Els ètims catalans dins el Codex Cumanicus

  1. Redondo, Jordi 1
  1. 1 Universitat de València, España
Revista:
Ítaca: Revista de Filología

ISSN: 2172-5500

Año de publicación: 2021

Título del ejemplar: Dossier: En memòria de Gemma Avenoza Vera

Número: 12

Páginas: 279-295

Tipo: Artículo

DOI: 10.14198/ITACA2021.12.10 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openRUA editor

Otras publicaciones en: Ítaca: Revista de Filología

Resumen

The trilingual lexicon kept in the so-called Codex Cumanicus and intended to have been written for the sake of predication among the Turkic people settled on the Black Sea has been transmitted as a part of an isolated manuscript dated towards the beginnings of the 14th century. Its structure and composition follows a pattern quite common from the former centuries onwards, but the linguistic choice deserves full attention because of its singularity, given that it seizes three distant languages, Latin, Persian and Cuman, the last one being a variant of the north western branch of the Turkic family, as a part of the Uralo-Altaic languages. Therefore, the lexicon attests situations of linguistic contact that gave room to borrowing and other phaenomena of mutual influence. Our aim would be to present and comment those etyma of Roman origin for which we suggest a Catalan source. Former work on the linguistic contact between Catalan and Greek and Catalan and Turk are no related to the present paper regarding our methodology in gathering the data; they are, however, insofar as both use the linguistic comparative method as well as the social perspective where linguistic phaenomena take place.

Referencias bibliográficas

  • BANG, Willy (1910): Zur Kritik des Codex Cumanicus, Louvain, Librairie Universitaire, 2010.
  • BANG, Willy (1911): «Beiträge zur Kritik des Codex Cumanicus», Bull. Acad. Belg. 1911, p. 13-40.
  • BANG, Willy (1912): Über die Rätsel des Codex Cumanicus, Berlin, De Gruyter, 1912.
  • BARKER, Hannah (2018): «Christianities in Conflict: The Black Sea as a Genoese Slaving Zone in the Later Middle Ages», en Jeff FYNNPAUL & Damian Alan PARGAS (ed.), Slaving Zones. Cultural Identities, Ideologies and Institutions in the Evolution of Global Slavery, Leiden & Boston, Brill, p. 50-69.
  • BODROGLIGETI, Andras J.E. (1971): The Persian vocabulary of the Codex Cumanicus, Budapest, Akadémiai Kiadó.
  • BOUCHERIE, Anatole (1868) : «Étude sur les Hermèneumata du Ms. 306 de la bibliothèque de l'École de Médecine de Montpellier», Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, núm. 12 (1868), p. 270-277.
  • BOUCHERIE, Anatole (1872) : «á¼™Ï ηνεύ ατα et Καθη ερινὴ Ὁ ιλία de Julius Pollux, publiés pour la première fois», Notices et Extraits des Manuscrits de la Bibliothèque Nationale et autres Bibliothèques , núm. 23 (1872), 297-477.
  • COROMINES, Joan (1981): Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana II, Barcelona, Curial Edicions Catalanes.
  • DELETANT, Dennis (1984): «Genoese, Tatars and Rumanians at the Mouth of the Danube in the Fourteenth Century», The Slavonic and East Europe Review, núm. 62 (1984), p. 511-530.
  • DRIMBA, Vladimir (1970): «Problèmes d’une nouvelle édition du Codex Cumanicus», RRL, núm 15 (1970), 209-221.
  • DRIMBA, Vladimir (2000): Codex Comanicus. Édition diplomatique avec fac-similés, Bucarest, 2000.
  • DRIMBA, Vladimir (1981): «Sur la datation de la première partie du Codex Cumanicus», Oriens, núm. 27-28, 1981, 338-404.
  • DURAN I DUELT, Daniel (2003): «Els catalans i els mallorquins a la Mar Negra i a Tartària», en Maria Teresa FERRER I MALLOL (ed.), Els catalans a la Mediterrània oriental, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, p. 191-220.
  • DURAN I DUELT, Daniel (2005): «De l’autonomia a la integració: la par- ticipació siciliana en el comerç oriental als segles XIV i XV», en Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ & Maria Teresa FERRER I MALLOL & Josefina MUTGÉ I VIVES (ed.), La Corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la Baixa Edat Mitjana, Barcelona: CSIC.
  • ENSENYAT PUJOL, Gabriel (1985): «Algunes mesures restrictives contra la importación d’esclaus turcs a Mallorca (1462-1481)», Butlletí de la Societat Arqueològica Lul.liana, núm. 41, 199-206.
  • FERRER I MALLOL, Maria Teresa (2000): «Esclaus i lliberts orientals a Barcelona. Segles XIV i XV», in M.T. Ferrer i Mallol & J. Mutgé (edd.), De l’esclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a l’Edat Mitjana, Barcelona, CSIC, 167-212.
  • FERRER I MALLOL, Maria Teresa (2012): «Catalan commerce in the late Middle Ages», Catalan Historical Review, núm. 5, 29-65.
  • VON GABAIN, Annemarie (1959): «Die Sprache des Codex Cumanicus», Philologiae turcicae Fundamenta I, Wiesbaden: Frank Steiner, 1959, p. 46-73.
  • GAYRAUD, Michel (2010) : «L'apprentissage du grec et du latin dans l'empire romain d'après un manuscrit de la Bibliothèque Universitaire de Montpellier», Séance publique du 1er février 2010, Académie des Sciences et Lettres de Montpellier, 2010.
  • GRONBECH, Kaare (1942): Komanisches Wörterbuch. Türkischer Wortindex zu Codex Cumanicus, Copenhagen, Einar Munksgaard.
  • HERNANDO DELGADO, Josep (2003): Els esclaus islàmics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs. De l’esclavitud a la llibertat, Barcelona, Institució Milà i Fontanals.
  • KHVALKOV, Evgeny (2015): «Il progetto coloniale genovese sul Mar Nero, la dinamica della migrazione Latina a Caffa e la gente catalanoaragonese, siciliana e sarda nel Medio Evo», Archivio Storico Sardo, núm. 50, 265–279.
  • KHVALKOV, Evgeny (2017): The colonies of Genoa in the Black Sea region: evolution and transformation, London & New York, Routledge.
  • KLAPROTH, Julius von (1828): «Vocabulaire latin, persan et coman, de la biblothèque de Francesco Petrarcha», Mémoires relatifs à l’Asie III, París, Dondey-Dupré, 1828, 113-256.
  • KUUN, Géza Lajos László József (1880): Codex Cumanicus, Bibliothecae ad templum divi Marci Venetiarum primum ex integro edidit prolegomenis notis et compluribus glossariis instruxit comes Géza Kuun, Budapest, Magyar Tudományos Akadémia.
  • LIGETI, Lajos (1981): «Prolegomena to the Codex Cumanicus», Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungaricae, núm. 35 (1981), 1-54.
  • MARZAL PALACIOS, Francisco Javier (2006): «El treball esclau a la ciutat de València al final de l’Edat Mitjana», Recerques, núm. 52-53, 87-109.
  • MIGLIORINI, Bruno (1960): Storia della lingua italiana, Florència, Sansoni.
  • MILLÀS VALLICROSA, Josep Maria (1961): «Un antiguo glosario hispanohebraico con transcripciones pretiberienses», Sefarad 21, 219- 239.
  • MIRALLES I MONTSERRAT, Joan (1997): Corpus d'antropònims mallorquins del segle XIV, Barcelona, IEC.
  • MOLL, F. (1993): Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, Palma, Moll.
  • MONSHIZADEH, Daoud (1969): Das Persische im Codex Cumanicus, Uppsala, Studia Indoeuropaea Upsaliensia.
  • RADLOFF, Friedrich Wilhelm (1884): «Zur Sprache der Komanen», Internationale Zeitschrift für allgemeine Sprachwissenschaft, núm 1 (1884), 377-382.
  • RADLOFF, Friedrich Wilhelm (1885): «Zur Sprache der Komanen», Internationale Zeitschrift für allgemeine Sprachwissenschaft, núm. 2 (1885), 13-42.
  • RADLOFF, Friedrich Wilhelm (1887): Das türkische Sprachmaterial des Codex Cumanicus, Manuscript der Marcus/Kirche in Venedig. Nach der Ausgabe des Grafen Kuun, (Budapest 1880), Sant Petersburg: Mémoires de l'Academie imperiale des Sciences de St. Petersburg, 1887.
  • REDONDO, Jordi (1999): «Hel.lenismes al català medieval: bilingüisme o llengua franca?», Quaderns de Filologia 5, 1999, 173-186.
  • REDONDO, Jordi (2000): “Η ελληνοκαταλανική διγλωσσία στο Χρονικό του Muntaner», in Chr. Tzitzilís & Th.S. Pavlidou (edd.), Μελέτες για την Ελληνική γλώσσα. Πρακτικά της ΧΧ Συνάντησης, Salònica, 491-498
  • REDONDO, Jordi (2009): «L’Espill de Jaume Roig i la poesia satírica bizantina», in Lluís Pomer, Jordi Redondo, Jordi L. Sanchis & Josep Lluís Teodoro (ed.), Les literatures antigues a les literatures medievals, Amsterdam, Hakkert, 127-153.
  • REDONDO, Jordi (2012): «Sobre catalanismes al turc baixmedieval», Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans, núm. 25,p. 321-336.
  • REDONDO, Jordi (2019a): «Les informacions de Muntaner sobre pobles i ètnies a la secció grega de la Crònica», Llengua & Literatura, núm. 29, 31-58.
  • REDONDO, Jordi (2019b): «La llengua grega a la secció bizantina de la Crònica», en Josep Antoni AGUILAR, Sadurní MARTÍ & Xavier RENEDO (ed.), Dits, fets i veres veritats. Estudis sobre Ramon Muntaner i el seu temps, Barcelona, PAM, p. 259-267.
  • RENEDO, Xavier (2019): «El ‘bell catalanesc’ i els tàrtars», en Josep Antoni AGUILAR, Sadurní MARTÍ &Xavier RENEDO (ed.), Dits, fets i veres veritats. Estudis sobre Ramon Muntaner i el seu temps, Barcelona, PAM, p. 219-239.
  • ROSSELLÓ I VERGER, Vicenç M. (1997): «Els italianismes de les cartes portolanes mallorquines», Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny I, Barcelona, PAM, p. 39-62.
  • SAINÉAN, Lazare (1907) : La création métaphorique en français. Le chien et le porc, Tübingen, Max Niemeyer.
  • SALAVILLE, Sévérien (1911): «Un manuscrit chrétien en dialecte turc: le Codex Cumanicus», Revue des Études Byzantines, núm. 90, p. 278-286.
  • SCHELUDKO, Dimitri (1927): «Arabische Lehnwörter im Altprovenzalischen», Zeitschrift für Romanische. Philologie, núm. 47, p. 418- 442.
  • SCHMIEDED, Felicitas & SCHREINER, Peter (ed.) (2005): Il Codice Cumanico e il suo mondo. Atti del Colloquio Internazionale, Roma: Edizioni di Storia e Letteratura.
  • SOLER, Abel (2012): «Sobre el lloc on Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanc (1460-1464), Barcelona, Dénia o València?», eHumanista, núm. 22, p. 598-622.
  • SOLER, Abel (2013): El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina I-II, València, Institució Alfons el Magnànim.
  • TANASE, Thomas (2007): «Frère Jerôme de Catalogne, premier evêque de Caffa, et l’Orient franciscain», en Damien COULON, Christophe PICARD & Dominique VALÉRIAN (ed.), Espaces et réseaux en Méditerranée, VIe-XVIe siècles II, Saint-Denis: Bouchène, p. 127-166.
  • TIETZE, Andreas (1966): The Koman Riddles and Turkic Folklore, Berkeley & Los Angeles, California University Press, 1966.
  • TOMASINI, Giacomo Filippo (1650): Bibliothecae Venetae Manuscripta publicae & priuatae quibus diuersi scriptores hactenus incogniti recensentur, Udine, Nicola Schiratti.
  • D.B. Ramazànova (ed.), Investigació sobre la dialectologia històrica de la llengua tàrtara, Kazan, Acadèmia de Ciències de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, p. 68-153.
Fuente de los datos: Dialnet