"Viure d'allò seu". Rendes i gestió del patrimoni reial al regne de València a la fi de l'edat mitjana

  1. Pau Viciano
  2. Antonio José Mira Jódar
Aldizkaria:
Recerques: Història, economia i cultura

ISSN: 0210-380X

Argitalpen urtea: 2020

Zenbakia: 77

Orrialdeak: 103-132

Mota: Artikulua

Beste argitalpen batzuk: Recerques: Història, economia i cultura

Laburpena

Despite the growing importance of new state taxes, in the Kingdom of Valencia, the royal domain remained, in the fifteenth century, the more solid base of the Crown income. This article analyses the rents provided by the royal estates (batllies) to the king’s revenues, delimiting the fiscal concepts, taxable economic activities and its mode of collection. The royal domain is not seen as an isolated sector from other tax systems, but in comparison with the taxes derived from the courts and the loans from the capital of the kingdom. This is a quantitative approach measuring the key importance of patrimonial income as a source of finance for the king in one of the main territories of the Crown of Aragon.

Erreferentzia bibliografikoak

  • M. sánchez maRtínez, «La evolución de la fiscalidad regia en los países de la Corona de Aragón (c. 1280-1356)», dins Europa en los umbrales de la crisis (1250-1350). XXI Semana de Estudios Medievales, Estella’94, Pamplona, 1995, 393-428
  • M. sánchez maRtínez, El naixement de la fiscali tat d’Estat a Catalunya (segles xii-xiv), Girona, 1995
  • J. A. sesma muñoz, «Las transformaciones de la fiscalidad real en la Baja Edad Media», dins El poder real en la Corona de Aragón (siglos xiv-xvi). XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Saragossa, 1996, I/1, 233-291
  • M. sánchez maRtínez, A. FuRió i J. A. sesma muñoz, «Old and New Forms of Taxation in the Crown of Aragon (13th-14th Centuries)», dins S. cavaciocchi (ed.), La fiscalità nell’economia europea. Secc. xiii-xviii. Atti della Trentanovesima Settimana di Studi (22-26 aprile 2007), Florència, 2008, 99-130.
  • F. mateu i lloPis, «Les pecúnies de la Tresoreria General i el numerari corrible en temps de la guerra contra Joan II», Estudis Universitaris Catalans XXII, 1936, 43-80
  • F. mateu i lloPis, «Algunos documentos referentes a la gestión del Tesorero de Alfonso V, Mateo Pujades, en Nápoles y al itinerario del rey (1441-1447)», Hispania III, 1941, 3-31.
  • F. FeRRaz Penelas, El Maestre Racional y la hacienda foral valenciana, Valencia, 1913
  • F. mateu i lloPis, «Maestre Racional y Tresorer General», dins Studi storici e giuridici in onore di Antonio Era, Pàdua, 1963, 244-254.
  • J. camaRena mahiques i E. FuRió beltRán, «Drets pertanye nts al senyor Rey en lo regne de València», dins La Corona de Aragón y el Mediterráneo. Aspectos y problemas comunes desde Alfonso el Magnánimo a Fernando el Católico (1416-1516). IX Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Saragossa, 1984, IV, 103-116
  • GaRcía sanz, «Cuentas de Joan Claver, receptor de los bienes del fisco de su majestad en el Reino de Valen cia, 1488-1489», dins La Corona de Aragón y el Mediterráneo…, IV, 305-310.
  • M. T. PastoR, «Gastos e ingresos reales en Valencia. Ensayo de un estudio económico de un reino penin sular», Saitabi 3, 1945, 137-152 i 234-248.
  • M. D. Cueves GRaneRo, «Aportación económica del Reino de Valencia al matrimonio de Martín el Humano con Margarita de Prades», Miscelánea de Estudios Medievales 1, 1961, 133-166
  • F. mateu i lloPis, «Los contratos de arriendo de las cecas reales. El de Valencia de 1473», dins Homenaje a Vicens Vives, Barcelona, 1965, I, 551-557
  • R. I. BuRns, «A Mediaeval Income Tax: the Tithe in the Thirteenth-Century Kingdom of Valencia», Speculum 41, 1966, 438-452
  • F. mateu i lloPis, «Colecta de la cena en el Reino de Valencia en 1292-1295», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 46, 1970, 215-236
  • J. sánchez adell, «Contribuciones de Castellón de la Plana al matrimonio de infantes, en 1392 y 1395», Ligarzas 3, 1971, 97-111.
  • P. lóPez elum, Coses vedades en Castellón, desde 1412 a 1418 y 1422, Saragossa, 1971
  • R. FeRReR navaRRo, La exportación valenciana en el siglo xiv, Saragossa, 1977
  • J. L. choRRo baRRil, «El sistema impositivo de “les coses vedades”», dins I Congreso de Historia del País Valenciano, València, 1980, II, 701-708.
  • A.. santamaRía aRández, Aportación al estudio de la economía de Valencia durante el siglo xv, València, 1966, 107-126
  • M. Gual camaRena, «Aranceles de lezdas y peajes del Reino de Valencia (s. xv)», Anuario de Historia Social y Económica 1, 1968, 657-690, i 2, 1969, 597-657.
  • P. lóPez elum, «El acuerdo comercial de la Corona de Aragón con los italianos en 1403. “Dret italià”», Ligarzas 7, 1975, 171-213
  • P. lóPez elum, «El comercio de exportación e importación de los mercaderes venecianos con el reino de Valencia durante el año 1440», Cuadernos de Historia 5, 1975, 117-165
  • J. hinoJosa montalvo, «Las relaciones comerciales entre Valencia e Italia durante el reinado de Alfonso el Magnánimo (coses vedades)», Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón X, 1975, 439-512
  • P. lóPez elum, «Las relaciones comerciales de la Corona de Aragón con los alemanes y saboyanos. “Dret alemà y saboyà” (1420-1694)», Saitabi 26, 1976, 47-57.
  • L. Piles Ros, Estudio documental sobre el bayle general de Valen cia, su autoridad y jurisdicción, Valencia, 1970
  • M. tintó sala, Cartas del Baile General de Valencia, Joan Mercader, al rey Fernando de Antequera, València, 1979.
  • A. FuRió, «De la autarquía al intercambio. La historia medieval valenciana entre 1939 y 1989», Hispania 50, 175, 1990, 903-920
  • P. viciano, «La recerca sobre el feudalisme català medieval: un assaig des de la perifèria», Afers XX, 50, 2005, 43-71.
  • E. Guinot, Feudalismo en expansión en el norte valenciano. Antecedentes y desarrollo del señorío de la Orden de Montesa. Siglos xiii y xiv, Castelló, 1986.
  • F. GaRcía-oliveR, El monestir i la mesquita. Societat i economia agrària a la Valldigna (segles xiii-xvi), tesi doctoral, Universitat de València, 1986.
  • A. FuRió, El camperolat valencià en l’Edat Mitjana. Demografia i economia rural en la Ribera del Xúquer (segles xiii-xvi), tesi doctoral, Universitat de València, 1986.
  • M. D. cabanes PecouRt, «Desarrollo económico de las bailías de Alpuente y Castielfabib a fines del siglo xv (1486-1499)», Cuadernos de Historia. Anexos de la Revista Hispania 5, 1975, 215-240.
  • E. Guinot, «La gestió dels llocs de reialenc: les rendes de la batllia de Corbera (1432-1465)», dins Economia agrària i història local. I Assemblea d’Història de la Ribera, València, 1981, 291-306.
  • P. viciano, Rendes reials i conjuntura econòmica al món rural valencià. La batllia de Castelló de la Plana (1366-1500), tesi de llicenciatura, Universitat de València, 1989.
  • P. viciano, Els cofres del rei. Rendes i gestors de la batllia de Castelló (1366-1500), Catarroja-Barcelona, 2000.
  • J. miRa JódaR, Fiscalidad real y finanzas municipales. Las bailías del sur del País Valenciano a finales de la Edad Media, tesi doctoral, Universitat de València, 1994.
  • J. miRa JódaR, Entre la renta y el impuesto. Fiscalidad, finanzas y crecimiento económico en las villas reales del sur valenciano (siglos xiv-xvi), València, 2005.
  • C. Rabassa vaqueR, Conjuntura econòmica i desenvolupament comercial als Ports de Morella, segles xiv-xv, tesi doctoral, Universitat de València, 1996.
  • J. boRdes GaRcía i J. A. llibReR escRiG, «“Al Cèsar el que és del Cèsar”. La fiscalitat reial a la batllia de Llíria durant la baixa edat mitjana», Lauro. Quaderns d’Història i Societat 10, 2002, 59-66.
  • J. P. semPeRe Requena, «Estudio de las rentas de la Bailía de Villajoyosa entre los años 1467 y 1499», dins El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta: XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, Barcelona, 2003, III, 861-872.
  • A. silvestRe RomeRo, Organització i gestió de la batllia de Morvedre (1382-1500), treball de recerca de tercer cicle, Universitat de València, 2004.
  • A. silvestRe RomeRo (ed.), Els llibres de comptes de la batllia de Morvedre a la fi del segle xiv, València, 2004.
  • E. Guinot, «El Patrimoni Reial al País Valencià a inicis del segle xv», Anuario de Estudios Medievales 22, 1992, 581-655.
  • A. moRa, «El “real patrimonio” de Valencia a través del cabreve de bienes de 1488», Palau 14, 3, 1987, 169-193
  • A. moRa, «La organización del patrimonio real valenciano bajo Fernando el Católico (1489-1493)», dins M. D. GutiéRRez (coord.), Estudios de historia del derecho europeo. Homenaje al profesor Gonzalo Martínez Díez, Madrid, 1994, III, 183-203.
  • E. Guinot, «La Batllia general de València: gestors i beneficiaris», dins M. sánchez i A. FuRió (ed.), Corona, municipis i fisca litat a la Baixa Edat Mitjana, Lleida, 1997, 577-601.
  • A. J. miRa JódaR, «La gestión del Real Patrimonio en la Vall d’Albai da: las bailías locales», Almaig. Estudis i Documents 9, 1993, 139-143
  • A. J. miRa JódaR, «Burocràcia financera i gestors fiscals. Les batllies reials d’Ontinyent i Bocairent a les darreries de l’Edat Mitja na», Alba. Revista d’Estudis Comarcals d’Ontinyent i la Vall d’Albaida 9, 1994, 127-136
  • P. viciano, «La burocràcia fiscal de la corona en el marc local valencià: els batlles de Castelló de la Plana (1366-1500)», dins El poder real en la Corona de Aragón (siglos xiv-xvi). XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Saragossa, 1996, I/4, 307-318
  • A. J. miRa JódaR, «“Administrar los drets al senyor rey pertanyents”. La gestión de la fiscalidad real en el País Valen ciano en la Baja Edad Media», dins M. Sánchez i A. FuRió (ed.), Corona, municipis i fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana, Lleida, 1997, 527-553
  • A. silvestRe, «La gestió directa del terç delme l’any 1441 a la batllia de Morvedre», Braçal. Revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre 37, 2008, 11-20.
  • J. ToRRó, La formació d’un espai feudal. Alcoi de 1245 a 1305, València, 1992
  • J. ToRRó, «Colonització i renda feudal. L’origen de la peita al regne de València», dins M. Sánchez i A. FuRió (ed.), Corona, municipis i fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana, Lleida, 1997, 467-491
  • J. ToRRó, El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276), València, 1999
  • C. FeRRaGud, El naixement d’una vila rural valenciana. Cocentaina, 1245-1304, València, 2003.
  • E. Guinot, «Senyoriu i reialenc al País Valencià a les darreries de l’època medieval», dins Lluís de Santàngel i el seu temps, València, 1992, 185-204.
  • FuRió, «Senyors i senyories al País Valencià al final de l’edat mitjana», Revista d’Història Medieval 8, 1997, 109-151
  • E. Guinot, «La creació de les senyories en una societat feudal de frontera: el regne de València (segles xiii-xiv)», Revista d’Història Medieval 8, 1997, 79-108.
  • C. lóPez RodRíGuez, «La Tesorería general de Alfonso V el Magnánimo y la Bailía general del reino de Valencia», Hispania LIV/2, 187, 1994, 421-446
  • C. lóPez RodRíGuez, «La estructura de los ingresos de la Tesorería General de Alfonso el Magnánimo y la conquista de Nápoles (1424-1447)», dins La Corona d’Aragona in Italia (secoli xiii-xviii). XIV Congresso di Storia della Corona d’Aragona, Sassari, 1996, III, 573-593
  • D. iGual i G. navaRRo, La Tesorería general y los banqueros de Alfonso el Magnánimo, Castelló, 2002.
  • E. cRuselles, El Maestre Racional de Valencia. Función política y desarrollo administrativo del oficio público en el siglo xv, València, 1989
  • C. lóPez RodRíGuez, Patrimonio regio y orígenes del Maestre Racional del reino de Valencia, València, 1998.
  • M. R. muñoz PomeR, Orígenes de la Generalidad Valenciana, València, 1987
  • M. R. muñoz PomeR, «Las Cortes valencianas y el cambio de las estructu ras fiscales en el tránsito del siglo xiv al xv», Anuario de Estudios Medievales 22, 1992, 463-483
  • V. baydal, Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348), València, 2013
  • V. baydal, Guerra, relacions de poder i fiscalitat negociada. Els orígens del contractualisme al regne de València (1238-1330), Lleida, 2014.
  • J. V. GaRcía maRsilla, «Avalando al rey. Préstamos a la Corona y finanzas municipales en la Valencia del siglo xv», dins D. menJot i M. sánchez (ed.), Fiscalidad de Estado y fiscalidad municipal en los reinos hispánicos medievales, Madrid, 2006, 377-389
  • E. belenGueR, Fernando el Católico y la ciudad de Valencia, València, 2012.
  • A. FuRió i F. GaRcía-oliveR, «La economía municipal de Alzira a fines del siglo xiv según un libro de cuentas de 1380-1381», dins La ciudad hispánica durante los siglos xiii a xvi, Madrid, II, 1611-1633
  • A. J. miRa JódaR, Las finanzas del municipio. Gestión económica y poder local. Sueca (s. xv-xvi), València, 1997
  • A. FuRió, «L’impôt direct dans les villes du royaume de Valence», dins D. menJot i M. sánchez (ed.), La fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident méditerranéen). 2. Les systèmes fiscaux, Tolosa de Llenguadoc, 1999, 169-199
  • P. viciano, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles xiv-xv), València, 2008.
  • A. FuRió, «Deuda pública e intereses privados. Finanzas y fiscalidad municipales en la Corona de Aragón», Edad Media. Revista de Historia 2, 1999, 35-79
  • P. viciano, Més enllà de la senyoria. Mercat i impostos a la Plana de Castelló (segles xiv-xv), Catarroja-Barcelona, 2017.
  • M. Sánchez i A. FuRió (ed.), Corona, municipis i fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana, Lleida, 1997.
  • W. KüchleR, Les finances de la Corona d’Aragó al segle xv (Regnats d’Alfons V i Joan II), València, 1997.
  • A. J. miRa JódaR i P. viciano, «Las bases fiscales de un estado bajomedieval. El reino de Valencia en el siglo xv», dins G. D’aGostino i G. buFFaRdi (ed.), XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona. La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo, Nàpols, 2000, I, 515-534
  • A. J. miRa JódaR, «La financiación de las empresas mediterráneas de Alfonso el Magnánimo. Bailía general, subsidios de Cortes y crédito institucional en Valencia (1419-1455)», Anuario de Estudios Medievales 33/2, 2003, 695-727.
  • M. T. FeRReR i mallol, «El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la fi del segle xiv», Anuario de Estudios Medievales 7, 1970-1971, 351-491.
  • A. FuRió, «Estructures fiscals, pressió tributària i reproducció econòmica al País Valencià en la baixa Edat Mitjana», dins sánchez i FuRió, Corona, municipis i fiscalitat…, 495-525
  • P. viciano, Els peus que calciguen la terra. Els llauradors valencians a la fi de l’edat mitjana, València, 2012, 210-218.
  • R. I. BuRns, El reino de Valencia en el siglo xiii (Iglesia y sociedad), València, 1982, 342-392.
  • P. J. taRaçona, Institucions dels furs i privilegis del regne de València, València, 1580 (ed. facsímil, València, 1976), 83-86.
  • J. R. díaz de duRana i E. Guinot, «La dîme dans l’Espagne médiévale», dins La dîme dans l’Europe médiévale et moderne. Actes des XXXes Journées internationales d’histoire de l’Abbaye de Flaran, 3-4 octobre 2008, Tolosa de Llenguadoc, 2010, 63-88.
  • R. I. BuRns, Colonialisme medieval. Explotació postcroada de la València islàmica, València, 1987, 133-143
  • A. J. miRa JódaR i P. viciano, «La construcció d’un sistema fiscal: municipis i impost al País Valencià (segles xiii-xiv)», Revista d’Història Me dieval 7, 1996, 135-148
  • M. t. FeRReR i mallol (ed.), Jaume I. Commemoració del VIII Centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, 2011, I, 259-285.
  • J. V. GaRcía maRsilla, «La génesis de la fiscalidad municipal en la ciudad de Valencia, (1238-1366)», Revista d’Història Me dieval 7, 1996, 149-170
  • M. miquel vives, «La “cena de presència” a la Corona d’Aragó a mitjan segle xiv», dins M. sánchez maRtínez (comp.), Estudios sobre renta, fiscali dad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, 277-334 P. viciano, «El impacto económico de las visitas reales en las finanzas del municipio. Las villas de Castellón y de Vila-real en los siglos xiv-xv», dins A. beauchamP, A. FuRió, G. GameRo i M. naRbona (eds.), Acoger, abastecer y financiar la corte. Las relaciones entre las cortes ibéricas y las sociedades urbanas a fines de la Edad Media, València, 261-375.
  • A. J. miRa JódaR, «El patrimonio de la corona en la ciudad de Xàtiva. La bailía real (1373-1500)» (en premsa).
  • M. Peset ReiG, «L’emfiteusi al Regne de València. Una anàlisi jurídica», Estudis d’història agrària 7, 1989, 99-126
  • M. V. FebReR RomaGueRa, Dominio y explotación territorial en la Valencia foral, València, 2000, 116-119 i 150-162.
  • J. R. maGdalena nom de déu, La gabela de la sal en Burriana en el quinquenio 1375-1379, Borriana, 1981
  • J. sánchez adell, «Notas para la historia de la sal en la Edad Media valenciana», Millars II, 1975, 27-45
  • J. hinoJosa montalvo, «Sal, fiscalidad y cultura material en el reino de Valencia a fines de la Edad Media», dins B. aRizaGa et al. (ed.), Mundos medievales. Espacios, sociedades y poder. Homenaje al Profesor José Ángel García de Cortázar y Ruiz de Aguirre, Santander, 2014, II, 1467-1478.
  • J. V. GaRcía maRsilla, «El papel y la seda. Auge y caída de dos industrias mudéjares en la Xàtiva medieval», dins VII Simposio Internacional de Mudejarismo. Actas, Terol, 1999, 77-82.
  • M. T. FeRReR i mallol, «La moreria de Xàtiva (segles xiv-xv)», dins Xàtiva, els Borja: una projecció europea, Xàtiva, 1995, 189-200.
  • J. A. baRRio baRRio, «Las rentas reales en la procuración de Orihuela, 1305-1324», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval 11, 1996-1997, 43-64.
  • F. mateu i lloPis, «El “Llibre de capitols ab los quals se arrenden y collecten los drets reals que te Sa Magestat en la Governació y Batlia General de Oriola y Alacant” de Luis Ocaña», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval 3,
  • M. T. FeRReR i mallol, «La Batllia General de la part del regne de València dellà Xixona», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval 6, 1987, 279-309
  • M. R. Muñoz PomeR, «El quint del peix de l’Albufera i el terç delme de la mar fins 1431», Afers 1, 1985, 43-59.
  • M. D. MeyeRson, Els musulmans de València en l’època de Ferran i Isabel, València, 1994, 279-282.
  • P. LóPez Elum, El impuesto del morabatí: su base económica y sus aplicaciones demográficas. Datos para su estudio (siglos xiii-xviii), resum de tesi doctoral, València, 1972.
  • V. baydal, «El naixement de l’impost del morabatí al regne de València (1265-1266)», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval 15, 2006-2008, 141-164.
  • P. viciano, «Entre la coerció i el mercat: els inversors en la gestió de la fiscalitat reial i municipal al País Valencià», dins sánchez i FuRió, Corona, municipis i fiscalitat…, 603-621.
  • J. V. GaRcía maRsilla, Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio, València, 2002, 301-308.
  • E. saRasa sánchez, «La hacienda real de Aragón en el siglo xv», dins Historia de la Hacienda española (épocas antigua y medieval). Homenaje al Profesor García de Valdeavellano, Madrid, 1982, 823-844
  • P. cateuRa bennàsseR, «El sistema fiscal del reino de Mallorca en los inicios de la crisis», Mayurqa 27, 2001, 47-61. 96.
  • J. M. castillo del caRPio, «El sistema tributario del reino de Valencia en el siglo xvi», Estudis. Revista de Historia Moderna 19, 1993, 103-129
  • J. M. castillo del caRPio, La Generalitat valenciana durante el siglo xvi, tesi doctoral, Universitat de València, 2012, 189-253 i 493-548
  • J. maRtínez aloy, La Diputación de la Generalidad del reino de Valencia, València, 1930
  • J. camaRena mahiques, «Función económica del “General del Regne de València” en el siglo xv», Anuario de Historia del Derecho Español 25, 1955, 529-542.
  • A. FuRió, «Estados, mercados y crecimiento económico (S. R. Epstein en el recuerdo)», dins Estados y mercados financieros en el Occidente cristiano (siglos xiii-xvi). XLI Semana de Estudios Medievales. Estella, 2014, Pamplona, 2015, 55-81 (72-81).