"Edició crítica i estudi del ""regiment de la cosa pública"" de Francesc Eiximenis"
- Guixeras Olivet, David
- Xavier Renedo Puig Director/a
Universidad de defensa: Universitat de Girona
Fecha de defensa: 01 de febrero de 2013
- Albert Guillem Hauf Valls Presidente/a
- Mateu Rodrigo Lizondo Secretario
- Damien Ruíz Vocal
Tipo: Tesis
Resumen
La tesi inclou l¿edició crítica del Regiment de la cosa pública (un tractat polític de 40 capítols publicat el 1383) i l¿estudi dels continguts d¿aquesta obra i del volum enciclopèdic (el Dotzè del Crestià, de 914 capítols, acabat el 1391) on es va integrar com a tercer tractat d¿una sèrie de vuit. El treball posa en relació els continguts del Regiment i el Dotzè amb les teories sociopolítiques que circulaven a l¿època sota la forma de tractats de regimine civitatis o de regimine principum. El treball arrenca amb l¿anàlisi de l¿inventari dels llibres d¿Eiximenis, d¿una banda, i, de l¿altra, del pròleg general del Crestià, que comparo amb els pròlegs particulars dels volums Segon, Terç i Dotzè del Crestià per identificar la base metodològica de l¿enciclopèdia política d¿Eiximenis. A continuació estudio la forma i els continguts del Dotzè, les fonts estructurals del volum polític i els continguts del Regiment més clarament vinculats al discurs de l¿obra major, del qual són complementaris: ètica econòmica i doctrina sobre el treball, urbanisme, espiritualisme polític. A la part pròpiament filològica de la tesi faig la descripció codicològica dels testimonis del primer volum del Dotzè (tres manuscrits i una edició incunable) i del Regiment (una edició incunable). Tot seguit hi ha l¿anàlisi ecdòtica dels testimonis del Regiment, apartat que inclou la convergència de les tradicions del Regiment i el Dotzè, l¿agrupació dels testimonis en famílies ben definides i l¿anàlisi de la qualitat del text de cadascun dels testimonis per separat. L¿edició crítica del Regiment va seguida de les notes al text, i a continuació hi ha els aparats crítics de rigor (aparat ple i aparat selectiu de variants de l¿incunable de Cofman) i quatre índexs: onomàstic; d¿autors i obres citades; bíblic i temàtic. A l¿últim dels apartats estudio el proemi del Regiment a la llum de les discussions que ha suscitat, des d¿un llunyà article de 1912 signat per Guillermo J. de Osma, l¿adscripció total o parcial del text a Eiximenis o a un interpolador del segle XV. Ofereixo en apèndix l¿esquema de capítols del Dotzè a fi de copsar l¿evolució del discurs, els criteris compositius i els objectius doctrinals de l¿enciclopèdia.