Earliest pottery uses in north-eastern iberia. Organic residue analysis on vessels from the first farmers and herders

Resumen

L’aparició i difusió del mode de vida neolític constituí un esdeveniment que afectà profundament les societats humanes. La recerca centrada en els canvis econòmics que varem motivar el pas de la caça i la recol•lecció a l’agricultura i la ramaderia permet pensar que les practiques culinàries es podrien haver vist igualment afectades. Menjar és un acte social que transcendeix la satisfacció d’una necessitat biològica i, per tant, el seu estudi ofereix una oportunitat única d’obtenir noves dades sobre la relació entre les esferes econòmiques i culturals de la societat. Tot i la nova onada de recerca revelant noves dades sobre les possibles practiques culinàries practicades al inici del neolític europeu, l’oest de la branca mediterrània de la difusió del neolític, la Península Ibèrica, encara no està prou ben entesa. Les característiques ambientals i geogràfiques de l’escarpada costa mediterrània oferien a les primeres societats agrícoles l’oportunitat de modificar lleugerament les seves estratègies econòmiques per adaptar-se a aquest nou territori. En conseqüència, l’estudi de les pràctiques culinàries ofereix una oportunitat única d’explorar el consum d’aliments lligats al nou paisatge neolític mediterrani. Amb tal fi, aquesta tesi doctoral ha avaluat la rellevància de productes vegetals i animals en les pràctiques culinàries del neolític antic explorant selectivament aliments possiblement lligats al tal paisatge: productes secundaris d’ovicaprins i recursos marins; i tècniques culinàries més fàcilment practicables gràcies a l’ús de la ceràmica. La recuperació i caracterització de lípids conservats dins la matriu ceràmica (el que es coneix com Anàlisi de Residus Orgànics) i la seva avaluació a través de models de barreja bayesians s’ha practicat en 114 fragments ceràmics Cardials i 74 d’Epicardials provinents de 14 jaciments arqueològics repartits per la costa mediterrània del nord-est de la Península Ibèrica. El percentatge de vasos que haurien contingut quantitats significatives de residus alimentaris ha estat, en gairebé tots els casos, superior al 50%, essent majoritàriament resultat de la degradació de greixos animals. Tot i que la cerca de biomarcadors específics per a aliments vegetals i marins ha estat infructuosa, mostres presentant evidències de menjar escalfat a temperatures superiors a 250ºC suggereixen l’existència de pràctiques culinàries que impliquen temperatures més altes de les necessàries per bullir o estofar. A més, l’anàlisi isotòpic de compostos específics ha revelat l’existència d’una exclusió mútua entre greixos làctics de remugants i greixos adiposos d’animals no remugants en els jaciments estudiats. A diferència del Mediterrani central, les coves analitzades al nord-est de la Península Ibèrica no semblen presentar quantitats significativament majors de residus làctics de remugants comparat amb jaciments a l’aire lliure. Alternativament, s’ha detectat una possible correlació entre la quantitat de restes d’ovicaprins i la intensitat de la senyal làctica als residus. Aquest fet proporciona evidències addicionals recolzant que la possible estratègia original a Proper Orient d’obtenir llet dels bòvids podria haver virat vers altres espècies més ben adaptades a les condicions del mediterrani. Addicionalment, la no associació entre el nombre de restes de porc i els residus adiposos d’animals no remugants implica la possible existència de pràctiques culinàries que prescindirien de la ceràmica. En conclusió, les dades d’aquesta regió donen suport a la possible existència de pràctiques culinàries específiques del mediterrani com a mínim des del primer Neolític.