Primeros datos sobre la malacofauna terrestre de Coves de Santa Maira (Castells de Castells, Alacant) durante la transición Pleistoceno-Holoceno (15 – 6 ka cal BP)
- Balcázar-Campos, Nicole
- Aparicio, Mª Teresa 1
- Aura Tortosa, Emili 2
-
1
Museo Nacional de Ciencias Naturales
info
-
2
Universitat de València
info
Editorial: Societat d'Història Natural de Balears
ISBN: 978-84-09-27590-8
Any de publicació: 2021
Pàgines: 89-104
Tipus: Capítol de llibre
Resum
Es presenta l’estudi dels conjunts de la malacofauna terrestre del jaciment de Coves de Santa Maira (Castells de Castells, Alacant), datats entre el Paleolític superior final fins al Neolític (ca.15-6 ka Cal BP). Els estudis comprenen la identificació taxonòmica dels exemplars i la seva quantificació (NMI, NR). Els resultats obtinguts permeten disposar de dades significatives sobre la diversitat de gasteròpodes terrestres i dulciaqüícoles recuperats en un lloc arqueològic, les activitats de recol·lecció de mol·luscos terrestres, i la seva aportació al coneixement de les condicions paleoecològiques. Dels 10 tàxons de gasteròpodes continentals trobats en el jaciment, l’espècie predominant és Rumina decollata (Linnaeus, 1758). Els altres, ordenats per la seva abundància de major a menor són: Sphincterochila (Albea) candidissima (Draparnaud,1801), Pomatias elegans (O.F. Müller, 1774), Iberus gualterianus (Linnaeus, 1758) morfo alonensis, Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801). Dins dels sis tàxons dels gasteròpodes dulciaqüícoles identificats predominen Melanopsis praemorsa (Linnaeus, 1758), Melanopsis tricarinata tricarinata (Bruguière, 1789) i Theodoxus (Theodoxus) fluviatilis (Linnaeus, 1758). La presència de dos tàxons de major grandària comestibles (Sphincterochila candidissima i Iberus gualterianus morfo alonensis) podria ser conseqüència de la seva utilització com a aliment per l'ésser humà. Les altres espècies podrien haver arribat a la cova de manera fortuïta. El jaciment mostra una important col·lecció malacològica en una àmplia seqüència temporal, els resultats de la qual mostren diferències en la distribució del NR i de les espècies, tant d'origen natural com antròpic. Aquests resultats permeten la seva comparació amb altres jaciments arqueològics de la regió mediterrània ibèrica, així com una nova aportació al coneixement de la gestió dels recursos complementaris a la dieta.