Desenvolupament professional de la direcció Un estudi de casos múltiple

Resumen

La recerca que es presenta inclou quatre grans blocs diferenciats. El PRIMER BLOC es centra en el plantejament del problema d’investigació: la direcció escolar com element clau pel desenvolupament i millora dels centres educatius. Busca comprendre el desenvolupament professional de la direcció docent. El SEGON BLOC revisa i analitza el marc teòric que permeten contextualitzar l’objecte d’estudi: la direcció en el marc de les institucions educatives; la revisió, a través de la literatura clàssica, del que s’entén per etapes de desenvolupament professional; tan mateix es descriuen les etapes professionals de la direcció escolar a través de les lleis orgàniques i dels decrets corresponents, l’estudi permet caracteritzar el model de direcció als centres públics com electa, no professional i renovable, si bé les lleis caminen cap un model més professional tal com es dóna en els països que pertanyen a l’OCDE i els estudis internacionals corroboren. S’inclouen en aquest bloc les declaracions de les associacions professionals de directors/es i les darreres recerques i publicacions sobre la direcció docent. El BLOC TRES s’específica com la recerca s’orienta en el seu sentit general sota el paradigma interpretatiu-simbòlic, que pretén, a partir de l’observació i anàlisi de la realitat, aportar nou coneixement. El posicionament metodològic d’aquesta investigació és en la seva consideració general qualitatiu, amb entrevistes realitzades a la direcció, exdirecció, inspecció, administració local i famílies però, utilitzant l’enquesta, quantitativa, com a mètode per obtenir la informació que sobre la temàtica objecte d’estudi oferirà el professorat dels centres. En total s’ha recollit informació de 275 persones distribuïts en sis casos diferents. L’estudi de casos múltiples permet l’acostament a la realitat en el seu propi context, tot acceptant les limitacions amb les que compta aquesta estratègia per la generalització; la triangulació de fonts i d’informants i el tractament rigorós de les dades, així com el continu procés de revisió i ajustament de la recerca, busca pal·liar-les, incidint en l’aspecte interpretatiu per a comprendre la realitat objecte d’estudi. Finalment en el BLOC QUATRE, es relacionen els resultats obtinguts en la recerca amb el marc teòric i s’estableixen conclusions en funció de cadascun dels objectius. Es destaca com la vigent normativa podria de propiciar un model més professional en l’exercici de la direcció. En síntesi, la direcció hauria d’estar dotada de formació i d’atribucions bàsiques per al funcionament àgil del centre, especialment respecte de la gestió del personal i la seva avaluació. En general, es legisla molt i es deixa molt poc marge per a un exercici amb veritable capacitat per a decidir. Finalitza aquest bloc proposa noves perspectives per la recerca sobre la direcció docent. En els sis casos relatats, els tres directors i les tres directores tenen perfils diferents i models de gestió amb característiques específiques. S’ha de buscar un model únic? Poden conviure els dos models que en la recerca s’apunten: el renovable que torna a l’aula, i el professional que espera seguir un desenvolupament superior?