Què i com ensenyar en Educació Ambiental des de la complexitataportacions teòriques, instrumentals i didàctiques en el cas del Camp d’Aprenentatge del Delta de l'Ebre

Resumen

La tesi doctoral Què i com ensenyar en Educació Ambiental des de la complexitat: aportacions teòriques, instrumentals i didàctiques en el cas del Camp d’Aprenentatge del Delta del Ebre té per finalitat contribuir a la incorporació d’una Educació Ambiental des de la complexitat als Camps d’Aprenentatge (CdA) per tal de millorar el disseny i la implementació dels programes educatius des d’aquest enfocament. Amb aquest propòsit es defineixen tres objectius d’investigació: proposar un marc didàctic que incorpori els principis de la complexitat a l’Educació Ambiental, dissenyar en base al marc didàctic proposat un instrument d’anàlisi de la presència de l’Educació Ambiental des de la complexitat que s’estructuri en categories dialògiques i caracteritzar la presència de l’Educació Ambiental des de la complexitat en el disseny i la implementació de dues activitats del Camp d’Aprenentatge del Delta del Ebre. Per tal d’assolir aquests tres objectius es desenvolupa una recerca que s’emmarca en el paradigma interpretatiu i que utilitza de forma complementària un enfocament qualitatiu i quantitatiu. La recerca, mitjançant la modalitat de l’estudi de cas, es focalitza en l’estudi del disseny i la implementació de dues activitats d’Educació Ambiental que es realitzen en el CdA Delta del Ebre. En relació al primer objectiu, es proposa un marc didàctic fruit de la conjunció d’una visió de l’Educació Ambiental crítica, capacitadora i orientada envers la sostenibilitat; i els principis que defineixen i orienten la complexitat. Aquest marc didàctic s’estructura en dues dimensions complementàries: què ensenyar i com ensenyar. Pel que fa al segon objectiu, a partir del marc didàctic proposat s’estableix un instrument d’anàlisi conformat per onze categories dialògiques conceptuals i onze categories dialògiques metodològiques. Cadascuna d’aquests categories consta de cinc indicadors en funció del tipus de relació que s’estableix entre els dos conceptes antagònics i complementaris que la conformen. Aquests indicadors permeten classificar cada aparició d’una categoria dialògica en un d’aquests tres nivells de complexitat creixent: gradient extrem, moderat i central. Pel que fa al tercer objectiu, l’aplicació de l’instrument i la representació mitjançant dianes dialògiques, permet obtenir tot un seguit de resultats. Entre els quals destaca la coherència entre el disseny i la implementació de les activitats, la determinació de categories dialògiques que estructuren la globalitat del programa educatiu i altres que són pròpies d’una determinada activitat, i la caracterització de diversos patrons de complexitat dialògica. En base a aquests resultats es pot afirmar que la present investigació suposa una contribució a la incorporació d’una Educació Ambiental des de la complexitat als CdAs per tal de millorar el disseny i la implementació dels programes educatius des d’aquest enfocament. Com a principals aportacions destaca a nivell teòric el desenvolupament d’una proposta de marc didàctic d’una Educació Ambiental des de la complexitat, ja que esdevé un nou marc a partir del qual tots els educadors ambientals puguin dissenyar i aplicar noves activitats. A nivell metodològic, el desenvolupament d’un instrument d’anàlisi i un model de representació que permet als educadors i investigadors analitzar i avaluar activitats educatives d’Educació Ambiental en clau de complexitat dialògica, sense necessitat de tenir uns coneixements d’expert en aquest àmbit. I a nivell didàctic, aportant tot un seguit d’orientacions didàctiques per tal d’avançar en una concepció dialògica de l’Educació Ambiental des la complexitat en el cas concret del disseny i la implementació de dues activitats del CdA Delta del Ebre.