La teràpia dialèctica conductual i l’entrenament en mindfulness en el trastorn límit de la personalitatefectes clínics, mecanismes neurobiològics i problemes de la teràpia

  1. Carmona Farrés, Cristina
Dirigida por:
  1. Juan Carlos Pascual Mateos Director/a

Universidad de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 15 de mayo de 2019

Tribunal:
  1. Azucena García Palacios Presidente/a
  2. Albert Feliu Soler Secretario/a
  3. Ausiàs Cebolla Martí Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 590681 DIALNET

Resumen

La teràpia dialèctica conductual (TDC) és una teràpia efectiva per al tractament del trastorn límit de la personalitat (TLP). Algunes de les limitacions a l’hora d’implementar-la són l’elevat nombre de pacients que abandona la teràpia abans de finalitzar-la, i el fet de ser una teràpia llarga i costosa. S’ha observat que el mòdul de mindfulness de la TDC per si sol és eficaç per a disminuir la severitat del TLP, tanmateix no hi ha estudis que avaluïn sobre quin símptoma específic del TLP és eficaç cada un dels mòduls, ni quins possibles correlats neurobiològics rauen als efectes de la teràpia. La present tesis es constitueix de dos blocs. El primer bloc (estudi 1), pretén avaluar els factors relacionats amb l’abandonament prematur de la TDC. El segon bloc (estudis 2 i 3) pretén comparar dos dels mòduls de la TDC: el mòdul de mindfulness (TDC-M) i el mòdul d’efectivitat interpersonal (TDC-EI) entre sí. L’estudi 2 analitza els efectes de cada un dels mòduls sobre els dos símptomes nuclears del TLP, la desregulació emocional i la impulsivitat. L’estudi 3 pretén trobar el correlat neurobiològic associat als beneficis de la teràpia, posant especial atenció als efectes del mindfulness en la default mode network (DMN). Els resultats mostren que la comorbiditat amb trastorn per consum de cocaïna, la comorbiditat amb trastorn de conducta alimentària i les altes puntuacions en impulsivitat estan associats amb l’abandonament prematur de la psicoteràpia. També mostren que els mòduls de mindfulness i d’efectivitat interpersonal per si sols i per separat són beneficiosos per a disminuir la desregulació emocional així com altra simptomatologia clínica associada al trastorn. A més a més, el mòdul TDC-M és superior al mòdul TDC-EI en la disminució de la impulsivitat. Respecte els correlats neurobiològics, no observem canvis en la DMN, en canvi sí que observem un increment en l’activitat de la ínsula anterior després de realitzar la teràpia independentment del mòdul. En conjunt els resultats d’aquesta tesis permeten conèixer els factors associats amb l’abandonament prematur, i permeten afirmar que els mòduls de mindfulness i d’efectivitat interpersonal per si sols són efectius per a millorar gran part de la simptomatologia associada al TLP i que aquesta millora va associada amb canvis en l’activitat cerebral. trastorn límit de la personalitat, teràpia dialèctica conductual, abandonament prematur, mindfulness, efectivitat interpersonal, impulsivitat, desregulació emocional, default mode network.