Joan Brossa a l'aulade la creació a la reflexió

  1. Clopés Garrell, Jordi
Dirigida por:
  1. Glòria Bordons de Porrata-Doria Director/a

Universidad de defensa: Universitat de Barcelona

Fecha de defensa: 14 de abril de 2021

Tribunal:
  1. Maria Àngels Francés Díez Presidente/a
  2. Silvia Burset Secretario/a
  3. Alexandre Bataller Català Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 681597 DIALNET

Resumen

L’objectiu central d’aquest estudi ha estat conèixer si es pot enfocar l’ensenyament de la poesia des d’una metodologia que potenciï l’esperit crític i reflexiu dels alumnes. En concret, s’ha volgut observar si la lectura de la poesia de Brossa contribueix al desenvolupament del pensament crític dels alumnes de secundària. La qual cosa hem abordat des de la base de l’educació literària, del pensament crític i de la poesia experimental. La investigació ha estat realitzada a tres grups de 4t d’ESO de dos instituts públics de secundària de la comarca del Maresme i inclou les respostes dels alumnes a partir de les seqüències didàctiques que se’ls han plantejat, dels qüestionaris i de les pautes d’avaluació. A més de l’observació a l’aula i de la realització de diaris per part del professorat. S’ha fet servir un enfocament qualitatiu de recerca-acció per recollir, generar i analitzar les dades. Els resultats evidencien que la poesia brossiana fa reflexionar als alumnes ja que els permet expressar les seves opinions i també dona la possibilitat de formular preguntes que els generin dubtes sobre els diferents punts de vista que poden tenir. A partir de les deu categories d’anàlisi de les seqüències didàctiques, s’observa que almenys un grup de cada institut ha assolit uns resultats satisfactoris en la realització del treball encomanat. A més, de les dades obtingudes també s’extreuen les característiques que ha de tenir un corpus poètic per tal que ajudi a fer pensar als alumnes: cal que sigui comprensible, engrescador, provocador, revelador (ha de permetre descobrir nous punts de vista), vinculable (ha de possibilitar l’establiment de relacions, comparacions i alternatives diverses), explorable i qüestionable. Per últim, els resultats d’aquest estudi mostren que fomentar l’argumentació de la pròpia opinió és un acte educatiu molt rellevant ja que educar en el pensament crític passa també per demanar als alumnes que justifiquin el perquè de les seves pròpies idees, de les pròpies afirmacions, acceptant que les idees es poden modificar després d’escoltar el punt de vista de l’altre. I s’arriba a la conclusió, per tant, que es pot ensenyar la poesia mitjançant un enfocament didàctic que faciliti que els alumnes desenvolupin el raonament crític.