Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la fractura entre generacions literàries)
-
1
Universitat de València
info
ISSN: 2340-4841
Año de publicación: 2021
Número: 17
Páginas: 540-560
Tipo: Artículo
Otras publicaciones en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna
Resumen
Resum: L’obra poètica de Carmelina Sánchez-Cutillas ha trobat, al llarg del temps, grosses dificultats a l’hora de ser transmesa. Malgrat l’ocultació sistemàtica de la seua producció i els obstacles per poder accedir-hi, les poetes actuals –en general des de la recerca individual i amb un esforç considerable– han pogut amerar-se de la seua poètica i defensar-la com un referent literari. Per a evidenciar aquest procés de recuperació dels referents femenins, hem realitzat una enquesta a vint poetes del panorama poètic actual al país Valencià. A través de les seues reflexions i aportacions hem pogut construir el camí pel qual han transitat a l’hora de descobrir l’escriptura lírica de Sánchez-Cutillas però, sobretot, quin ha estat el procés de reconeixement de la criptogínia que, amb diferència, han patit els discursos creats per les dones.Paraules clau: Carmelina Sánchez-Cutillas, poesia i gènere, poesia actual, genealogies, criptogínia Abstract: The poetic work of Carmelina Sánchez-Cutillas has encountered, over time, great difficulties in being transmitted. Despite the systematic concealment of her production and the obstacles to access it, current poets –generally from individual research and with considerable effort– have been able to soak up her poetics and defend it as a literary reference. In order to demonstrate this process of recovery of the feminine referents, we have carried out a survey to twenty poets of the current poetic panorama in the Valencian country. Through their reflections and contributions we have been able to construct the path they have taken when discovering the lyric writing of Sánchez-Cutillas but, above all, how has been the process of recognition of the cryptogyny that, by far, the discourses created by women have suffered.Keywords: Carmelina Sánchez-Cutillas, poetry and gender, current poetry, genealogies, cryptogyny
Referencias bibliográficas
- Alpera, L. (1996) «Presentació. Homenatge a Maria Beneyto», L’Aiguadolç, 22, pp. 9-11.
- Alpera, L. (1997) «Introducció» dins Sánchez-Cutillas, C. Obra poètica, València, Consell Valencià de Cultura.
- Alpera, L. (2000) «Carmelina S. Cutillas, una gran poetessa als anys 60 i 70», Saó, 244, pp. 22-24.
- Alpera, L. (2004) «Sobre poetes valencians i altres escrits» /3, Barcelona, PAM.
- Bataller, A. (2016) «Espais i llocs literaris, conceptes de mediació literària: aplicació als casos de C. Sánchez-Cutillas i M. Vicent», eHumanitas/IVITRA, 10, pp. 188-207.
- Beard, M. (2018) Mujeres y poder. Un manifiesto, Barcelona, Crítica.
- Benavent, J. / Moltó, E. / Fabrizio-Costa, S. (2012) «Introducción», Quaderns de Filologia. Estudis literaris, XVII, pp. 9-11.
- Borja, J. (2010): «Matèria de memòria», Sarrià. Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa, 4, pp. 96-105.
- Cacciola, A. (2019) «Carmelina Sánchez-Cutillas: Deconstrucción y reconstrucción identitaria femenina desde la marginación», Lectora, 25, pp. 287-306. D.O.I.: 10.1344/Lectora2019.25.18.
- Cassasses, E. (2009) «Porpra i caretes per als germans», El País 26.02.2009.
- Crenshaw, K. (2016) On Intersectionality: Essential Writings of Kimberlé Crenshaw, New York, The New Press.
- Del Romero Sánchez-Cutillas, L. (2020) La meva cambra més estimada. La biblioteca de Carmelina SánchezCutillas, València, Vincle.
- Esteve, A. (2017) «Un passat on retrobar-se. Memòria i identitat en l’obra poètica de Carmelina Sánchez-Cutillas», L’aiguadolç, 46, pp. 29-40.
- Francés Díez, M. À. (2015) «Una travessa pel laberint: Assaig d’interpretació de Els jeroglífics i la pedra de Rosetta, de Carmelina Sánchez-Cutillas», Caplletra, 58, pp. 9-28. DOI: 10.723/Caplletra.58.7135
- Lacueva i Lorenz, M. (2007) «“Jo vinc d’un temps perdut”: escriptores en català al País Valencià durant el franquisme. Breu aproximació», Líquids, 1, pp. 1-14.
- Lacueva i Lorenz, M. (2013) Elles prenen la paraula. Recuperació crítica i transmissió a les aules de les escriptores valencianes de posguerra: una perspectiva des de l’educació literària, València, Universitat de València.
- Lacueva i Lorenz, M. (2019) Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme, València, Institució Alfons el Magnànim.
- Lacueva i Lorenz, M. / Herrero Herrero, M. Á. (2016) «Construyendo las genealogías femeninas literarias valencianas: estado de la cuestión», dins Moszczy·ska-Dürst, K., Kumor, K., Garrrido González, A. i Calderón Puerta, A. (eds) Identidad, género y nuevas subjetividades en las literaturas hispánicas, Varsovia, Instituto de Estudios Ibéricos e Iberoamericanos de la Universidad de Varsovia, pp. 67-88.
- López Navajas, A. / López García, A. (2012) «El desconocimiento de la tradición literaria femenina y su repercusión en la falta de autoridad social de las mujeres», Quaderns de Filologia. Estudis literaris, XVII, pp. 27-40.
- Marçal, M. M. / Julià, Ll. (2006): «Diferència i/o normalització: la poesia catalana dels darrers trenta anys», Rels, 8, pp. 39-56.
- Miquel, D. (2006) «Peixos sense bicicleta», El País 5.01.2006.
- Mira Navarro, I. (2017) «Un feix de coses petites: Els espais de la quotidianitat en Carmelina SánchezCutillas i Vicent Andrés Estellés», L’aiguadolç, 46, pp. 41-54.
- Pessarredona, M. (1980) «Ser mujer, catalana y escritora: una meditación», El País 21.11.1980.
- Pozo, B / Padilla, C. (2019) «Criptogínia: una paraula nova per a un fenomen antic», eldiario.es 5.02.2019.
- Russ, J. (2019) Cómo acabar con la escritura de las mujeres, Sevilla, Editorial Dos Bigotes / Editorial Barrett.
- Sánchez-Cutillas, C. (1997) Obra poètica, València, Consell Valencià de Cultura.