Desembocadures fluvialsentre el mar i la terra : el cas del riu Millars

Resumen

La desembocadura del riu Millars-rambla de la Viuda, conformada per tres braços, forma part d’un gran ventall al·luvial progradant, creat conjuntament pels dos rius al llarg del quaternari. En el present treball s’estudia l’evolució del front del ventall, a partir de nombroses fotografies i ortofotografies aèries preses entre 1956 i 2021. Per aconseguir aquest objectiu s’analitzen les sèries temporals de cabals i d’onatge, amb la finalitat d’esbrinar el paper que hi tenen les revingudes i els temporals marítims. En les dècades de 1960 i 1970 s’observa un fort retrocés de la línia de costa respecte de la de 1956, que no se recuperarà fins al 2020. L’escassa progradació del ventall en les dècades posteriors es deguda al dèficit hidrosedimentari provocat per l’extracció d’àrids i la retenció de sediments als embassaments de la conca. La lenta recuperació de la línia de costa es fa partir de nombrosos cordons que tanquen les tres goles del riu: durant les revingudes el riu els obri i, posteriorment, els temporals, apilen els materials fluvials i formen fletxes i restingues que tanquen microalbuferes. Els diversos cordons adopten la forma de ridges de còdols i graves que, en ser superats per l’onatge durant els temporals, creixen per la seua cara interna gràcies a la formació de washover fans, que acaben reblint les microalbuferes. La progradació de cordons successius fa que a poc a poc s’adossen al ventall deltaic. Tot i així, la presència de washover fans i l’escassa progradació de la línia de costa fan pensar que el ventall avui en dia està dominat pels processos marins.