Estructura del vers i variació lingüística en els poemes d’Ausias March (1400– 1459)

  1. Jesús Jiménez Martínez 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Cultura, lenguaje y representación = Culture, language and representation: revista de estudios culturales de la Universitat Jaume I = cultural studies journal of Universitat Jaume I

ISSN: 1697-7750

Año de publicación: 2022

Número: 27

Páginas: 23-40

Tipo: Artículo

DOI: 10.6035/CLR.5868 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Cultura, lenguaje y representación = Culture, language and representation: revista de estudios culturales de la Universitat Jaume I = cultural studies journal of Universitat Jaume I

Resumen

L’objectiu d’aquest treball és mostrar que diversos aspectes de la mètrica com el recompte sil · làbic, la rima o els patrons rítmics, ens poden ajudar a extreure informació sobre la variació lingüística d’èpoques anteriors. L’estudi analitza algunes variants formals presents en els poemes d’Ausiàs M arch (1400– 1459) que serveixen per a satisfer els requeriments mètrics del vers. Pel que fa al recompte de síl · labes, ens centrem en el tractament de les seqüències vocàliques decreixents com a hiats o com a diftongs: tot i l’aclaparadora majoria de formes amb hiat, les dades deixen entreveure que en la llengua de March ja actuaven algunes de les restriccions vigents en l’actualitat, com la tendència a evitar la formació de diftongs en seqüencies de vocals pròximes a l’accent principal. La rima i el ritme s ovint ens orienten també sobre la pronúncia i la grafia escaient per a mots dubtosos, com en la selecció del timbre de les vocals mitjanes o en la ubicació de l’accent en doblets com ésser ~ esser . Finalment, l’anàlisi del ritme aconsella presumir una certa fluïdesa en el concepte de tonicitat, atès el comportament d’elements rítmicament ambigus com el relatiu què . En aquest cas, però, la informació flueix també en l’altra direcció, des de la llengua fins a la mètrica, ja que la distribució dels elements ambigus, amb una tendència clara a gravitar cap a posicions poc prominents, ens ajuda a copsar les relacions de prominència que s’estableixen entre les diferents parts del vers.

Referencias bibliográficas

  • ALDC = Veny, Joan i Lídia Pons. 2001–2018. Atles lingüístic del domini català, 9 vol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [https://aldc.espais.iec.cat/; consulta: 24/03/2021].
  • Alemany Ferrer, Rafael et al. 2011. Concordances lematitzades de les poesies d’Ausiàs March. Alacant: Universitat d’Alacant. [http://concormarch.iifv.net/home/; consulta: 24/03/2021]
  • Archer (1997) = March, Ausiàs. 1997. Dictats. Obra completa, ed. Robert Archer. Barcelona: Barcanova.
  • Badia i Margarit, Antoni M. 1988. Sons i fonemes de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
  • Bargalló, Josep. 2007. Manual de mètrica i versificació catalanes. Barcelona: Empúries. [Ed. revisada de Bargalló, Josep. 1991. Manual de mètrica i versificació catalanes. Barcelona: Empúries.]
  • Bohigas (1952–1959) = March, Ausiàs. 1952–1959. Poesies, 5 vol., a cura de Pere Bohigas. Barcelona: Barcino.
  • Bohigas (2000) = March, Ausiàs. 2000. Poesies, a cura de Pere Bohigas, ed. rev., Amadeu-Jesús Soberanas i Noemí Espinàs. Barcelona: Barcino. [Ed. original: Bohigas (1952–1959)]
  • Bonet, Eulàlia i Maria-Rosa Lloret. 1998. Fonologia catalana. Barcelona: Ariel.
  • Cabré, Teresa i Pilar Prieto. 2004. «Prosodic and analogical effects in lexical glide formation in Catalan». Probus. International Journal of Romance Linguistics, 16: 113–150 [https://doi.org/10.1515/prbs.2004.16.2.113]
  • Casanova, Emili. 1999. «Recorregut per la llengua d’Ausiàs March». A Ausiàs March i el món cultural del segle XV, ed. Rafael Alemany. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 132–172.
  • DCVB = Alcover, Antoni M. i Francesc de B. Moll. 1930-1962. Diccionari catalàvalencià-balear, 10 vol. Palma de Mallorca: Moll. [https://dcvb.iec.cat/; consulta: 24/03/2021].
  • DECat = Coromines, Joan. 1980–1991. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 9 vol. Barcelona: Curial.
  • de Sisto, Mirella. 2019. «Micro- and macro-variation in verse. A typology of Romance Renaissance Meter». A Quantitative Approaches to Versification, ed. Petr Plecháč, Barry P. Scherr, Tatyana Skulacheva, Helena Bermúdez-Sabel, Robert Kolár. Prague: Institute of Czech Literature of the Czech Academy of Sciences, 75–93. [http://versologie.cz/conference2019/proceedings/qav.pdf]
  • de Sisto, Mirella. 2020. The interaction between phonology and metre. Approaches to Romance and West-Germanic Renaissance metre, tesi doctoral. Nijmegen, Radboud Universiteit. [https://www.lotpublications.nl/the-interaction-betweenphonology-and-metre-approaches-to-romance-and-west-germanic-renaissancemetre]
  • Dols, Nicolau. 1998. «Contribució a l’estudi de l’estructura sil·làbica del català: diftongs i hiats en els ‘Poemes bíblics’ de Joan Alcover». A Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny, vol. 2, coord. Josep Massot. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Universitat de Barcelona, 309–326.
  • Duffell, Martin J. 1994. «The metrics of Ausiàs March in a European context». Medium Ævum, 63.2: 287–300. [https://doi.org/10.2307/43629736]
  • Eddington, David. 2015. Statistics for linguists: A step-by-step guide for novices. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars.
  • Escartí (2009) = March, Ausiàs. 1997. Poesies, ed. Vicent J. Escartí. València: Alfons el Magnànim.
  • Fabra, Pompeu. 1912. Gramática de la lengua catalana. Barcelona: Tipografía L’Avenç, Masó, Casas & Cª. [http://ocpf.iec.cat/obres/03Gramatica12.pdf; consulta: 24/03/2021]
  • Ferrater, Gabriel. 1981. Sobre mètrica. A Sobre el llenguatge, ed. a cura de Joan Ferraté. Barcelona: Quaderns Crema, 77–86.
  • Ferreres (1979) = March, Ausiàs. 1979. Obra poética completa, 2 vol., ed. Rafael Ferreres. Madrid: Castalia.
  • Ferreres, Rafael. 1981. «La métrica de Ausiàs March». Revista Valenciana de Filologia, 7.4: 313–349.
  • Fuster (1959) = March, Ausiàs. 1959. Antologia poètica, ed. Joan Fuster. Barcelona: Selecta. [Reed.: March, Ausiàs. 1979. Antologia poètica, ed. Joan Fuster. València: Eliseu Climent.]
  • Golston, Chris. 1998. «Constraint-based metrics». Natural Language & Linguistic Theory, 16: 719–770. [https://doi.org/10.1023/A:1006056312894]
  • Institut d’Estudis Catalans. 2016. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • Jakobson, Roman. 1973. «Ob odnoslozhnykh slovakh v russkom stikhe». A Slavic Poetics: Essays in honor of Kiril Taranovsky, ed. Roman Jakobson, Cornelis H. Van Schooneveld, Dean S. Worth. The Hague, Paris: Mouton, 239–252.
  • Jiménez, Jesús. 1999. L’estructura sil·làbica del català. València, Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Jiménez, Jesús. 2019. «Poesia bastida amb materials planers: Optimització del ritme en els alexandrins d’Estellés». Zeitschrift für Katalanistik, 32: 223–269. [http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/32/14_Jimenez.pdf]
  • Jiménez, Jesús. 2022. «Rhythmic structure in Ausiàs March (1397–1459) and Vicent Andrés Estellés (1924–1993): A quantitative constraint-based approach». Zeitschrift für romanische Philologie, 138: 87–117. [https://doi.org/10.1515/zrp2022-0003]
  • Martí, Joaquim. 2021. La morfologia flexiva (I): el nombre. Manuscrit. Universitat de València. [Es publicarà a Martines, Josep, Manuel Pérez Saldanya i Gemma Rigau. Gramàtica del català antic. València: Publicacions de la Universitat de València.]
  • Navarro Tomás, Tomás i Manuel Sanchis Guarner. 1934. «Análisis fonético del valenciano literario». Revista de Filología Española, 21: 113–141.
  • Oliva, Salvador. 1980. Mètrica catalana. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Oliva, Salvador. 1992. La mètrica i el ritme de la prosa. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Oliva, Salvador. 2008. Nova introducció a la mètrica. Barcelona: Quaderns Crema. [Ed. rev. d’Oliva, Salvador. 1986. Introducció a la mètrica. Barcelona: Quaderns Crema.]
  • Pagès (1912–1914) = March, Ausiàs. 1912–1914. Les obres d’Auziàs March, 2 vol., ed. Amadeu Pagès. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • Palmada, Blanca. 1994. La fonologia del català. Els principis generals i la variació. Bellaterra: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Parramon i Blasco, Jordi. 1992. Repertori mètric de la poesia medieval. Barcelona: Curial.
  • Pilshchikov, Igor. 2019. «Rhythmical Ambiguity: Verbal Forms and Verse Forms». Studia Metrica et Poetica, 6.2: 53–73. [https://doi.org/10.12697/smp.2019.6.2.02]
  • Ramírez i Molas, Pere. 1985. «El decasíl·lab d’Ausiàs i la recepció de l’endecasílabo petrarquista». Versants: Revue Suisse des Littératures Romanes, 7: 67–87. [http://doi.org/10.5169/seals-254428]
  • Recasens, Daniel. 1990. Temes de fonètica i lingüística catalana. Tarragona: Publicacions de la Diputació de Tarragona, 57–81.
  • Recasens, Daniel. 1993. Fonètica i fonologia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Recasens, Daniel. 2017. Fonètica històrica catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • Sanchis Guarner, Manuel. 1959–1962. «La lengua de Ausiàs March». Revista Valenciana de Filología, 6: 85–99.
  • Serra, Alfons i Rossend Llatas. 1932. Resum de poètica catalana (mètrica i versificació), Barcelona: Barcino.
  • Vallverdú, Teresa. 2002. «Fenòmens en grups vocàlics». A Gramàtica del català contemporani, vol. 1, dir. Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró, Manuel Pérez Saldanya. Barcelona: Empúries, 125–167.
Fuente de los datos: Dialnet