El Sistema polític a Lleida durant els anys de consolidació del liberalisme censatari (1843-1868)

  1. Pons Altés, Josep Maria
Zuzendaria:
  1. Josep Termes Ardevol Zuzendaria

Defentsa unibertsitatea: Universitat Pompeu Fabra

Fecha de defensa: 2002(e)ko maiatza-(a)k 06

Epaimahaia:
  1. Josep Fontana Lázaro Presidentea
  2. Manuel Lladonosa Vall-Llebrera Idazkaria
  3. Concepción Mir Curcó Kidea
  4. Jesús Millán García-Varela Kidea
  5. Antoni Moliner Prada Kidea

Mota: Tesia

Teseo: 158782 DIALNET lock_openTDX editor

Laburpena

La tesi doctoral estudia el sistema polític liberal entre 1843 i 1868 a la ciutat de Lleida i, secundàriament, a la resta de la Catalunya occidental. Repassa linici de lhegemonia moderada, la disputa pel control de les institucions polítiques i els interessos socials que shi defensaven, els integrants dels grups dirigents, els resultats de les eleccions, lexperiència del Bienni Progressista, els límits del liberalisme renovador que governà Lleida de 1858 a 1866, i la posterior crisi de 1868. La investigació desmenteix el tòpic que identifica endarreriment i conservadorisme amb societats que depenien principalment dactivitats agràries, com la lleidatana: una anàlisi detallada hi descobreix una important presència del liberalisme progressista, un gran creixement dels demòcrates, i unes classes populars capaces de mobilitzar-se. En definitiva, lobjectiu de la tesi ha estat avançar en la construcció dun model de funcionament de lEstat liberal espanyol. RESUMEN La tesis doctoral estudia el sistema político liberal entre 1843 y 1868 en la ciudad de Lleida y, secundariamente, en el resto de la Cataluña occidental. Repasa el inicio de la hegemonía moderada, la disputa por el control de las instituciones políticas y los intereses sociales que ahí se defendían, los integrantes de los grupos dirigentes, los resultados de las elecciones, la experiencia del Bienio Progresista, los límites del liberalismo renovador que gobernó Lleida de 1858 a 1866, y la posterior crisis de 1868. La investigación desmiente el tópico que identifica atraso y conservadurismo con sociedades que dependían principalmente de actividades agrarias, como la leridana: un análisis detallado descubre una importante presencia del liberalismo progresista, un gran crecimiento de los demócratas, y unas clases populares capaces de movilizarse. En definitiva, el objetivo de la tesis ha sido avanzar en la construcción de un modelo de funcionamiento del Estado liberal español.