Les grans infrastructures de transport i el desenvolupament de la ciutat mitjana. El Tren d'Alta Velocitat a les ciutats de Lleida, Avinyó i Novara
- Feliu Torrent, Jaume
- Mita Castañer Vivas Director/a
Universitat de defensa: Universitat de Girona
Fecha de defensa: 08 de de març de 2005
- Rafel Llussà Torra President/a
- Joan Vicente Rufí Secretari/ària
- Joaquín Farinós Dasí Vocal
- Francesca Governa Vocal
- Carme Bellet Sanfeliu Vocal
Tipus: Tesi
Resum
Lobjectiu central de la tesi és estudiar els processos que permeten aconseguir un desenvolupament local a llarg termini de les ciutats mitjanes a partir de la implantació duna gran infrastructura com el Tren dAlta Velocitat (TAV). Es parteix de la hipòtesi que el desenvolupament local urbà a partir del TAV depèn de factors objectius i de factors subjectius (dels subjectes), uns factors que prenen una forma particular en el desenvolupament de les ciutats mitjanes. La tesi es divideix en una primera part teòrica i segona de més aplicada. Diversos autors han arribat a la conclusió que la relació tradicional que sha donat entre les infrastructures de transport i territori parteix duns paradigmes deterministes, que sexemplifiquen amb una relació de causa-efecte. Per aquest motiu, shan criticat els estudis sobre els efectes socioeconòmics de les infrastructures de transport, així com el mateix concepte defecte. Aquesta crítica es repeteix els estudis sobre el TAV i les ciutats mitjanes, que arriben a la conclusió que el desenvolupament econòmic no és un fet automàtic i que no es poden predir les conseqüències a mig i llarg termini del TAV. El desenvolupament local a partir del TAV, doncs, estaria relacionat amb tres elements principals. En primer lloc, entendre que la ciutat i el territori és un fenomen complex i, com a tal, cal abordar-lo des de la teoria dels sistemes complexos. En segon lloc, la gran infrastructura ha de convertir-se en un recurs endogen (interconnexió amb la xarxa local dactors i territorialització en el milieu de la ciutat) per a que pugui contribuir al desenvolupament. En tercer lloc, la dinàmica de governance dels actors és primordial, i es divideix en la gestió interna de la xarxa local (projecte local) i la gestió multinivell de les administracions. En base als referents teòrics, es construeix una metodologia per avaluar el grau de desenvolupament local que ha comportat el TAV en tres ciutats mitjanes de larc mediterrani europeu, Lleida, Avinyó i Novara, situades respectivament a Espanya, França i Itàlia. La metodologia preveu lestudi daspectes tècnics de la ciutat com els de transport (Posició territorial de la ciutat a partir del TAV, Característiques de lestació TAV), urbanístics (Model urbanístic a escala municipal/urbana, Model urbanístic a escala de lestació) i econòmics (Diferents projectes econòmics de la ciutat relacionats amb el TAV). També preveu lestudi daspectes organitzatius externs (Els agents supralocals i els seus projectes, Grau de conflictivitat i cooperació en les relacions dels agents locals i supralocals) i interns (Capacitat de creació dun projecte de ciutat a partir del TAV, Agents que participen en el projecte local i la seva dinàmica, Àmbit territorial dels projectes). Finalment sefectua una avaluació del procés i dels resultats del desenvolupament local. Com a conclusió es demostra que el procés de desenvolupament local a partir de les grans infrastructures de transport depèn, en bon part, de la capacitat de governance. Depèn, per un cantó, de la capacitat dels agents locals delaborar un projecte de desenvolupament i liderar unes estratègies daprofitament i, de laltre, de la capacitat dels agents del territori (estatals, regionals, locals) de crear aliances i cooperació per planificar la infrastructura de transport. Finalment es presenten un seguit de recomanacions a les ciutats que volen planificar larribada del TAV per a que contribueixi a un desenvolupament amb les característiques deficàcia, sostenibilitat, productivitat i equitat.