. III, pp. 271-303.
  • Díaz-Corralejo, Violeta (2001), «La traducción castellana del De mulieribus claris», Cuadernos de Filología Italiana, Núm. extraordinari, 3 («La recepción de Boccaccio en España»), pp. 241-261.
  • Díaz-Mas, Paloma, ed. (1996), Romancero, Barcelona, Crítica.
  • Durán Heras, María Ángeles (2005-2006), «La anunciación según Google», Sociológica: Revista de pensamiento social, 6, pp. 33-74.
  • Espadaler, Anton (2000), «El Tirant com a comèdia. Els amors de Felip i Ricomana», Revue d’Études Catalanes, 3, pp. 39-58.
  • Espadaler, Anton (2019), «Religió i religiositat en el Tirant lo Blanc», Scripta, 14 / 1, pp. 261-275.
  • Fenollar, Bernat et alii (1497), Lo procés de les olives e disputa dels jóvens i vells..., València, Lope de Roca.
  • Fernández Rivera, Enrique (2006), «La antítesis de la Anunciación y el reconocimiento de la Redención en La Celestina», La corónica, 35, 1, pp. 137-150.
  • Fernández Rivera, Enrique (2011), «La caída de Calisto en las primeras ediciones ilustradas de La Celestina», eHumanista, 19, pp. 137-156.
  • Fernández Rivera, Enrique (2012), «Calisto, Leriano, Oliveros: tres dolientes y un mismo grabado», Celestinesca, 36, pp. 119-142.
  • Fernández-Ladreda Aguadé, Clara (2021) «Dos conjuntos funerarios episcopales de la catedral de Pamplona en el siglo xiv: la capilla funeraria de Miguel Pérez de Legaria y el sepulcro de Miguel Sánchez de Asiáin», Anuario de Estudios Medievales, 51/1, pp. 209-240.
  • French, Katherine L., Kathryn A. Smith i Sarah Stanbury (2016), «An Honest Bed: The Scene of Life and Death in Late Medieval England», Fragments, 5, pp. 61-95.
  • García Marsilla, José Vicente (1993), La jerarquía de la mesa: los sistemas alimentarios en la Valencia bajomedieval, València, Diputació Provincial.
  • García Marsilla, José Vicente (2001), «Imatges a la llar. Cultura material i cultura visual a la València dels segles xiv i xv», Recerques, 43, pp. 163-194.
  • Gasparotto, Davide (2020), «The Metamorphoses of Danaë: From Venal to Virtuous to Voluptuous Woman», dins la pàgina del Museu Getty [on line] <https://blogs.getty.edu/iris/ the-metamorphoses-of-danae/>
  • Gernert, Folke (2009), Parodia y «contrafacta» en la literatura románica medieval y renacentista: historia, teoría y textos, San Millán de la Cogolla, Cilengua, 2 vols.
  • Gili i Gaya, Samuel (1959), «Nous aspectes del Tirant lo Blanc», Pont Blau, 7, pp. 46-50.
  • Gómez, Francesc J. (2021), «Curial in bivio, la ciència de Bacus i la iconografia de les Arts Liberals», en «Qui fruit ne sap collir». Homenatge a Lola Badia, eds. Anna Alberni, Lluís Cifuentes, Joan Santanach i Albert Soler, Barcelona, Univ. de Barcelona – Barcino, pp. 311-327.
  • González Cuenca, Joaquín, ed. (1996), Cancionero musical de Palacio, Madrid, Visor.
  • González Cuenca, Joaquín, ed. (2005), Hernando del Castillo, Cancionero General, Madrid, Castalia, 5 vols.
  • Gracia, Paloma (2010), «Concepción de la Bestia Ladradora en el Baladro (1498 y 1535)», eHumanista, 16, pp. 184-194.
  • Green, Otis H. (1953), «La furia de Melibea», Clavileño, 4, pp. 1-3.
  • Gros i Pujol, Miquel S. (2004), «L’antic Ordo Nubentium gal·licà i les seves adaptacions romano-franques d’època carolíngia», Revista Catalana de Teologia, XXIX/1, pp. 75-88.
  • Guia i Marín, Josep (1996), De Martorell a Corella. Descobrint l’autor del «Tirant lo Blanc», Catarroja – Barcelona, Afers.
  • Guia i Marín, Josep (2002), «De Lo Cartoixà a l’Espill. Concordances textuals i dades contextuals», Afers, vol. 17, núm. 41, pp. 151-189.
  • Gutiérrez Trápaga, Daniel (2019), «Las portadas de los Baladros: imagen, texto y género editorial», en El rey Arturo y sus libros: 500 años, eds. Aurelio González, Karla Xiomara Luna Mariscal i Axayácatl Campos García Rojas, Ciudad de México, El Colegio de México, pp. 283-304.
  • Hauf i Valls, Albert G, ed. (2005), Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, València, Tirant lo Blanch.
  • Hauf i Valls, Albert G. (1993), «Tirant lo Blanc: algunes qüestions que planteja la connexió corelliana», en Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AlacantElx, 1991), eds. Rafael Alemany Ferrer, Antoni Ferrando Francés i Lluís B. Meseguer, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Universitat d’Alacant – Universitat de València – Universitat Jaume I, vol. II, pp. 69-116.
  • Heusch, Carlos (2013), «Los prólogos artúricos como pacto de lectura: el caso de Juan de Burgos», e-Spania [En ligne, 16 décembre 2013] [consultat: 11 octubre 2022.] DOI: <https:// doi.org/10.4000/e-spania.22904>.
  • Joset, Jacques, ed. (1990), Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, Libro de buen amor, Madrid, Taurus.
  • Juvenal (1961), Sàtires, ed. M. Balasch, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2 vols.
  • Juvenal (1996), Sátiras, ed. B. Segura Ramos, Madrid, CSIC.
  • Juvenal (1996), Sátiras, ed. F. Socas, Madrid, Alianza.
  • Kraemer D’Annunzio, Sonia (2018), De donde nace la palabra. La Anunciación: textos, símbolos e iconografía, Salamanca, Univ. de Salamanca.
  • La Vorágine, Santiago de (1997), La leyenda dorada, Madrid, Alianza, 2 vols.
  • Lacarra, M.ª Eugenia (1997), «La ira de Melibea a la luz de la filosofía moral y del discurso médico», en Cinco siglos de «Celestina»: aportaciones interpretativas, ed. Rafael Beltran i José Luis Canet, València, PUV, pp. 107-20.
  • Lecouteux, Claude (1986), Fantômes et revenants au Moyen Âge, París, Imago.
  • Lendo, Rosalba (2010), «El incesto del rey Arturo en la adaptación castellana de la Suite du Merlin, El Baladro del Sabio Merlín», en Actas del XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Valladolid, 15 a 19 de septiembre de 2009), Valladolid, Univ. de Valladolid, vol. II, pp. 1117-1130.
  • Lendo, Rosalba (2019), «El rey Arturo en el Baladro del sabio Merlín y la Demanda del Sancto Grial», en El rey Arturo y sus libros: 500 años, eds. Aurelio González, Karla Xiomara Luna Mariscal i Axayácatl Campos García Rojas, Ciudad de México, El Colegio de México, pp. 241-262.
  • Lida de Malkiel, M.ª Rosa (1977), «La hipérbole sagrada en la poesía castellana del siglo xv», en Estudios sobre la literatura española del siglo xv, Madrid, Porrúa Turanzas, pp. 291-309.
  • López Ríos, Santiago (2010), «Ver la “grandeza de Dios” en La Celestina: más allá del tópico de la hipérbole sagrada», en «De ninguna cosa es alegre posesión sin compañía». Estudios celestinescos y medievales en honor del profesor Joseph Thomas Snow, coord. Devid Paolini, Nova York, Hispanic Seminary of Medieval Studies, vol. I, pp. 206-225.
  • López Vázquez, José Manuel B. (2010), «La llegada del Renacimiento a las catedrales gallegas: consideraciones acerca de la estructura e iconografía del antiguo retablo mayor de la catedral de Lugo», Semata, 22, pp. 411-431.
  • Luna Mariscal, Karla Xiomara (2011), «De la mujer infecunda a la madre del héroe. El motivo de la dificultad en la concepción en algunas historias caballerescas breves», Atalaya, 12 [en línia: consultat el 12/02/2022]
  • Mahiques Climent, Joan (2008), «Un fals aparegut en el Tirant lo Blanc», Caplletra, 44, pp. 55-78.
  • Manca, Joseph (1991), «Mary versus the Open Door: Moral Antithesis in Images of the Annunciation», Notes in the History of Art, 10 / 3, pp. 1-8.
  • Martines, Vicent (2018), «Diàlegs interdisciplinaris entre text i imatge. Pintar amb paraules en Tirant lo Blanch de Joanot Martorell i en la Tragèdia de Caldesa de Joan Roís de Corella: ἔκφρασις, ὑποτύπωσις i εηάργεια», Rivista italiana di Studi Catalani, 8, pp. 127-140.
  • Martínez Romero, Tomàs (2010), La literatura profana antiga i el «Cançoner satírich valencià», Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Martínez Romero, Tomàs, ed. (1995), L. A. Sèneca, Tragèdies, ‘Els Nostres Clàssics’, Col. B, 14-15, Barcelona, Barcino, 2 vols.
  • Martorell, Joanot (Martí Joan de Galba) (2005), Tirant lo Blanch, ed. Albert Hauf, València, Tirant lo Blanch.
  • Martos, Josep Lluís, ed. (2001), Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, Alacant – Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • McNerney, Kathleen (1983), «Tirant lo Blanc» Revisited: A Critical Study, Detroit, Michigan Consortium for Medieval and Early Modern Studies.
  • McNerney, Kathleen (1993), «“E solaçant de coses de plaer”», en Actes del Symposion «Tirant lo Blanc», Barcelona, Quaderns Crema, pp. 471-483.
  • Miles, Laura Saetveit (2014), «The Origins and Development of the Virgin Mary’s Book at the Annunciation», Speculum, 89, pp. 632-669.
  • Miles, Laura Saetveit (2020), The Virgin Mary’s Book at the Annunciation, Cambridge, D. S. Brewer.
  • Miñano Martínez, Evelio (2019), «El espejo imperfecto: Píramo y Tisbe en los relatos medievales franceses», Çedille: revista de estudios franceses, 15, pp. 399-421.
  • Morenilla Talens, Carmen (2014), «Ecos ovidianos en una adaptación de Eurípides: Hécuba Triste de Pérez de Oliva», Synthesis, 21, pp. 65-82.
  • Morgan, Hollie Louise Spencer (2014), Between the Sheets: Reading Beds and Chambers in LateMedieval England, Tesi doctoral, York, Univ. of York, Centre of Medieval Studies.
  • Pallarés Jiménez, Miguel Ángel (2014), «Lluvia, tinta y mujer limpia: la imagen femenina en los incunables de Zaragoza», en Las mujeres de la Edad Media: actividades políticas, socioeconómicas y culturales, eds. M.ª del Carmen García Herrero i Cristina Pérez Galán, Zaragoza, Institución ‘Fernando el Católico’, pp. 305-340.
  • Panofsky, Erwin (1969), «Erasmus and the Visual Arts», Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, 32 / 1, pp. 200-227.
  • Panofsky, Erwin (1998), Los primitivos flamencos [ed. orig., 1953], Madrid, Cátedra.
  • Peinado Guzmán, José Antonio (2014), «La Inmaculada Concepción en Granada», Cuadernos de Arte e Iconografía, XXIII, núm. 45 (monogràfic), pp. 7-353.
  • Pérez González, Rosalía (2013), «¿Cómo rezan los personajes de La Celestina?», Lemir, 17, pp. 179-192.
  • Perujo Melgar, Joan M. (1997), «L’eriçó i l’exemplum de la vinya narrat per Hipòlit en el Tirant lo Blanch», en Actes del Col.loqui International «Tirant lo Blanc»: «L’albor de la novel·la moderna europea» (Ais de Provença, 21-22 d’octubre de 1994): Estudis crítics sobre «Tirant lo Blanc» i el seu context, Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques – Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 123-134.
  • Pujol, Josep (1996), «El desenllaç tràgic del Tirant lo Blanc, Les Troianes de Sèneca i les idees de tragèdia al segle xv», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 45, pp. 29-66.
  • Pujol, Josep (2002a), La memòria literària de Joanot Martorell. Models i escriptura en el «Tirant lo Blanc», Barcelona, Curial Edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Pujol, Josep (2002b), «Noves dades sobre l’ús de la versió catalana de les Heroides al Tirant lo Blanc», Llengua & Literatura, 23, pp. 193-206.
  • Ramos Collado, Lilliana (2015), «La anunciación de los estilos: la transformación del espacio pictórico entre lo sagrado y lo profano», text de la conferència impartida al Puerto Rico Museum of Art (19 de juny de 2007) per a l’exposició Virgins, Saints and Angels, Works from the Thoma Collection of Latin American Colonial Art [on-line] <https://bodegonconteclado. wordpress.com/2015/10/25/la-anunciacion-de-los-estilos-la-transformacion-del-espaciopictorico-entre-lo-sagrado-y-lo-profano/>
  • Redondo, Jordi (2020), «Ironia i sàtira: l’aparició d’una nova Teodora al tron imperial bizantí», Tirant, 23, pp. 81-87.
  • Renedo i Puig, Xavier (1989), «De libidinosa amor los efectes», L’Avenç, 123, pp. 18-23. 
  • Ripoll Drets, Francesc (2007), «El mobiliari al Tirant lo Blanc», Estudi del Moble, 5, pp. 8-11.
  • Riquer, Martí de (1953), «Sobre el romance Ferido está don Tristán», Revista de Filología Española, 37, pp. 225-227.
  • Riquer, Martí de (1957), «Fernando de Rojas y el primer acto de La Celestina», Revista de Filología Española, 41, pp. 69-83.
  • Riquer, Martí de (1990), Aproximació al «Tirant lo Blanc», Barcelona, Quaderns Crema.
  • Robb, David M. (1936), «The Iconography of the Annunciation in the Fourteenth and Fifteenth Centuries», The Art Bulletin, 18 / 4, pp. 480-526.
  • Rodríguez Peinado, Laura (2014), «La Anunciación», Revista Digital de Iconografía Medieval, 12, pp. 1-16.
  • Rojas, Fernando de (1995), La Celestina, ed. Dorothy S. Severin, Madrid, Cátedra.
  • Ruiz, Eleuterio Ramón (2016), «Entre erotismo y amor teologal: dimensiones del amor en el Cantar de los Cantares», en Congreso Internacional de Literatura, Estética y Teología «El amado en el amante: figuras, textos y estilos del amor hecho historia», VI, 17-19 mayo 2016, Buenos Aires, Universidad Católica Argentina – Asociación Latinoamericana de Literatura y Teología. <https://repositorio.uca.edu.ar/bitstream/123456789/4384/1/entre-erotismo-amor-teologal-ruiz.pdf>
  • Russell, Peter E. (1978), «La oración de doña Jimena (Poema de Mio Cid, vv. 325-367)», dins els seus Temas de «La Celestina» y otros estudios (del «Cid» al «Quijote»), Barcelona, Ariel, pp. 113-158.
  • Sabaté i Marín, Glòria (2000), «Llibres de viatge i predicació a l’aventura del cavaller Espèrcius (caps. CCCX-CCCCXIII)», Tirant, 3, s. p. [on-line] <http://parnaseo.uv.es/Tirant/art. sabate_espercius.htm>
  • Saguar García, Amaranta (2013), Intertextualidades bíblicas en «Celestina», tesi doctoral, Oxford, Univ. de Oxford.
  • Saguar García, Amaranta (2015a), «Las imagines agentes de Celestina», en Estudios de literatura medieval en la Península Ibérica, ed. Carlos Alvar, San Millán de la Cogolla, Cilengua, pp. 1125-1135.
  • Saguar García, Amaranta (2015b), «The Concept of Imago Agens in Celestina: Text and Image», Celestinesca, 39, pp. 247-274.
  • Saguar García, Amaranta (2017), «Las imagines agentes de Celestina (II)», en «En Doiro, antr’o Porto e Gaia»: estudos sobre literatura medieval ibérica, ed. José Carlos Ribeiro Miranda, Porto, Estratégias Criativas, pp. 885-892.
  • Salvador González, José María (2012), «La Virgen de la Anunciación, un paradigma de humildad en la doctrina y la imagen de la Edad Media», Mirabilia, 15, pp. 319-357.
  • Salvador González, José María (2013), «Flos de radice Iesse. A hermeneutic approach to the theme of the lily in the Spanish Gothic painting of The Annunciation from patristic and theological sources», Eikón Imago, 4, pp. 183-222.
  • Salvador González, José María (2014a), «In virga Aaron Maria ostendebatur. Nueva interpretación del lirio en La Anunciación gótica española a la luz de fuentes patrísticas y teológicas», Anales de Historia del Arte, 24, pp. 37-60.
  • Salvador González, José María (2014b), «Flos campi et lilium convallium. Third interpretation of lily in the iconography of The Annunciation in Italian Trecento art from patristic and theological sources», Eikón Imago, 5, pp. 75-96.
  • Salvador González, José María (2015a), «Per aurem intrat Christus in Mariam. Aproximación iconográfica a la conceptio per aurem en la pintura italiana del Trecento desde fuentes patrísticas y teológicas», ’Ilu. Revista de Ciencias de las Religiones, 20, pp. 193-230.
  • Salvador González, José María (2015b), «Sanctitate vernans virga Aaronis. Interpretation of the stem of lilies in the medieval iconography of the Annunciation according to theological sources», Oxford Academic Studies Press. Art Studies and Architectural Journal, vol. 10, núm. 9, pp. 2-32.
  • Salvador González, José María (2019), «The Symbol of Bed (Thalamus) in Images of the Annunciation of the 14th-15th Centuries in the Light of Latin Patristics», International Journal of History and Cultural Studies, 5/4, pp. 49-70.
  • Salvador González, José María (2020a), «The bed in images of the Annunciation of the 14th and 15th centuries: a dogmatic symbol according to Greek-Eastern Patrology», Imago, 12, pp. 7-31.
  • Salvador González, José María (2020b), «The bed in images of the Annunciation (14th-15th centuries): An iconographic interpretation according to Latin Patristics, De Medio Aevo, 15 /1, pp. 77-93.
  • Salvador González, José María (2020c), «Haec Porta Domini. Exegeses of some Greek Church Fathers on Ezekiel’s porta clausa (5th-10th centuries)», Cauriensia, 15, pp. 615-633.
  • Salvador González, José María (2021), «Interpretaciones de los Padres de la Iglesia greco-oriental sobre la Domus Sapientiae y su influencia en el tipo iconográfico de la Anunciación del siglo xv», Imago, 13, pp. 111- 135.
  • Sánchez Ortega, M.ª Helena (1984), «Hechizos y conjuros entre los gitanos y los no-gitanos», Cuadernos de Historia Moderna y Contemporánea, 5, pp. 81-135.
  • Sánchez Ortega, M.ª Helena (1992), La mujer y la sexualidad en el Antiguo Régimen. La perspectiva inquisitorial, Madrid, Akal.
  • Soler, Abel (2016), «Iconografia italiana i literatura cavalleresca catalana: les al·legories de les arts liberals en Curial e Güelfa», en Linguaggi del metareale nella cultura catalana, ed. Veronica Orazi, Silvia Grassi, Lidia Carol Gerones, Simone Sari i Isabel Turull, Torí, Università di Torino, pp. 41-57.
  • Soriano, Lourdes (1999), «Els fragments catalans del Tristany de Leonís», en Actes del vii Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, ed. Santiago Fortuño i Tomàs Martínez, Castelló, Univ. Jaume I, vol. III, pp. 413-428.
  • Trens, Manuel (1946), María: iconografía de la Virgen en el arte español, Madrid, Plus Ultra.
  • Twomey, Lesley K. (2008), The Serpent and the Rose: the Immaculate Conception and Hispanic Poetry in the Late Medieval Period, ‘Studies in Medieval and Reformation Traditions’, 132, Leiden, Brill.
  • Vargas Llosa, Mario (1985), Lletra de batalla per «Tirant lo Blanc», Barcelona, Edicions 62 [1ª ed., 1969]
  • Vidal Franquet, Jacobo (2014), «La cámara real de María de Castilla. Sus joyas y otras delicias suntuarias», Anales de Historia del Arte, 24, pp. 593-610.
  • Von Rohr Scaff, Susan (2002), «The Virgin Annunciate in Italian Art of the Late Middle Ages and Renaissance», College Literature, 29, pp. 109-123.
  • Waller, Gary (2015), A Cultural Study of Mary and the Annunciation: from Luke to the Enlightenment, Londres – Nova York, Routledge.
  • Wittlin, Curt (2002), «ressenya de Josep Pujol (2002), La memòria literària de Joanot Martorell. Models i escriptura en el «Tirant lo Blanc», Barcelona, Curial Edicions Catalanes – Publicacions de l’ Abadia de Montserrat», Catalan Review, XVI, pp. 299-307.
  • Yates, Frances A. (2005), The Art of Memory, Londres i Nova York, Routledge [1ª ed., 1966].