Contactes consonàntics en balearDescripció i anàlisi. Els,

Resumo

Aquesta tesi té dos objectius. En primer lloc, oferir una descripció lingüística dels processos fonològics promoguts pels contactes consonàntics en balear a partir del conjunt denquestes dialectals que van servir de base per a la confecció del treball dinvestigació Els contactes consonàntics en mallorquí i menorquí i del conjunt de dades de què disposa el Corpus Oral Dialectal (COD), del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. En segon lloc, elaborar una anàlisi formal daquests processos a partir de les eines que ofereix la teoria de loptimitat. La part de descripció lingüística té dos objectius. Duna banda, matisar i ampliar els estudis que shan fet sobre el consonantisme del subdialecte mallorquí; daltra banda, presentar un estudi complet de les resolucions dels contactes consonàntics en menorquí, subdialecte que encara no ha rebut un tractament individualitzat ni prou exhaustiu, especialment pel que fa als contactes que impliquen més de dues consonants. En aquesta part de descripció lingüística, també shi ha incorporat una modesta caracterització de leivissenc, subdialecte que serveix de base de comparació idònia respecte dels subdialectes mallorquí i menorquí, ja que els processos fonològics ocasionats pels contactes consonàntics hi són molt menys freqüents. La part danàlisi lingüística pretén analitzar formalment, en el marc de la teoria de loptimitat, els processos fonològics que es desencadenen en balear quan dues o més consonants entren en contacte. Concretament, shi analitzen aquells processos que impliquen un canvi en la qualitat segmental (lassimilació de lloc darticulació, lassimilació de mode darticulació, el rotacisme i la dissimilació), aquells que impliquen un canvi en la quantitat segmental (lallargament, la simplificació consonàntica, lelisió i la inserció vocàlica), i aquells que impliquen un canvi en la qualitat i la quantitat segmentals (la fusió i la coalescència i lescissió). En el treball dinvestigació Els contactes consonàntics en mallorquí i menorquí es va demostrar que laplicació i la naturalesa daquests processos depèn dun conjunt de factors, dels quals es van mostrar especialment rellevants els següents: a) el subdialecte o varietat dialectal de què es tracta; b) el tipus de consonants implicades; c) el domini daplicació; i d) la posició sillàbica dels sons involucrats. Lanàlisi formal proposada en el marc daquesta tesi pretén donar compte de la incidència daquests factors en la resolució dun determinat contacte consonàntic. La teoria de loptimitat és encara avui un model en desenvolupament, la fesomia del qual es va perfilant a mesura que es plantegen nous problemes i noves necessitats. La riquesa i la complexitat de fenòmens que caracteritzen el balear fan daquest dialecte un marc empíric idoni per ratificar la capacitat explicativa del model teòric adoptat i per detectar-ne les principals limitacions. Tenint present aquest context, en aquesta tesi es proposen els objectius següents: en primer lloc, comprovar en quina mesura la teoria de loptimitat és capaç de donar compte de la complexitat de processos que caracteritzen les varietats balears; en segon lloc, investigar si les dades analitzades donen evidència a favor dun determinat tractament formal enfront daltres en els casos en què el model preveu més duna possibilitat danàlisi; i, en tercer lloc, estudiar de quina manera les dades objecte danàlisi fan evident la necessitat de matisar i dampliar certs mecanismes i certes premisses del model. Amb aquesta tesi també es vol demostrar que lanàlisi formal proposada per donar compte del comportament del balear és extensible al comportament daltres dialectes del català, així com a altres processos no estudiats de manera específica en el treball. Per això, partint de lanàlisi concreta dels contactes consonàntics en balear, es fa referència a anàlisis possibles referents a altres processos i a altres varietats dialectals del català, operació que, de retruc, serveix per validar el model teòric adoptat. "SUMMARY: This dissertation has two goals. On the one hand, to offer a linguistic description of the phonological processes promoted by consonantal contacts in Balearic Catalan based on a set of exhaustive dialectal inquiries carried out in 13 locations of this linguistic area. On the other hand, to analyze and formalize these processes within Optimality Theory. The descriptive section of the dissertation aims at completing previous studies about Majorcan consonantism and, also, at offering a comprehensive account of the resolutions of consonantal contacts in Minorcan Catalan, a subdialect much less studied. A modest characterization of Eivissan Catalan consonantism is also incorporated in this part. The theoretical section of the dissertation attempts to find out a formal explanation for the triggering of the different phonological processes, particularly for those which imply a change in the quality of the original consonants (i.e. place assimilation, manner assimilation, rhotacism, and manner dissimilation), a change in the quantity of the original consonants (i.e. lengthening, consonant simplification, deletion and vocalic insertion), and for those which mean a change in the quality and the quantity of the original consonants (fusion, coalescence and split). KEYWORDS: Catalan, Balearic Catalan, consonantal contacts, place assimilation, manner assimilation, affrication, lengthening, rhotacism, cluster simplification, manner dissimilation, fusion, split, vocalic insertion, first person singular present indicative, phonology, dialectology, linguistic theory, Optimality Theory, markedness constraints, positional faithfulness constraints, dialectal variation and factorial typology, constraint ranking, unranked constraints and structural optionality, syllable contact, paradigmatic pressures, optimal paradigms, paradigmatic contrast, subparadigms, comparative markedness "