La Colonia de Santa Eulalia. El patrimonio industrial como patrimonio cultural
- Puig Moneva, María Soledad
- Victoria E. Bonet Solves Director/a
Universidad de defensa: Universitat Politècnica de València
Fecha de defensa: 30 de noviembre de 2016
- Inmaculada Aguilar Civera Presidenta
- Begoña Serrano Lanzarote Secretario/a
- Daniel Benito Goerlich Vocal
Tipo: Tesis
Resumen
"In the early 19th century, a series of reformist movements arose in Europe. They were based on ""The Enlightenment"" theories trying to find solutions to the problems caused by the Industrial Revolution. The group which had the greatest repercussion was the Utopian Socialism. Their ideologists proposed the creation of new settlements to be located far away from the corruption and chaos of the big cities, where a new moral economic system could be established. These philanthropists would act as a paternalistic figure for their workers. As for Spain, its precarious political and economic situation hindered a theoretical development similar to the rest of European countries. However, foreign Utopian ideas would influence greatly the first Spanish agricultural colonization laws, intended to repopulate Spain's countryside. Many colonies or villages of urban and architectural interest were created throughout the country. Although, to begin with these places would concentrate on agricultural production, laws allowed for any other types of industrial activity. This Doctoral Thesis focuses on the analysis of the agroindustrial Colony of Santa Eulalia, situated between the towns of Sax and Villena, in Alicante. It is a fine example of industrial and interior colonization from the end of the 19th century in the Valencian Community and still today maintains its original appearance. This exceptional village was created by Antonio de Padua y Saavedra in 1886. It operated self-sufficiently for several decades since its produce was gathered from its lands, prepared and commercialized in its own flour and alcohol factories and oil mill. The colony also had a chapel, the owners' mansion house, the workers housing and various stores and leisure facilities. Nowadays, its advanced state of deterioration and neglect could lead to the loss of this heritage site. Thus, the reason why this work includes an initial assessment for its restoration and enhancement of its value by reusing its buildings and revitalizing its surroundings. All of the aforementioned could be used as a starting point for future projects that would guarantee its preservation. A principios del siglo XIX, surgen en Europa una serie de movimientos reformistas que, basándose en las teorías ilustradas, intentaron buscar soluciones a los problemas derivados de la Revolución Industrial. La corriente que obtuvo una mayor repercusión fue el Socialismo Utópico. Sus ideólogos proponían la creación de unos nuevos asentamientos, alejados del caos y la corrupción de las grandes ciudades, donde se establecería un nuevo sistema moral y económico a partir un control paternalista ejercido por el empresario sobre sus trabajadores. En España, la precaria situación de la economía y la política impidió un desarrollo teórico como en el resto de países europeos. Sin embargo, las ideas utópicas extranjeras ejercerían una influencia importante en las primeras leyes colonizadoras agrícolas para la repoblación del campo español, a partir de las cuales se crearían por toda la geografía del país una serie de colonias o poblados de gran interés urbano y formal. Aunque, en un principio, estos espacios se centrarían en la producción agraria, los textos legislativos daban también cabida a las construcciones fabriles de diferente naturaleza. La presente Tesis Doctoral se centra en el análisis de la Colonia agroindustrial de Santa Eulalia, entre las poblaciones de Sax y Villena (Alicante). Es un ejemplo característico de colonización interior e industrial de finales del siglo XIX en la Comunidad Valenciana y, desde su creación, se ha mantenido prácticamente intacta. Este singular poblado, concebido por Antonio de Padua y Saavedra, comenzó a construirse en 1886 y funcionó de forma autosuficiente durante varias décadas, ya que los productos agrícolas que se recolectaban en sus terrenos se transformaban y comercializaban en sus dos grandes fábricas, de alcoholes y harinas, y en la almazara. El conjunto contó, además, con una ermita, una casa-palacio para los propietarios, las viviendas de los obreros y diversos comercios y servicios de ocio. En la actualidad, su avanzado estado de deterioro y abandono podría suponer la pérdida del conjunto patrimonial. Es por ello por lo que este trabajo incluye una aproximación inicial a su recuperación y puesta en valor a partir de la reutilización de sus edificios y la revitalización de su entorno, que puede servir de punto de partida para una futura intervención que garantice su conservación. A principis del segle XIX, sorgiren a Europa una sèrie de moviments reformistes que, basant-se en les teories il·lustrades, intentaren trobar solucions als problemes derivats de la Revolució Industrial. El corrent que va obtenir una major repercussió fou el Socialisme Utòpic. Els seus ideòlegs proposaven la creació d'uns nous assentaments, allunyats del caos i la corrupció de les grans ciutats, a on s'establiria un nou sistema moral i econòmic a partir d'un control patern exercit per l'empresari sobre els seus treballadors. A Espanya, la precària situació de l'economia i la política impediren un desenvolupament teòric com a la resta de països europeus. No obstant, les idees utòpiques estrangeres exercirien una influència important a les primeres lleis colonitzadores agrícoles per a la repoblació del camp espanyol, a partir de les quals es crearien per tota la geografia del país una sèrie de colònies o poblats de gran interès urbà i formal. Encara que, en un principi, aquests espais es centrarien en la producció agrària, els textos legislatius donaven també cabuda a les construccions fabrils de diferent natura. La present Tesi Doctoral es centra en l'anàlisi de la Colònia agroindustrial de Santa Eulàlia, entre les poblacions de Sax i Villena (Alacant). És un exemple característic de colonització interior i industrial de finals del segle XIX a la Comunitat Valenciana i, des de la seua creació, s'ha mantingut pràcticament intacta. Aquest singular poblat, concebut per Antonio de Padua y Saavedra, començà a construir-se el 1886 i funcionà de forma autosuficient durant vàries dècades, ja que els productes agrícoles que es recol·lectaven als seus terrenys es transformaven i comercialitzaven a les seues dues grans fàbriques, d'alcohols i farines, i a l'almàssera. El conjunt va contar, a més, amb una ermita, una casa-palau pels propietaris, les vivendes dels obrers i diversos comerços i servicis d'oci. Actualment, el seu avançat estat de deteriorament i abandonament podria suposar la pèrdua del conjunt patrimonial. És per això pel que aquest treball inclou una aproximació inicial a la seua recuperació i posada en valor a partir de la reutilització dels seus edificis i la revitalització del seu entorn, que pot servir de punt de partida per a una futura intervenció que garantisca la seua conservació. "