Estudi contrastiu de l’estructura sil·làbica del català i del xinès estàndards i de les implicacions segmentals més rellevants per als aprenents sinòfons

Resumo

La tesi Estudi contrastiu de l’estructura sil·làbica del català i del xinès estàndards i de les implicacions segmentals més rellevants per als aprenents sinòfons estudia la pronunciació del català pel que fa als aspectes segmentals i als suprasegmentals relatius a l’estructura sil·làbica per part dels estudiants xinesos que parlen el xinès estàndard (mandarí/putonghuà) com a llengua materna (L1). És el primer treball que no només aborda de manera global els problemes de pronunciació del català que presenten els aprenents sinòfons sinó que també ofereix solucions per millorar l’aprenentatge de la llengua oral catalana. L’interès per l’estudi ha estat suscitat, d’una banda, per l’augment d’alumnes xinesos que venen a estudiar a les universitats catalanes, els quals presenten accents estrangers molt notables, i, de l’altra, per les grans diferències que existeixen entre ambdues llengües, tant a nivell fonètic com a nivell fonològic. L’estudi es basa en l’anàlisi contrastiva, per la qual cosa es comparen tots els sons del xinès i del català estàndards, les estructures sil·làbiques i la configuració dels diftongs i els triftongs de les dues llengües, així com les regles fonològiques que afecten el català. La comparació global i contrastiva ha permès localitzar les dificultats de pronunciació que normalment afronten els estudiants sinòfons. També s’han tingut en compte els trets de l’anglès i l’espanyol, perquè són les dues llengües que els estudiants xinesos normalment han après abans del català i, per tant, poden interferir, tant positivament com negativament, en les pronunciacions del català. La investigació s’ha realitzat a partir d’un corpus de 248 paraules respost per 19 informants d’entre 18 i 33 anys que estudien a Barcelona i parlen el xinès estàndard com a L1, l’anglès i l’espanyol com a L2 i L3, i el català i altres llengües com a L4/L5/etc., repartits en tres nivells de coneixement del català: nivell inicial-bàsic, nivell mitjà i nivell avançat. Les dades obtingudes han permès detectar els errors i les imprecisions que presenten a cada nivell, i agrupar-los en aspectes de prioritat alta (desviacions bàsiques per a la intel·ligibilitat), de prioritat baixa (imprecisions que no afecten la intel·ligibilitat) i d’atenció esporàdica (problemes que indiquen accents estrangers però que no causen problemes d’intel·ligibilitat). Finalment, els resultats han servit per proposar solucions pràctiques per facilitar el procés d’adquisició i de perfeccionament de la pronunciació de la llengua catalana.