El paisatge tradicional del Grau de València als gravats i plànols històrics (segles XVI-XIX)

  1. Boira Maiques, Josep Vicent 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Cuadernos de geografía

ISSN: 0210-086X,  2695-7965

Año de publicación: 2022

Número: 108-9

Páginas: 399-424

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/CGUV.108-9.23657 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Otras publicaciones en: Cuadernos de geografía

Resumen

El Grau de València és un antic municipi independent annexionat al de València a finals del seglexix seguint la dinàmica d’altres nuclis perifèrics del cap-i-casal. Aquella annexió va suposar un canvidràstic en la seua història administrativa, però també va completar un procés de desenvolupamenturbà de la vila i de relació amb el port que havia començat a mitjan segle xix. Nous barris i noves viesde comunicació alteraren substancialment el paisatge tradicional que envoltava al Grau i que s’haviamantingut pràcticament inalterat des del segle xvi. El riu Túria, la línia de costa i l’horta, aiguamollsi séquies i canals relacionats van definir durant segles el paisatge del Grau. Gràcies a la cartografia i ales vistes i gravats existents d’època preindustrial podem reconstruir aquell paisatge que els processospolítics i urbans del xix van alterar de manera completa.

Referencias bibliográficas

  • Aguilar, I. (2017). Tiempos nuevos. Mejoras, transformaciones y experiencias. (pp.139-160). En Los Poblados Marítimos: Historia, lugares y escenas (Aguilar, I. & Serra, A., dirs.). València: Generalitat Valenciana-Ajuntament de València-Càtedra Demetrio Ribes.
  • Alberola, A. (2005). Sequía, lluvias torrenciales y transporte fluvial de madera: las avenidas del río Turia del otoño de 1776. Revista d’Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 23, 49-74.
  • Albiñana, S. & Hernández, T-M. (1984). Técnica e ilustración en Valencia: los proyectos portuarios. Saitabi, 34, 125-152.
  • Boira, J.V. & Serra, A. (1994). El Grau de València. La construcció d’un espai urbà. València: Edicions Alfons el Magnànim.
  • Boira, J.V. i Serra, A. (1998). El port de València i el seu entorn urbà. El Grau i el Cabanyal-Canyamelar en la història. València: Ajuntament de València.
  • Boira, J.V. (2003). Canvis ambientals i problemàtica portuària a la València del segle XVII. Cuadernos de Geografía, 73-74, 23-38.
  • XXXX (2021 a). El Grau de València: nova hipòtesi sobre la seua estructura i evolució urbana (segles XIII-XVIII) (pp.101-125). En Història de la ciutat de València. IX. Projecte i memoria. València: Ajuntament de València-Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia.
  • XXXX (2021 b). La façana portuària de València i el Grau al segle XIX: anàlisi fotogràfica i cartogràfica. En Vicenç M. Rosselló, geògraf(pp.237.254). València: Universitat de València.
  • Boix, L. (2017). La Ria del Turia. El canal de navegación de Manuel Beyxer entre València y el Grau. En Aguilar, I. i Serra, A. (Eds.). Los Poblados Marítimos. Historia, lugares y escenes (pp.125-135). València: Generalitat Valenciana-Ajuntament de València. Càtedra Demetrio Ribes.
  • Chastagnaret, Ch. (2020). Una vida por el Estado: Federico Botella y de Hornos, ingeniero de minas (1823-1899). Madrid: Cuadernos del Museo Geominero-Instituto Geológico y Minero de España.
  • Del Moral, R. (1991). Pasado y futuro del Puerto de Valencia: un enfoque económico. València: Puerto Autónomo de Valencia.
  • Díaz, A; Pons, A & Serna, J. (1986). La construcción del puerto de Valencia. Problemes y métodos (1283-1880). València: Ajuntament de València.
  • Escartí, V.J. (1999). Dietari de Joaquim Aierdi. Notícies de València i son Regne de 1661 a 1664 i de 1667 a 1679. Barcelona: Editorial Barcino.
  • Ibor, C. & Algarra, V. (2017). Acequias y caminos al mar. Reconstrucción del paisaje agrario de los Poblados Marítimos, En Aguilar, I. i Serra, A. (Eds.). Los Poblados Marítimos. Historia, lugares y escenes (pp.77-96). València: Generalitat Valenciana-Ajuntament de València. Càtedra Demetrio Ribes.
  • Iborra, F. & Miquel, M. (2007). La Casa de las Atarazanas de Valencia y Joan del Poyo. Anuario de Estudios Medievales, 37, 1, 387-409.
  • Llopis, T. & Perdigón, L. (2017). El Puerto de Valencia, historia gràfica, 1249-2017. València: Autoridad Portuaria de Valencia.
  • Llopis, T. (2021) El arquitecto Antonino Sancho y Arango (1806-1874): aspectos definitivos de su biografía (pp.127-156). En Història de la ciutat de València. IX. Projecte i memoria. València: Ajuntament de València-Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia.
  • Orellana, M.A. (Ed.1923). Valencia Antigua y moderna. València: Acción Bibliográfica Valenciana.
  • Pingarron, F. (1996-1997). El expediente municipal para la apertura del Nuevo Camino del Grao de Valencia (1787-1790). Ars Longa, 7-8, 111-124.
  • Pingarrón, F. (1998). Arquitectura religiosa del siglo xvii en la ciudad de Valencia, València: Ayuntamiento de Valencia.
  • Relacion ajustada al pleyto que en grado de vista y por caso de corte sigue el concejo, justicia y regimiento del Lugar del Grao, Diputados y Personero de su Comun, con esta ciudad, su cabildo y regimiento. 1a reimpressió. València: Oficina de D. Benito Monfort, 1826.
  • Rosselló, V. Mª (1990). El Grau de la Mar de València. Les vistes valencianes d’Anthoine van den Wijngaerde (1563). València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Generalitat Valenciana.
  • Rosselló, V.Mª i Esteban, J. (1999). La façana septentrional de la ciutat de València, València: Bancaixa.
Fuente de los datos: Dialnet