Avaluació amb imatges de satèl.lit de les propietats físiques del sòl requerides en models meteorològics

Resumen

Limportant increment de la capacitat de càlcul computacional que sha donat en els últims anys ha fet que els models numèrics meteorològics hagin pogut assolir resolucions de treball molt fines. Ara bé, aquest increment en la resolució, per si sol, no és suficient per millorar-ne les prestacions. Cal introduir algorismes més sofisticats per afinar en la simulació de la dinàmica atmosfèrica, i també cal millorar la caracterització física de la superfície. En aquest sentit, els valors climàtics globals que es fan servir actualment no siguin prou precisos i calguin valors característics de cada regió. Malgrat que a través de la teledetecció no es pot fer una mesura real dels diferents paràmetres de la superfície terrestre, les imatges de satèllit són el millor recurs per estimar-los. La periodicitat en ladquisició dimatges duna mateixa zona fa que es puguin fer estimacions estacionals o mensuals, podent així fer un seguiment de la variació daquests paràmetres al llarg del temps. En aquest treball sha establert una metodologia operacional per a lobtenció periòdica de paràmetres de superfície, a partir dimatges del sensor satellitari NOAA/AVHRR, per Catalunya i les regions que lenvolten. La revisió bibliogràfica de les diverses metodologies existents ha permès seleccionar les més idònies per aquesta zona. A nivell dels resultats, sha obtingut una sèrie mensual de diferents paràmetres, que cobreix els mesos de març a octubre de lany 2000. Aquests paràmetres de superfície són els següents: Albedo Emissivitat Índex de vegetació NDVI Temperatura de superfície diürna i nocturna. Inèrcia tèrmica Els resultats obtinguts amb dades de satèllit són espacials, són imatges que ens donen valors quantitatius per a cada cella de la superfície estudiada. A lhora de fer-ne un tractament estadístic, aquestes imatges es sintetitzen a través de mapes dusos del sòl, obtenint resultats per a les categories dels mapes. Com tota simplificació, aquesta comporta una pèrdua dinformació; i en aquest punt cal ser força crític a lhora de triar una classificació dusos del sòl de la regió de treball. Aquest aspecte és un dels punts on sha volgut aprofundir en la discussió de resultats. Sha treballat amb dos mapes dusos del sòl, el del USGS (Servei Geològic dels EEUU) i el CORINE (Agència Europea del Medi Ambient). El primer és dabast global, té 24 categories i és el que fa servir el model meteorològic MM5 per la caracterització de la superfície en les simulacions. El segon és més actual i cobreix gran part dEuropa. El major nombre de categories (44), i la metodologia emprada en lelaboració, pensada per els usos del sòl que dominen el nostre continent, fan que aquest mapa sigui més adequat per tal de caracteritzar els usos del sòl de Catalunya i els seus voltants. Els paràmetres geofísics de superfície obtinguts shan fet servir per inicialitzar un model meteorològic de mesoescala, amb la finalitat de millorar els pronòstics. Les simulacions shan fet amb el model de mesoescala MM5 (PSU/NCAR). Els canvis introduïts en els paràmetres de superfície, a través del canvi del mapa dusos del sòl i de la introducció dels valors calculats amb AVHRR per lany 2000, han estat prou importants com per afectar els resultats de les simulacions. Cal destacar les diferències en el balanç hídric, que provoquen simulacions diferents de les masses nuvoloses i el patrons de precipitació. Aquestes diferències en la nuvolositat també modifiquen el balanç radiatiu, que alhora afecta levolució diària de la temperatura a nivells baixos. A nivell meteorològic, les variacions en el desenvolupament de núvols en situacions de domini mesoescalar és important per a la correcta simulació de desenvolupament de tempestes locals durant èpoques estivals. Finalment, també shan observat variacions significatives en el camp de vent de superfície, aspecte important quan sutilitza el model MM5 per a la simulació de la dispersió de contaminants atmosfèrics. Els resultats obtinguts per lany 2000 no es poden considerar climàticament significatius. En aquest sentit, una de les vies de continuïtat d aquest treball és lobtenció de resultats per una sèrie més llarga de dades, que permeti conèixer millor les característiques geofísiques de la superfície estudiada i millorar les simulacions meteorològiques. ----------------------------------------------------