Sants i cavallers, i també pagesosherois literaris dels paisatges medievals

  1. Garcia-Oliver, Ferran
Revista:
Cuadernos de geografía

ISSN: 0210-086X,  2695-7965

Año de publicación: 2022

Número: 108-9

Páginas: 483-508

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/CGUV.108-9.23644 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Otras publicaciones en: Cuadernos de geografía

Resumen

Durant els mil anys de duració de l’edat mitjana les imatges del paisatge evolucionen al ritme delcreixement –o el decreixement– econòmic i de les condicions mediambientals, però també en funciódels canvis operats en el sistema de valors. La natura salvatge, el bosc i els animals assumeixen papersi funcions distintes amb el pas dels segles. Aquest és l’objectiu del present article: detectar a través deles fonts literàries l’evolució i les modificacions en la percepció del paisatge de l’Occident medieval.

Referencias bibliográficas

  • Albertoni, G. (1990). Boschi nell’immaginario e boschi nella realtà: riflessioni sulla presenza e l’uso dell’incolto nell’Alto-Adige medievale. En Andreolli, B. & Montanari, M. (eds.). Il bosco nel Medioevo (pp. 173-183). Bolonya: Cooperativa Libraria Universitaria Editrice Bologna.
  • Arnoux, M. (1990). Perceptions et explotation d’un espace forestier: la forêt de Breteuil (xie-xve siècles). Médiévales, 18, 17-22.
  • Badia, L. & Badia, A. (eds.) (1982). Poesia trobadoresca. Barcelona: Edicions, 62.
  • Braustein, Ph. (1990). Forêts d’Europe au Moyen-Âge. Les Cahiers du Centre de Recherches Historiques.(En línia), 6 | 1990, consultat el 20 de juliol de 2021.
  • Bruña, M. (1999). Apuntes sobre el paisaje y la naturaleza en la literatura medieval francesa. Cuadernos del CEMYR, 7, 141-166.
  • Caldarini, E. (1982). Un lieu du roman médiéval: le verger. Cahiers de l’Association des études françaises, 34, 7-23.
  • Cherubini, G. (2007). Il bosco in Italia dall’inizio dell’XI secolo all’inizio dell’Età Moderna. En Sabaté, F. (ed.). Natura i desenvolupament. El medi ambient a l’Edat Mitjana (pp. 129-146). Lleida: Pagès editors.
  • Comba, R. (1981). Il territorio come spazio vissuto. Ricerche geografiche e storiche nella gènesi di un tema di storia sociale. Societá e storia, 11, 1-27.
  • Degolou, P. (2012). L’ambiente altomedievale come tema storiografico. En Nani, P. (ed). Agricoltura e ambiente atraverso l’età romana e l’alto medioevo (pp. 67-108). Florència: Le Lettere.
  • Di Muro, A. (2012). Selva densíssima. La percepcione del bosco nel Mezzogiorno medievale (secc. vixvi). Nuova Rivista Historica, XCVII, 953-990.
  • Eiximenis, F. (1927). Regiment de la cosa pública. Barcelona: Barcino.
  • Estes, H. (2017). Anglo-Saxon Literary Landscape. Ecotheory and the Environmental Imagination. Ámsterdam: Amsterdam University Press.
  • Ferrer, Sant Vicent (1977). Sermons, vol. IV. En Schib, G. (ed.). València: Barcino.
  • Ferragud, C. (2012). La cetrería en los ejemplos, símiles y metáforas de san Vicente Ferrer. Anuario de Estudios Medievales, 42(1), 273-300.
  • Ferragud, C., Olmos de León, R. M., & Bataller, V. (2021). Galiana: història d’un falcó, Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 17, 413-481.
  • Fumagalli, V. (1996). El alba de la Edad Media. Madrid: Nerea.
  • Furió, A. & Garcia-Oliver, F. (eds.) (2007). Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València (1296-1345). València: Universitat de València.
  • Gambi, L. (1973). Una geografia per la storia. Torí: Einaudi.
  • Garcia-Oliver, F. (2013). L’espai transformat. El País Valencià de la colonització feudal. En Ferrer, M. T. (coord.). Jaume I: commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, (2), 537-552.
  • Garcia-Oliver, F. (2020). L’acció humana contra el medi natural. La Safor, segles xiv-xv. En Garcia-Oliver, F. (ed.). Una comunitat humana al llarg de la història: La Safor (pp. 317-353). Catarroja / Barcelona: Estudis dedicats a Vicent Olaso Cendra /Afers.
  • Golinelli, P. (1990). Tra realtà e metàfora: il bosco nell’immaginacio letterario medievale. En Andreolli, B. & Montanari, M. (eds.) (pp. 97-123). Il bosco nel Medioevo. Bolonya: Cooperativa Libraria Universitaria Editrice Bologna.
  • González, L. (2013). L’empreinte du loup-garou dans l’écriture médiévale: Pour une littérature en métamorphose? Carnets. Premièrie Série 5, consultat el 9 de juliol de 2021.
  • Guizard-Ducham, F. (2006). Les espaces du sauvage dans le monde franc: réalités et représentations. Actes des congrés de la Société des historiens médiévistes de l’enseignement supérieur public, 37.e congrès, Mulhouse, 117-129.
  • Hennebicque, R. (1980). Espaces sauvages et chasses royales dans le Nord de la France, viième-ixème siecles. Révue du Nord, LXII, 35-57.
  • Jakob, M. (2005). Paesaggio e literatura. Florència: Leo S. Olschki.
  • Le Goff, J. (1983). Cultura eclesiàstica y cultura folklórica en la Edad Media: San Marcelo de París y el dragón. En Tiempo, trabajo y cultura en el Occidente Medieval: 18 ensayos (pp. 223-263). Madrid: Taurus.
  • Le Goff, J. (1985). Lo maravilloso y lo cotidiano en el Occidente medieval. Barcelona: Gedisa.
  • Llull, Ramon (1980). Llibre de meravelles. En Gustà, M. (ed.). Barcelona: Edicions 62 / “laCaixa”.
  • Marc, Ausiàs (1979). Les poesies d’Ausiàs March. En Ferraté, J. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Martorell, Joanot (2010). Tirant lo Blanc. En Labrado, V. (ed.). Barcelona: La Magrana.
  • Ménard, Ph. (1989). Jardins et vergers dans la littérature médiévale. Jardins et vergers en Europe occidentale (viiie-xviiie siècles). Auch: Neuvièmes journées internationales d’histoire de Flaran, 71-96.
  • Montanari, M. (1990). Uomini e orsi nell fonti agiografiche dell’alto Medioevo. En Andreolli, B. & Montanari, M. (eds.). Il bosco nel Medioevo (pp. 55-73). Bolonya: Cooperativa Libraria Universitaria Editrice Bologna.
  • Neville, J. (2003). Leaves of Glass: Plant Life in Old English Poetry. En Biggam, C. P. (ed.). From Earth to Art: The Many Aspects of the Plant-World in Anglo-Saxon England: Proceedings of the First ASPNS Symposium, University of Glasgow, 5-7 April 2000 (pp. 281-294). Amsterdam i Atlanta: Rodopi. Pre-print version, consultada el 21 de juliol de 2021.
  • Nougarède, O. (1996). Usages et images de la foret médiévale à travers les romans de Chrétien de Troyes. En Cavaniocchi, S. (ed.). L’uomo e la foresta secc. xiii-xviii (pp. 1131-1157). Prato / Florència: Le Monnier.
  • Orozco, E. (1968). Paisaje y sentimiento de la naturaleza en la poesía española. Madrid: Editorial Prensa Española.
  • Ortalli, G. (2002). Entre Antiquité et Moyen Âge: ‘invention’ du loup enemi. Le monde alpin et rhodanien. Revue régionale d’ethnologie, 1-3, 97-100.
  • Petrarca, F. (2003). Cançoner. Tria de sonets, traducció de Desclot, F., i introducció de R. Arqués. Barcelona: Proa.
  • Piera, J. (1995). El paradís de les paraules. Història i poesia a l’Orient d’al-Àndalus, s. xi-xiii. Barcelona: Edicions 62.
  • Poveda, P. (2021). Incidencia y regulación de las dinámicas cinegéticas en la sociedad visigoda. Studia historica, Historia medieval, 39(1), 173-196.
  • Quaini, M. (1992). Tra geografia e storia. Un itinerario nella geografia umana. Bari: Cacucci.
  • Rao, R. (2015). I paesaggi dell’Italia medievale. Roma: Carocci.
  • Ramazzina, E (2016). Man and Landscape in Old England Literature, L’analisi linguistica e letteraria, XXIV(2), 63-69.
  • Sereno, P. (1985). Geografia e storia del paesaggio. Studi Storici, 26, 473-485.
  • Sereno, P. (2001). Il paesagio bene culturale complesso. En Mautone, M. (ed.). I beni culturale. Risorse per l’organizzacione del territorio (pp. 129-138). Prato/Bolonya.
  • Van Den Abeele, A. (1990). La fauconnerie dans les lettres françaises du xiie au xive siècle. Leuven University Press.
  • Vilallonga, M. (2011). Simbologia literària del territori. Literatura, territori i identitat. La gestió del patrimoni literari a debat (pp. 57-70). Barcelona: Curbet Edicions.
  • Villani, C. (1990). Il bosco del re: consuetudini di caccia negli Annales Regni Francorum. En Andreolli, B. & Montanari, M. (eds.). Il bosco nel Medioevo (pp. 73-81). Bolonya: Cooperativa Libraria Universitaria Editrice Bologna.
  • Wagner, A. & Goullet, M. (2019). La forêt dans l’hagiographie. En Bépoix, S. & Richard, H. (dirs.). La forêt au Moyen Âge (pp. 84-103). París: Les Belles Lettres.
  • Zug Tucci, H. (1983). La caccia, de bene comune a privilegio. Storia d’Italia 6. Torí: Einaudi, 399-445.
Fuente de los datos: Dialnet