Les vocals mitjanes posteriors en el català de Gironaanàlisi de la producció i de la percepció

Resumen

Aquesta tesi és un estudi sociofonètic de les vocals mitjanes posteriors del català de Girona. La recerca parteix de la hipòtesi que /o/ i /ɔ/ estan fusionades a la diòcesi gironina i té l’objectiu principal de proporcionar dades que avalin aquesta suposició. Concretament, es vol demostrar que la distinció entre la vocal mitjana alta i la vocal mitjana baixa ha desaparegut per a la majoria de parlants gironins, però tot tenint en compte que la fusió pot variar en relació amb l’edat, el gènere, i l’origen geogràfic específic de cadascun. L’estudi es desenvolupa en dues parts. La primera, i més destacada, és una anàlisi quantitativa de les dades de producció vocàlica recollides, mitjançant entrevistes sociolingüístiques, de 96 informants, homes i dones de dues edats diferents i naturals de 12 punts d’enquesta repartits pel bisbat de Girona. De les ocurrències vocàliques produïdes en aquestes entrevistes se’n van extreure dades acústiques que es van analitzar mitjançant tècniques de visualització i de quantificació de la fusió, per determinar l’abast de la pèrdua del contrast entre les dues os per a cada parlant. Les dades acústiques i també les mesures de quantificació de la fusió, a més a més, es van avaluar estadísticament per determinar la variació global del fenomen. La segona part de la tesi és una aproximació qualitativa a la percepció de les vocals mitjanes posteriors, elaborada a partir de dues tasques completades per 75 dels 96 informants anteriors i d’una observació metalingüística feta per 66 d’aquests informants. Les dades permeten una primera reflexió sobre la capacitat de distinció de /o/ i /ɔ/ a la diòcesi, però sobretot deixen entreveure la consideració sociolingüística de la fusió en l’àmbit gironí. Els resultats indiquen que /o/ i /ɔ/ estan completament fusionades a les àrees centrals i septentrionals de Girona, on la fusió es considera un tret característic del gironí. Al litoral, en canvi, els resultats són molt desiguals i assenyalen que la fusió encara hi és un procés en desenvolupament i que, a més a més, està considerablement estigmatitzat. Al mateix temps, l’anàlisi estadística determina que els informants més joves i les dones fusionen amb més probabilitat i més intensitat que no pas els més grans i els homes, sobretot a les zones costaneres, i que la llengua escrita i l’estàndard tenen un paper destacat en la producció i la percepció de les vocals mitjanes posteriors.