Aspectes psicosocials de la migracióprocessos psicològics i espais d'atenció. - Imaginari, dol i estrès en el món migratori. - L'acció del treball social vers el col·lectiu d'immigrants: de la exclusió a la inserció?

  1. Palacín Bartrolí, Càndid
Dirigida per:
  1. Pere Notó Brullas Director/a
  2. Josefina Fernández Barrera Director/a

Universitat de defensa: Universitat de Barcelona

Fecha de defensa: 18 de de desembre de 2015

Tribunal:
  1. Juan Luis Linares President/a
  2. Irene de Vicente Zueras Secretari/ària
  3. Josefa Fombuena Valero Vocal

Tipus: Tesi

Teseo: 411707 DIALNET lock_openTDX editor

Resum

La tesi s'apropa al fet migratori mitjançant dos actors principals, que configuren els objectius generals del l'estudi, les persones immigrants i les seves trajectòries i els treballadors socials que sovint els atenen. Les referències teòriques deriven de disciplines diverses, com la psicoanàlisi, en concret les nocions d'imaginari i de dol; l'estrès, concepte extern al cos teòric esmentat i referit a les modificacions físiques i psíquiques d'un organisme sotmès a situacions de tensió variables, i finalment, les nocions d'inserció, vulnerabilitat i desafiliació, procedents de la sociologia, les qual permeten dibuixar trajectes bidireccionals per l'espai social. Altrament, s'analitza l'acompanyament i escolta que, des del Treball social, es fa a les trajectòries de les persones immigrants i les eines de la professió per l'abordatge d'una qüestió específica. Aquests objectius han estat plasmats en diferents hipòtesi. La metodologia emprada en la recerca ha estat de caire qualitatiu, entenent que aquesta aportava una imatge més propera l'objecte d'estudi. S'han emprat tres tècniques diferents, dues adreçades a les persones immigrants, l'estudi de cas i l'entrevista, i la tercera, els grups de discussió, referida als professionals. S'analitzen sis casos, treballats en diferents temps pel signatari de la tesi, quatre com a professional del treball social i dos com a psicòleg; catorze entrevistes a immigrants extracomunitaris de diferents procedències: Quatre del nord d'Àfrica, cinc de l'Àfrica subsahariana i cinc d'Amèrica Llatina. Finalment s'ha treballat amb les aportacions de dos grups de discussió, un de persones vinculades al fet migratori, anomenat grup d'experts, i un segon grup de persones que tot i trobar-se el fet migratori, no l'havien abordat o de manera exclusiva o de manera intensa. Per l'anàlisi de la informació s'ha emprat un sistema de categories el qual s'ha estabilitzat progressivament a mesura que avançava la recerca. L'anàlisi de la informació obtinguda té varis subapartats, en un primer es treballen casos i entrevistes per separat. El segon ítem es refereix als professionals del treball social i analitza, també per separat, els continguts extrets de cadascun dels grups de discussió. Un darrer punt d'aquest apartat pren les categories com a unitat d'anàlisi, en relació a les hipòtesi plantejades, permetent aquesta darrera tasca el creuament de les dades globals obtingudes. Entre els resultats més remarcables s’ha d’esmentar la discordança entre la representació originaria i la derivada els transit migratori, essent la primera un marc idealitzat. Aquesta discordança genera percepcions diverses i contraries entre la persona immigrant i els familiars que rauen en origen. L’imaginari en tant expectativa és susceptible de noves significacions derivades de la transició migratòria. Un fet que ha erosionat les representacions originàries ha estat l’anomenada crisi econòmica, que s’ha addicionat als estressors que van, sovint, aparellats al procés. L’elaboració dels processos de dol té temporalitats diferenciades, és però perllongada en el temps, un facilitador d’aquests processos és el suport dels familiars al projecte migratori, mentre que solitud i l’aïllament configuren un entrebanc. La dificultat augmenta notòriament quan la separació implica els fills. Evitar el dolor derivat de les pèrdues implica l’ús de defenses diverses, entre les quals cal comptabilitzar la idealització d’un retorn futur, la negació o l’escissió. L’estrès associat a la transició migratòria i les seves circumstàncies duu aparellades malalties de caire orgànic, que especialment semblen tenir major incidència en els primers moments del procés. La procedència és rellevant, ja que el viatge s’esdevé per algunes persones com a estressor d’altra intensitat. Un dels estressors més assenyalats és la situació d’inseguretat jurídica. Aquesta darrera afecta el procés en tant obstacle. Pel treball social és important la incorporació de la biografia, tradicions i costums dels immigrants atesos al si de l’espai assistencial. L’enquadrament assistencial s’esdevé, en determinades situacions, com eina facilitadora de processos d’interculturalitat, de contenció de l’estrès i d’escolta del dol. Aquest espai d’atenció requereix formació i suports, tanmateix, no sembla necessitar la mediació intercultural. De les situacions d’irregularitat administrativa en deriva manca d’atenció, especialment des de les àrees bàsiques d’atenció primària. Contràriament, el suport des del tercer sector es presenta de manera clara i generalitzada