La rima de mèrit a l’Espill de Jaume Roig

  1. Cantavella, Rosanna 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Año de publicación: 2021

Número: 17

Páginas: 36-61

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/SCRIPTA.17.20907 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Resumen

Resum: Estudi dels tipus de rimes aplicats per Jaume Roig al seu Espill (1460), a través de la quantificació de cada tipus de rima de mèrit (rimes superiors a la bàsica sonança lleial) entre un total de 8104 rimes (s’ofereix una taula de valors absoluts i percentuals a l’annex 1). Els resultats mostren clarament un alt grau d’ocurrència de rims acordants de mèrit (57.8% del total de rimes), i a dins d’aquests de la lleonismitat en els seus diferents tipus (46.4%), especialment de terminació femenina. També hi són analitzats els rims diccionals, i a dins d’aquests es remarquen els rims equívocs contrafets tipus 3 com els més emprats d’aquest grup (7.5%). També s’estudia l’ús per part de Roig de la rima d’homònims (rims equívocs lleials, dels quals s’ofereix una llista a l’annex 2), i es para esment a possibles irregularitats, que Roig usualment evita, i només incorre destacadament en els rims utrisonants, o rima de paraules amb diferent timbre de la e o la o, tipus del qual es dóna una altra llista a l’annex 2.Paraules clau: poesia catalana medieval, Jaume Roig, Espill, versificació, rimaAbstract: An appraisal of the rhyme types applied by author Jaume Roig in his Espill (1460), via a quantification of each kind of rhyme of a praiseworthy character (rhymes superior to the basic sonança lleial) in a total of 8104 rhymes (a table of absolute and percentual values is given in annex 1). Results clearly show a high degree of occurrence of praiseworthy rims acordants (57.8% of total rhymes) and within those, of lleonismitat in its different types (46.4%), especially with feminine endings. Diccional rhymes are also analysed, and within them rims equívocs contrafets tipus 3 are highlighted as the most used of this group (7.5%). Roig’s use of homonym rhymes (rims equívocs lleials, of which a list is given in annex 2) is studied too, and attention is paid to potential irregularities, of which Roig only incurs in rims utrisonants, or rhyme of words with a different openness of vowels e and o, of which another list is given in annex 2. Keywords: Medieval Catalan poetry, Jaume Roig, Espill, versification, rhymes

Referencias bibliográficas

  • Alberni, A. (2011) “L’última cançó dels trobadors a Catalunya: el Cançoner Vega-Aguiló i la tradició manuscrita llenguadociana”, dins Leonardi, L. (ed.) La tradizione della lirica nel Medioevo romanzo: problemi di filologia formale, Firenze, Edizioni del Galluzzo, pp. 109-152.
  • Anglade, Joseph, ed. (1926) Las Flors del Gay Saber, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans/Fundació Patxot.
  • Badia i Margarit, A.M. (1988) “Les oposicions fonològiques e/ε i o/ɔ a les rimes dels poetes moderns”, al seu Sons i fonemes de la llengua catalana, Barcelona, Universitat de Barcelona, pp. 105-140.
  • Badia, Lola (1983) Poesia catalana del s. XIV: edició i estudi del “Cançoneret de Ripoll”, Barcelona, Quaderns Crema.
  • Bartsch, K. (1859) “Die Reimkunst der Troubadours”, Jahrbuch für Romanische und Englische Literatur, 1, pp. 171-197.
  • Billy, D. 2005, “Remarques inédites sur les stramps catalans”, dins Billy, D. I Buckley, A. (eds.) Etudes de langue et de littérature médiévales offertes à Peter T. Ricketts à l’occasion de son 70ème anniversaire, Turnhout, Brepols, pp. 531-543.
  • Bohigas, P., ed. (2000) Ausiàs March Poesies, Barcelona, Editorial Barcino.
  • Cabré, M. (2002) “El saber de Joan Ramon Ferrer”, dins Badia, L, Cabré, M. i Martí, S. (eds.) Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV). Actes del III Col·loqui Problemes i mètodes de literatura catalana antiga (Girona 2000), Barcelona, Curial/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 228-258.
  • Cantavella, R. i Miralles, V. (1984) “Aproximació als pronoms adverbials i personals febles de l’Espill”, Quaderns de Treball, 1, pp. 11-20, DOI http://dx.doi.org/10.17613/02fs-ga09.
  • Cantavella, Rosanna (1992) Els cards i el llir: una lectura de l’Espill de Jaume Roig, Barcelona, Quaderns Crema.
  • Cantavella, Rosanna (2020a) “Versus leonini, lleonisme, léonime: la rima de dues síl·labes en la teoria poètica trobadoresca, amb els seus contraparts llatí i francès”, Revista de Literatura Medieval, 32, pp. 73-97, DOI https://doi.org/10.37536/RLM.2020.32.0.77079.
  • Cantavella, Rosanna (2020b) “La teoria dels rims diccionals als manuals poètics trobadorescos i el seu context”, Lecturae tropatorum, 13, pp. 1-43, http://www.lt.unina.it/Cantavella-2020S.pdf.
  • Carré, Antònia, ed. (2006) Jaume Roig Espill, Barcelona, Quaderns Crema.
  • Carré, Antònia, ed. (2014) Jaume Roig Espill, Barcelona, Barcino.
  • Carrera-Sabaté, J., i Fernández Planas, A.M. (2005) Vocals mitjanes tòniques del català: estudi contrastiu interdialectal, Barcelona, Horsori.
  • Casas Homs, Josep Maria, ed. (1969) Joan de Castelnou Obres en prosa: Compendi de la coneixença dels vicis en els dictats del Gai Saber; Glossari al “Doctrinal” de Ramon de Cornet, Barcelona, Fundació Vives Casajuana.
  • Chevrier, Alain (1996) Le Sexe des rimes, Paris, Les Belles Lettres.
  • CICA: Corpus Informatitzat del Català Antic, http://www.cica.cat/.
  • Di Girolamo, C. 2019, “La versification catalane médiévale entre innovation et conservation de ses modèles occitans”, al seu Filologia interpretativa, Roma, Edizioni di Storia e Letteratura, pp. 599-627.
  • Di Girolamo, C., i Siviero, D. (2002) “D’Orange a Beniarjó (passant per Florència). Una interpretació dels estramps catalans”, Mot So Razo, 1, pp. 32-39.
  • DTCA: Diccionari de Textos del Català Antic, http://www.ub.edu/diccionari-dtca/.
  • Fedi, B. (2019) Las Leys d’Amors: redazione lunga in prosa, Firenze, Edizioni del Galluzzo.
  • Griera, A. (1921) Diccionari de rims de Jaume March, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • Maninchedda, Paolo, ed. (2003) Joan de Castellnou Compendis de la conexença dels vicis que·s podon esdevenir en los dictats del Gay Saber, Cagliari, Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritan.
  • Marshall, J. H. (1972) The “Razos de trobar” of Raimon Vidal, and Associated Texts, London, Oxford University Press.
  • Parramon i Blasco, J. (1993) Repertori mètric de la poesia catalana medieval, Barcelona, Curial Edicions Catalanes/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Parramon i Blasco, J. 1989, “Consideracions sobre l’assonància”, dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, vol. 18, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 129-138.
  • Pujol, J. 1988-89, “Els versos estramps a la lírica catalana medieval”, Llengua & Literatura, 3, pp. 41-87.
  • Riquer, M. de (1975) Los trovadores, Barcelona, Planeta.
  • Rossich, Albert (1991) “Francesc d’Olesa i la Nova Art de trobar”, dins Miscel.lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura, vol. 3, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 267-298.
  • Rubio Vela, A., i Rodrigo Lizondo, M. (1997), Antroponímia valenciana del segle XV, València/ Barcelona, IIFV/PAM.
  • Serra i Baldó, A., i Llatas, R. (1932) Resum de poètica catalana: mètrica i versificació, Barcelona, Barcino.
  • Tomàs, A. 2018, “El sirventès en la poesia catalana dels segles XIV-XV: un catàleg”, Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 5, pp. 71-114.
  • Trobes en laors de la Verge Maria (1474), València, Lambert Palmart.
  • Vidal Alcover, J. ed. (1986) Francesc d’Olesa Art nova de trobar, Palma/Barcelona, Universitat de les Illes Balears/Publicacions de l’Abad
Fuente de los datos: Dialnet