Solvents orgànics en electroforesi capillar i cromatografia de líquids

Resum

La cromatografia de líquids dalta eficàcia (HPLC) és la tècnica de separació més àmpliament utilitzada, degut a la seva sensibilitat, exactitud de les determinacions quantitatives i aplicabilitat a anàlits no volàtils o termolàbils dinterès científic i industrial. Lelectroforesi capillar juga un paper fonamental en bioquímica. Aquesta tècnica permet obtenir anàlisis ràpides amb una elevada resolució i un baix consum de reactius auxiliars, fet que minimitza la generació de residus. Lobjectiu principal daquesta tesi doctoral en relació a la cromatografia de líquids ha residit en lestabliment dun model que expliqui la variació del pH en fases mòbils hidroorgàniques en funció de la fracció del solvent orgànic. El pH de la fase mòbil condiciona el grau dionització dels anàlits amb propietats àcid/base, i en funció daquesta ionització es produeixen variacions significatives en la retenció cromatogràfica dels anàlits, que poden afectar notablement la selectivitat. Aquest model sha desenvolupat pels dos solvents orgànics més usats en HPLC, acetonitril i metanol, i pels sistemes amortidors més comuns (amoni/amoníac, àcid acètic/acetat, àcid fosfòric/dihidrogenfosfat/hidrogenfosfat i àcid cítric/dihidrogencitrat/hidrogencitrat/ citrat) a les concentracions de treball més habituals (de 0.001 a 0.1 molL-1), fins a un 60% en volum de modificador orgànic per lacetonitril i un 80% pel metanol. Un cop desenvolupat i avaluat el model, el segon objectiu ha consistit en la interpretació i lestimació dels temps de retenció cromatogràfics danàlits amb propietats àcid/base, en termes de la variació dels seus valors de pKa i del pH de les fases mòbils hidroorgàniques en funció del contingut del solvent orgànic. En relació a lelectroforesi capillar zonal (CZE) el primer objectiu ha consistit en la caracterització del nitrometà com a solvent orgànic dús en electroforesi capillar no aquosa (NACE), en estudiar la viabilitat de la detecció conductimètrica i ultraviolada, la dependència de la mobilitat dels ions en funció de la força iònica del medi, lestabliment duna escala adequada de pH i fenòmens dassociació. El segon objectiu ha residit en la resolució dun problema analític concret, la separació dun fàrmac antidepressiu atípic poc soluble en aigua de dos dels seus metabòlits principals, usant electroforesi capillar amb solvents no aquosos, concretament metanol i acetonitril. "