Perceptual demonstratives and attentionconceptual and epistemological aspects of perceptual consciousness

Resumen

En aquesta tesi es tracta un cas concret i significatiu d'interacció entre anàlisi conceptual i investigació científica en psicologia cognitiva: l'aspecte demostratiu de la percepció, un tret central que ha estat estudiat recentment per filòsofs com ara Peter Strawson, Gareth Evans, Christopher Peacocke, John McDowell, John Campbell i Bill Brewer (encara que ja fou objecte d'atenció per part de Hegel a les primeres seccions de la Fenomenologia de l'espirit). La gran majoria dels filòsofs esmentats postulen un mode de presentació demostratiu perceptual distintiu, i tracten d'explicar en què consisteix. Per aquest propòsit, i en consonància amb una utilització heurística de desenvolupaments recents en l'anàlisi dels modes de presentació de les expresions indèxiques, es proposa que el mode de presentació demostratiu en els judicis de percepció és reflexiu del exemplar (token-reflexive). Aquest enfocament està d'acord amb el de Searle d'una manera general, però en el seu desenvolupament concret s'incorpora l'aspecte atencional enfasitzat per John Campbell i Naomi Eilan. La proposta es modela inicialment mitjançant una descripció (l'objecte atès en aquest acte d'atenció) que s'interpreta referencialment per explicar el tret de particularitat de la percepció. A la segona part de la tesi s'analitza l'accés conscient a (adonar-se de) aquest mode de presentació (assenyalat per l'expressió demostratiu a la descripció anterior). El problema s'enfoca partint de l'examen d'algunes motivacions per postular que la percepció es dóna normalment en virtut de l'exemplificació de qualitats sensorials o qualia en el subjecte. S'adopta en aquest punt la hipòtesi auxiliar que una concepció dels qualia parcialment funcional i externista defensada en escrits recents per autors com ara Shoemaker i García-Carpintero permet superar amb èxit els coneguts problemes de les teories representacionistes de la percepció si se li afegeix la idea que els qualia dels subjectes de percepció formen part com defensen els autors esmentats de coneixement implícit o no-tematitzat. Sobre aquesta base, s'argumenta que l'atenció perceptual a l'objecte s'ha d'entendre com unió de qualia, dels quals el subjecte de percepció s'adona com a pertanyents a objectes materials. Després d'examinar les principals aproximacions a una teoria empírica general de l'atenció (com ara les de Broadbent, Kahneman, Allport i Posner) en relació, per una banda, als nivells d'explicació en ciència cognitiva (nivells de Marr) i, per l'altra, les anàlisi conceptuals i basades en la psicologia de sentit comú (William James), la investigació es centra especialment en la teoria de l'atenció selectiva deguda a Anne Treisman. S'argumenta que els trets (features) que com a entitats teòriques es postulen en aquesta teoria són qualitats sensorials semblants als qualia, amb la diferència important que els criteris d'individuació dels trets en qüestió responen a les exigències específiques dels mecanismes funcionals postulats a la teoria empírica en qüestió. Aquest parentiu implica que, encara que la proposta formulada en la investigació sobre el mode de presentació perceptual és sostinguda principalment per arguments a priori, es podria veure afectada pel desenvolupament de la investigació empírica, si bé només en el cas que aquesta resultés ser incompatible amb la postulació de qualia. La posició defensada a la tesi es situa així en una perspectiva defensada d'una manera general per Martin Davies segons la qual les anàlisi conceptuals sobre allò mental tenen conseqüències en els nivells dels mecanismes subpersonals, de manera que són revisables si no s'acompleixen les expectatives corresponents en aquests nivells. Tanmateix, aquesta relació de dependència és menys directa que la postulada a la teoria de Campbell, la qual tracta de caracteritzar directament el mode demostratiu perceptual en termes de mecanismes subpersonals. En les pàgines finals de la tesi s'argumenta que aquest enfocament no és capaç d'explicar els aspectes racionals de la utilització de modes de presentació demostratius. This dissertation is about a specific and significant case of interaction between conceptual analysis and scientific research in cognitive psychology, namely, the demonstrative aspect of perception, a central feature which has been recently discussed by philosophers such as Peter Strawson, Gareth Evans, Christopher Peacocke, John McDowell, John Campbell and Bill Brewer (although it was already treated by Hegel in the first sections of The Phenomenology of Mind). A great majority among the philosophers mentioned postulate a distinctive perceptual mode of presentation, and try to give an account of it. Making an heuristic use of recent developments in the anaylsis of modes of presentation of indexical expressions to this purpose, the contention is made that the mode of presentation in perceptual judgements is token-reflexive. This approach is in agreement with Searles in a general way, but the present development integrates into it the key attentional aspect emphasized by John Campbell and Naomi Eilan. The proposal is initially modeled by means of a description (The object attended in this act of attention) referentially conceived on account of the particularity of perception. In the second part of the dissertation the notion of conscious access (awareness) to this mode of presentation is analyzed. (The need for an account of this is obvious from the use of the linguistic demonstrative in the above description.) This problem is approached from the discussion of motivations to postulate that perception occurs normally in virtue of the instantiation of sensorial qualities or qualia in a subject. At this point an appeal is made to the auxiliary hypothesis that a partially functional and externalist view of qualia advocated in recent writtings due to Shoemaker and García-Carpintero allows to overcome successfully the well-known problems that plague representative theories of perception in conjuntion with the view that awareness of qualia is to be understood as implicit or unthematized, also defended by the mentioned authors. On this basis, it is argued that perceptual attention to the object is to be understood by a binding of qualia of which the subject is aware as belonging to material objects. After examining the main approaches to a general empirical theory of attention (such as those of Broadbent, Kahneman, Allport i Posner) in connection, on the one hand, to levels of explanation in cognitive science (Marrs levels) and, on the other, to conceptual and folk-psychology analysis (William James), inquiry focuses specially in the theory of selective attention due to Anne Treisman. It is argued that the features postulated as theoretical entities in such a theory are sensorial qualities similar to qualia, the only significant difference between the two being the fact that the individuation criteria of features are responsive to the specific requirements of the functional mechanisms postulate in the empirical theory at issue. This kinship implies that developments in empirical research have a bearing on the proposal on the perceptual mode of presentation advanced in the dissertation, which might be affected by them even if it is supported mainly by a priori arguments. This, however, could happen only if such developments are incompatible with the postulation of qualia. Thus, the position argued for in the dissertation belongs in a perspective (advocated in a general way by Martin Davies) according to which conceptual analysis in the field of the mental have implications for the subpersonal levels of the mechanisms, so that those analysis are to be revised if the expectatives at those levels which such analysis imply turn out not to be fulfiled. Nevertheless, this dependency relation is less direct than the one involved by Campbells theory, according to which perceptual modes of presentation are to be characterized directly by appeal to subpersonal mechanisms. In the concluding pages of the dissertation it is argued that this approach is not able to account for the rational aspects of the occurence of perceptual modes of presentation.