Potencial ús de la curcumina en el tractament de la leucèmia limfocítica crònica

Resum

La curcumina és un compost fenòlic present en el rizoma de la Curcuma longa, que ha estat extensament estudiat en diversos models de càncer, per les seves propietats proapoptòtiques, antiinflamatòries i quimiosensibilitzadores, entre d’altres. Els seus efectes com a inhibidor enzimàtic en múltiples vies metabòliques relacionades amb la progressió del càncer la fan un compost molt selectiu, amb activitat antineoplàsica alhora que presenta una molt baixa toxicitat. La Leucèmia Limfocítica Crònica (LLC) és una malaltia hematològica d’elevada incidència en països occidentals, originada per una expansió patològica de les cèl·lules B, a causa d’unes taxes d’apoptosi reduïdes. Malgrat que les taxes de proliferació d’aquestes cèl·lules solen ser més baixes que en altres neoplàsies, són molt difícils d’erradicar completament, i els pacients solen recaure amb el temps. La progressió de la malaltia cap a fases més avançades, que requereixen tractaments més complexos i freqüents, acaba afectant la qualitat de vida dels pacients i limitant-ne l’esperança de vida, de manera que resulta d’elevat interès trobar millores en les teràpies que permetin, per una banda, reduir les dosis i els efectes adversos, i per una altra, millorar el tractament i retardar la progressió. En aquesta Tesi Doctoral s’ha estudiat l’efecte de la curcumina sobre models cel·lulars derivats de LLC, així com en cultius primaris obtinguts a partir de sang perifèrica de pacients amb LLC, a fi de valorar el potencial per induir apoptosi sobre les cèl·lules d’aquesta leucèmia. Les primeres anàlisis van consistir en mesurar sobre tres models cel·lulars de LLC (I83, Mec1 i EHEB) l’efecte sinèrgic de la curcumina en combinació amb diversos fàrmacs proapoptòtics (camptotecina, colquicina), antineoplàsics (etopòsid i citarabina) i utilitzats en el tractament de la LLC (fludarabina). Es va mesurar per citometria de flux l’efecte citotòxic produït en funció de la pèrdua de la integritat de la membrana cel·lular i el bloqueig de la proliferació, així com els efectes sobre el cicle cel·lular. A més, es van realitzar citocentrifugacions de les mostres i es van analitzar per microscòpia òptica per avaluar els efectes produïts sobre la citomorfologia. L’efecte sinèrgic de la curcumina també es va valorar sobre cultius primaris derivats de sang perifèrica de pacients amb LLC. En aquest cas, la curcumina va ser combinada amb diversos fàrmacs utilitzats en el tractament de la LLC: fludarabina, ibrutinib i rituximab. Mitjançant la citometria de flux, es va identificar la població leucèmica, així com les subpoblacions amb característiques de cèl·lula mare, més primitives i refractàries (mitjançant els nivells d’activitat de la fosfatasa alcalina) i es va mesurar l’efecte dels diferents tractaments sobre les cèl·lules. Finalment, s’ha avaluat l’efecte modulador de la curcumina sobre diversos mecanismes implicats en l’apoptosi de les cèl·lules i la refractarietat als tractaments. Així, s’han avaluat els efectes sobre la producció d’espècies reactives de l’oxigen (ROS), sobre l’extrusió de fàrmacs i sobre l’activitat caspasa. La curcumina va mostrar un efecte sinèrgic variable en combinació amb els diversos fàrmacs testats, tant en models cel·lulars com en cultius primaris, i va produir un augment de la citotoxicitat, un bloqueig del cicle cel·lular i una reducció dels percentatges de cèl·lules amb característiques de cèl·lula mare leucèmica. A més, la curcumina va mostrar activitat en certs casos modulant la producció de ROS, la capacitat d’extrusió de fàrmacs i generant l’activació de les caspases. Els resultats obtinguts confirmen el potencial proapoptòtic i adjuvant de la curcumina i justifiquen la realització de nous estudis dirigits a una potencial implementació de la curcumina en els tractaments.