El sistema periòdic i la pedagogia química del segle XIXla creativitat col·lectiva de les aules de ciències
- 1 Universitat de València. Institut Interuniversitari López Piñero
ISSN: 2013-1720, 2013-1755
Año de publicación: 2019
Número: 25
Páginas: 21-31
Tipo: Artículo
Otras publicaciones en: Educació Química. EduQ
Resumen
El sistema periòdic és un dels components fonamentals de la ciència contemporània. Té un paper rellevant tant en la memòria col·lectiva de la comunitat química com en la seua imatge pública. Aquestes característiques creen un ampli ventall d’oportunitats per a fer servir la seua història amb finalitats educatives. El present treball fa servir els nous estudis de la història del sistema periòdic per a esbrinar aquestes potencialitats didàctiques. L’argument central és la consideració del sistema periòdic com a resultat de l’activitat creativa de les aules de ciències del segle xix.paraules clau: Sistema periòdic, Dmitri Ivànovitx Mendeléiev, Auguste Cahours, didàctica de la química, història de la química.
Referencias bibliográficas
- Alvarez, S. (2013). «La taula periòdica, una àgora de l’art i la ciència». Educació Química, núm. 15, p. 4-18.
- Bensaude-Vincent, B. (1990). «A view of the chemical revolution through contemporary textbooks: Lavoisier, Fourcroy and Chaptal». British Journal for the History of Science, núm. 23, p. 435-460.
- Bensaude-Vincent, B.; García Belmar, A.; Bertomeu Sánchez, J. R. (2003). L’émergence d’une science des manuels: Les livres de chimie en France, 1789-1852. París: Éditions des Archives Contemporaines.
- Bertomeu Sánchez, J. R. (2009). «Llibres de text i pràctiques d’ensenyament de la química (1700-1900)». Educació Química, núm. 3, p. 37-46
- Bertomeu Sánchez, J. R.(2011). «Pedagogía química y circulación de la ciencia: el sistema periódico de los elementos durante el siglo xix». A: Química: Historia, filosofía, educación. Bogotà: Universidad Pedagógica, p. 45-69.
- Bertomeu Sánchez, J. R.; García Belmar, A.; Bensaude-Vincent, B. (2002). «Looking for an order of things: textbooks and chemical classifications in nineteenth-century France». Ambix, núm. 49, p. 227-251.
- Bertomeu Sánchez, J. R.; Muñoz, R. (2011). «Darwinismo inorgánico, pedagogía química y popularización de la ciencia: el sistema periódico en España a finales del siglo xix». A: Díaz Rojo, J. A. (ed.). La circulación del saber científico en los siglos xix y xx. València: IHMC, p. 25-63.
- Berzelius, J. J. (1845-1850). Traité de chimie. París: Firmin-Didot. 6 v.
- Brush, S. G. (1996). «The reception of Mendeleev’s periodic law in America and Britain». Isis, núm. 87, p. 595-628.
- Cahours, A. (1855-1856). Leçons de chimie générale élémentaire, professées à l’École Centrale des Arts et Manufactures. París: Mallet-Bachelier. 2 v.
- Dalton, J. (2012). El atomismo en química: un nuevo sistema de filosofía química. Ed. a cura d’A. García Belmar. Textos d’I. Pellón González i A. J. Rocke. Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d’Alacant.
- Geoffroy, E.-F. (2012). La representación de lo invisible: Tabla de los diferentes ‘rapports’ observados en la química entre diferentes sustancias. Ed. a cura de P. Grapí. Acompanyat d’un assaig d’U. Klein. Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d’Alacant.
- Gordin, M. D. (2004). A well-ordered thing: Dmitrii Mendeleev and the shadow of the periodic table. Nova York: Basic Books.
- Hoefer, F. (1845). Nomenclature et classifications chimiques, suivies d’un lexique historique et synonymique comprenant les noms anciens, les formules, les noms nouveaux, le nom de l’auteur et la date de la découverte des principaux produits de la chimie. París: J. B. Baillière.
- Kaji, M.; Kragh, H.; Palló, G. (2015). Early responses to the periodic system. Oxford: Oxford University Press.
- Kim, M. G. (2003). Affinity, that elusive dream: A genealogy of the chemical revolution. Boston: Massachusetts Institute of Technology.
- Lavoisier, A.-L. de (2003). Tractat elemental de química. Ed. a cura d’A. Nieto-Galán. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Eumo: Pòrtic.
- Lundgren, A.; Bensaude-Vincent, B. (2000). Communicating chemistry: Textbooks and their audiences, 1789-1939. Canton: Science History Publications.
- Macquer, P. (1753). Elémens de chymie théorique. París: Hérissant.
- Nekoval-Chikhaoui, L. (1994). La diffusion de la classification périodique de Mendeleïev en France entre 1869 et 1934. Tesi doctoral. París: Université de Paris IX.
- Ramberg, P. J. (2003). Chemical structure, spatial arrangement: The early history of stereochemistry, 1874-1914. Aldershot: Ashgate.
- Ramberg, P. J.; Nye, M. J. (2015). «Introduction». Annals of Science, vol. 72, núm. 2: Atomism and organic chemistry in context: Essays in honour of Alan J. Rocke, p. 149-152.
- Regnault, V. (1836). «Essai d’une nouvelle classification des métaux d’après leur degré d’oxydabilité». Annales de Chimie, núm. 62, p. 337-388.
- Rocke, A. (1984). Chemical atomism in the nineteenth century: From Dalton to Cannizzaro. Columbus: Ohio University Press.
- Rodríguez Carracido, J. (1888). Discursos leídos ante la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales en la recepción pública del Sr. D. José Rodríguez Carracido. Madrid: Vda. e Hijo de Aguado.
- Scerri, E. (2006). The periodic table: Its story and its significance. Oxford: Oxford University Press.
- Scerri, E. (2013). La tabla periódica: una breve introducción. Madrid: Alianza.
- Spronsen, J. W. (1969). The periodic systems of chemical elements: A history of the first hundred years. Amsterdam: Elsevier.
- Taylor, G. (2008). «Marking out a disciplinary common ground: the role of chemical pedagogy in establishing the doctrine of affinity at the heart of British chemistry». Annals of Science, núm. 65, p. 465-486.
- Venable, F. P. (1896). The development of the periodic law. Easton: Chemical Publishing.