Diversitat fenotípica i genotípica del gènere "Aeromonas"

Resumen

En aquest estudi es van aïllar un total de 199 soques mesòfiles del gènere "Aeromonas" a partir de mostres de molluscs bivalves i daigües dolces. El medi agar dextrina ampicillina (ADA) fou el medi de cultiu més eficient en laïllament d"Aeromonas". La selecció de 16 proves fenotípiques clau va permetre la identificació a nivell despècie del 91 % de les soques estudiades. Es va realitzar un estudi de taxonomia numèrica amb 64 proves fenotípiques i 220 soques que, al 89 % de "S[sub SM]", va definir huit "phena" (I-VIII). Totes les soques duna mateixa espècie o de diverses espècies dun mateix complex fenotípic o fenoespècie es van agrupar en un únic "phenon", excepte les soques tipus d"A. salmonicida" i d"A. media" que no sagruparen en cap dels "phena" definits. Els "phena" V, VI i VII agruparen soques aïllades de molluscs bivalves no identificades a nivell despècie, la qual cosa suggereix lexistència de noves espècies del gènere "Aeromonas". Per una altra banda, mentre la majoria de les espècies mostraren activitat beta-hemolítica, únicamente les espècies "A. hydrophila, A. bestiarum" i "A. salmonicida" van presentar activitat elastolítica. La presència despècies d"Aeromonas" patògenes oportunistes i daltres espècies amb factors de virulència fa recomanable la monitorització d"Aeromonas" en aigües (potables, recreatives i de piscifactories) i en aliments que, com les ostres, es consumeixen crus o poc cuits. Es va aplicar la tècnica delectroforesi denzims multilocus (MLEE) a 122 soques de les espècies "A. hydrophila, A. bestiarum, A. salmonicida, A. popoffii" i "A. trota". Mitjançant lanàlisi de 15 enzims, sobtingueren 79 perfils allèlics o tipus electroforètics (ETs). La diversitat genètica mitjana ("H") de la mostra completa fou 0,64. Les subpoblacions "A. hydrophila" i "A. salmonicida" van presentar major diversitat genètica que les subpoblacions "A. popoffii" i "A. bestiarum". Per una altra banda, lanàlisi del desequilibri de lligament suggereix que lestructura poblacional d"Aeromonas" és clonal, ja què líndex dassociació ("I-subA") fou significativament diferent de 0 ("I-subA"=2,38, "P" menor que 0,0001). A una distància genètica menor que o igual a 0,7 el dendrograma de la relació genètica entre ETs va separar clarament les espècies "A. salmonicida" (grup II), "A. trota" (grup III) i "A. hydrophila" (grup IV), en canvi, les espècies "A. bestiarum" (subgrup Ib) i "A. popoffii" (subgrup Ic) es van separar a una distància genètica memor que o igual a 0,6. Les soques mesòfiles i psicròfiles de lespècie "A. salmonicida" sagruparen conjuntament. El dendrograma de la relació genètica entre ETs també va mostrar una bona correlació amb lorigen de les soques. Finalment, la comparació entre la identificació fenotípica de les soques i les freqüències allèliques obtingudes en la técnica MLEE va mostrar que cinc loci, EST1 (esterasa 1), HEX (hexoquinasa), IDH (isocitrat deshidrogenasa), LDH1 (lactat deshidrogenasa 1) i MDH (malat deshidrogenasa), identifiquen correctament el 94 % de les soques estudiades.