De la Tardoantigüedad al Medievoun enfoque crítico acerca de los estudios arqueológicos en la ciudad de Saguntum y su territorio en época visigoda.

  1. Benedito Nuez, Josep 1
  2. Ferrer Maestro, Juan José 1
  3. Melchor Monserrat, José Manuel 2
  1. 1 Universitat Jaume I
    info

    Universitat Jaume I

    Castelló de la Plana, España

    ROR https://ror.org/02ws1xc11

  2. 2 Museo Arqueológico de Burriana
Journal:
Antigüedad y cristianismo: revista de estudios sobre antigüedad tardía

ISSN: 0214-7165

Year of publication: 2020

Issue: 37

Pages: 5-28

Type: Article

DOI: 10.6018/AYC.458741 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Antigüedad y cristianismo: revista de estudios sobre antigüedad tardía

Abstract

The discovery of material remains from the Visigothic period around Sagunto gives a glimpse of the little consideration towards the territory located halfway between the current provinces of Valencia and Tarragona. The aim of this paper is to examine the relevance of the vestiges from this cultural period in order to identify the features of these sites, analyse their differences and date the different cultural processes they have gone through, counteracting where possible the scarcity of archaeological research conducted in this field during the 5th and 8th centuries.

Bibliographic References

  • Alapont, L. y Tormo F. J. 2005. La necròpolis i les troballes monetàries del jaciment visigòtic de la Senda de l’Horteta en Alcasser (Valencia). En Gurt, J. M. y Ribera, A., (coords.), VI Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica: les ciutats tardoantigues d’Hispania. Cristianització i topografia, 317-322. Barcelona: Col·lecció Monografies de la Secció Històrico-Arqueològica IX.
  • Albertini, E. 1923. Les divisions administratives de l’Espagne Romaine. Paris: E. de Boccard.
  • Alcina, J. 1950. Las ruinas romanas de Almenara (Castellón). Informe preliminar. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 26, 92-128.
  • Alfonso, J. y Miguélez A. 2013. La villa romana del Camino de Vinamargo (Castellón). En Alapont. Ll. y Martí, J. (eds.), Actas III Jornades d’Arqueologia de València i Castelló, 87-98. Valencia: Ajuntament de València.
  • Aranegui, C. 1982. Excavaciones en el Grau Vell, Sagunto, Valencia. Campañas de 1974 y 1976. En Serie TV del SIP 72. Valencia: Museu de Prehistòria de València.
  • Aranegui, C. 2004. Saguntum. Oppidum, emporio y municipio romano. Barcelona: Edicions Bellaterra.
  • Arasa, F. 1999. Noves propostes d’interpretació sobre el conjunt monumental de la Muntanyeta dels Estanys d’Almenara (la Plana Baixa, Castelló). Archivo de Prehistoria Levantina 23, 301-358.
  • Arasa, F. 2000. El conjunto monumental de Almenara (la Plana Baixa, Castelló). En Ribera A. (coord.), Los orígenes del Cristianismo en Valencia y su entorno, 113-118. Valencia: Ajuntament de València.
  • Arasa, F. y Flors E. 2009. El mundo romano y la Antigüedad Tardía. En Flors E. (coord.), Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castellón). Evolución del paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el medioevo. Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 8, 523-528. Castellón: Diputació Provincial de Castelló.
  • Aurrecoechea, J. 2007. Arneses equinos de época romana en Hispania. Sautuola 13, 321-344.
  • Barceló, C. 2009. Los falsos Sagunt de las fuentes árabes. Al-qantara 30(1), 237-243.
  • Benedito, J. 2013. Redes de distribución y comercio de época romana en el territorio de la provincia de Castellón a través de los testimonios de arte suntuario y de instrumentum domesticum decorado. Millars 36, 169-199.
  • Benedito, J. 2015. El comercio romano de ornamentos artesanales en el norte de la Comunidad Valenciana. Castellón: Publicacions Universitat Jaume I.
  • Berrocal, P., Salvador L., Garibo J. y Vila A. 2004-05. Intervención arqueológica en el yacimiento arqueológico del Sitjar Baix, Onda (La Plana Baixa). Quad. Pre. Arq. Cast. 24, 389-396.
  • Borrás, C. 1987-88. Avance de las excavaciones de la villa romana del Mas d’Aragó. CPAC 13, 379-397.
  • Burriel, J. M., Jiménez J. L. y Rosselló M. 2019. Las fases tardorromana y visigótica de la villa de l’Horta Vella (Bétera, València). En tiempos de los visigodos en el territorio de València, 67-76. Valencia: Museu de Prehistòria de València.
  • Corell, J. 1989. Inscripción del obispo Anesio, atribuida erróneamente a Justiniano. Saitabi 39, 63-72.
  • Corell, J. 2002. Inscripcions romanes del Pais Valencià. Saguntum i el seu territori (IRSAT). Valencia: Fonts Històriques Valencianes 12.
  • De Antonio, J. M. y Pérez R. 2019. El edificio visigodo de Els Casals del Mas de Sabater, Morella, Els Ports (Castelló). En tiempos de los visigodos en el territorio de València, 51-58. Valencia: Museu de Prehistòria de València.
  • Escrivà, V. 2014. La ciudad romana de Edeta (Llíria, Valencia). En Olcina, M. H. (ed.), Ciudades romanas valencianas, 123-142. Alicante: MARQ.
  • Escrivà, V., Martínez, C. y Vidal, X. 2005. Edeta en la Antigüedad tardía (Llíria, Valencia). En Gurt, J. M. y Ribera, A. (coords.), Actas VI Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica: les ciutats tardoantigues d’Hispania. Cristianització i topografía, 267-278. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • Espinosa, A., Ruiz, D. y Marcos, A. 2019. El territorio de Allon. En tiempos de los visigodos en el territorio de València, 149-154. Valencia: Museu de Prehistòria de València.
  • Fernández, A. 1992. Las relaciones mediterráneas. En Historia de Castellón, 112-120. Castellón: Ed. Prensa valenciana, S. A. Castellón.
  • Fernández, A. 2006. Aproximación a la villa romana del Mas d’Aragó (Cervera del Maestrat, Castellón): producción cerámica del alfar. Quad. Pre. Arq. Cast. 25, 271-301.
  • Ferrer, J. J., Benedito, J. y Melchor, J. M. 2018. A new impression of the Roman city of ‘Saguntum’ (Spain) based on recent findings. Archeologia Classica 69 (8), 357-378.
  • Ferrer, J. J., Oliver, A. y Benedito, J. 2016. Saguntum y La Plana: una ciudad romana y su territorio, Castellón: Diputación Provincial de Castellón.
  • Franco, F. 2006. Sagunto/Murbitar en el periodo islámico. Su historia a través de los textos. En De Murbiter a Morvedre, 47-65. Valencia.
  • García, L. A. 2017. España siglo V. La monarquía goda balta y la diócesis de las Españas. Madrid: Real Academia de la Historia.
  • García-Prósper, E., Guérin, P., De Madaria, J. L. y Sánchez, P. 2006. Campaña de prospección en la centuriación romana de Sagunto. En García, E., Guérin, P., De Madaria, J. L. y Sánchez, P. (eds.), Catastros, hábitats y vía romana, 247-298. Valencia: Generalitat Valenciana.
  • Gimeno, H. 1988. Artesanos y técnicos en la Epigrafía de Hispania, Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Gil, P., Negre, M. C., Polo M., Miquel, M. J. y Puchalt, F. J. 1996. Salud bucal en época tardorromana: necrópolis La Unión, La Vall d´Uixó. En Actes del Primer Congrés d´Investigació per a Estudiants de Medicina i Ciències de la Salut, 106. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
  • González, R. 2006. Bonificación de zonas palustres en el ager saguntinus. En García-Prósper, E., Guérin, P., De Madaria, J. L. y Sánchez. P. (eds.), Catastros, hábitats y vía romana, 215-246. Valencia: Generalitat Valenciana.
  • Guilabert, A., Ronda, A. y Tendero, M. 2019. Ilici y la evolución territorial entre los siglos VI y VII. En tiempos de los visigodos en el territorio de València, 141-148. Valencia: Museu de Prehistòria de València.
  • Guinot, E. 2007. Morvedre: història d’una vila valenciana medieval. Braçal 35-36, 95-134.
  • Gusi, F., Fernández, M. Á. y Fernández, A. 2008. El patrimonio histórico-arqueológico de Castellón y su explotación turística: perspectivas de futuro. Quad. Pre. Arq. Cast. 26, 169-196.
  • Gusi, F. y Olaria, C. 1977. La villa romana de Benicató (Nules, Castellón). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de Castellón 4, 101-144.
  • Gutiérrez, S. 2004. Ilici en la Antigüedad tardía. La ciudad evanescente. En Abad, L. y Herández, M. S. (eds.), Iberia, Hispania, Spania. Una mirada desde Ilici, 95-110. Alicante: Fundación Universitaria de Investigación Arqueológica L’Alcúdia.
  • Gutiérrez, S. 2013. De Teodomiro a Tudmir. Los primeros tiempos desde la arqueología (s. VII-IX). En De Mahoma a Carlomagno. Los primeros tiempos (siglos VII-IX), Actas XXXIX Semana de Estudios Medievales, 229-283. Estella: Gobierno de Navarra.
  • Hortelano, I. 1992. Excavaciones arqueológicas en la iglesia de San Salvador de Sagunto (febrero-marzo, junio 1992). Arse 27, 44-61.
  • Huguet, E., Macias, J. M., Ribera, A., Rodríguez, F. y Rosselló, M. 2019. València la Vella. Un yacimiento todavía por descubrir. En tiempos de los visigodos en el territorio de València, 97-104. Valencia: Museu de Prehistòria de València.
  • Hurtado, T., Mas P., Ramón, M. A. y Rosselló, M. 2008. Un nivel de destrucción del siglo V d. C. en el Portus Sucronem (Cullera, Valencia). Contexto material. Quad. Pre. Arq. Cast. 26, 95-142.
  • Járrega, R. 1998. El poblamiento romano en la comarca del Alto Palancia (Castellón). Estado actual de nuestros conocimientos. Quad. Pre. Arq. Cast. 19, 349-369.
  • Járrega, R. 2010. El comercio con África y el Mediterráneo en las costas orientales de Hispania entre los siglos V y VII. Las producciones cerámicas. En Ebanista, C. y Rotili, M. (eds.), Ipsam Nolam Barbari Vastaverunt. L’Italia e il Mediterraneo occidentale tra il V secolo e la metà del VI, Atti del Convegno Internazionale di Studi Cimitile-Nola-Santa Maria Capua Vetere, 163-181.
  • Járrega, R. 2011. La Plana romana. Castellón: Diputació Provincial de Castelló.
  • Járrega, R. 2013. Nuevos datos para el estudio de una posible centuriación en la Plana en época romana. Millars 36, 227-257.
  • Járrega, R. e.p. La economía y el comercio en Saguntum y en la Plana en época romana, a través del estudio de las ánforas. En Salve Lucrum. Homenaje al profesor Juan José Ferrer. Barcelona: editorial Calambur.
  • Jiménez, J. L. y Burriel, J. M. 2007. L’Horta Vella (Bétera, Valencia). Saguntum-PLAV 39, 193-197.
  • López, M. 1991. El nivel de abandono del Grau Vell. Las sigillatas de producción africana. En Aranegui Gascó, A. (ed.), Saguntum y el mar, 98-102. Valencia: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
  • López, F. 2009. La moneda del reino visigodo de Toledo: ¿por qué? ¿para quién?. Mainake 31, 175-186.
  • López, F., Delaporte S., Benedito J., Claramonte M. y Melchor J. M. 2014. A propósito de unas púas de rastrillo y de otros materiales metálicos de época medieval procedentes de Sagunto. Quad. Preh. Arq. Cast. 32, 241-256.
  • Lorenzo, R. 2007. L’Alcúdia d’Elx a l’Antiguitat tardana. Anàlisi historiogràfica i arqueològica d’Ilici dels segles V-VIII. Alicante: Publicacions Universitat d’Alacant.
  • Lorenzo, R. 2016. Ilici en la Antigüedad tardía. Ciudad y territorio del ocaso imperial al pacto de Tudmīr. Tesis Doctoral. Universitat d’Alacant.
  • Mansilla, D. 1959. Orígenes de la organización metropolitana de la iglesia española. Hispania Sacra 12, 255-290.
  • Martínez, R., Molina, M., Nuñez, G., Rosselló, M., Hurtado, T., García-Prósper, E., Polo, M. e García, I. 2018. Senda de l’Horteta. Nuevas aportaciones al estudio de un asentamiento visigodo. En Matamoros, C., Tendero, F. E., Alapont, Ll. y Alfonso, J. (eds.), Actes de les Jornades d´Arqueologia de la Comunitat Valenciana (2013-2015), 191-203. Valencia: Generalitat Valenciana.
  • Negre Muñoz, M.C., Polo Cerdá, M., Gil Pitach, P., Miquel Feucht, J. y Villalaín Blanco, J. D. 1997. Alteraciones dentales previas a la erupción en la necrópolis de La Unión (siglo VI). En Macias, M. M., y Picazo, J. E. (eds.), La enfermedad en los restos humanos arqueológicos. Actualización conceptual y metodológica, Actas del IV Congreso Nacional de Paleopatología, 351-356. Cádiz.
  • Oliver, A. y Moraño, I. 1998. El yacimiento romano de l’Alqueria de Moncofar (Castellón). Quad. Pre. Arq. Cast. 19, 371-393.
  • Pérez Rodríguez, F. 1999. La tumba femenina germano oriental del yacimiento de l’Hostalot (La Vilanova d’Alcolea, Castellón). En Actas Congreso Nacional de Arqueología XXIV, 581-585. Cartagena.
  • Pliego, R. 2008. La acuñación monetaria en el reino visigodo de Toledo: el funcionamiento de las cecas. En Campo, M. (ed.), Els tallers monetaris. Organització i producció, 117-141. Barcelona: Museu Nacional d´Art de Catalunya.
  • Polo, M. y García-Prósper, E. 2005. Estudio bioantropológico de los restos óseos hallados en el interior de la cloaca de la vía romana del ‘solar de la Morería’ de Sagunto. Arse 39, 209-228.
  • Poveda, A. 2005. Aproximación al urbanismo de Ilici Augusta durante la Antigüedad tardía. En Gurt, J. M., y Ribera, A. (coords.), VI Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica: les ciutats tardoantigues d’Hispania. Cristianització i topografia, 323-344. Barcelona: Col·lecció Monografies de la Secció Històrico-Arqueològica IX.
  • Poveda, A. 2007. De “monasterium” visigodo a “al-munastir” islámico. El Monastil (Elda, Alicante) durante la alta edad media. En López, J., Martínez, A.M. y Morín, J. (coords.), Monasteria et territoria. Elites, edilicia y territorio en el Mediterraneo medieval (siglos V-XI), Actas del III Encuentro Internacional e Interdisciplinar sobre la alta Edad Media en la Península Ibérica, 181-202. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid.
  • Ramos, R. 1995. Noticia sobre la basílica paleocristiana de Ilici. En Actas del XXI Congreso Nacional de Arqueología, III, 1231-1232. Zaragoza: Diputación General de Aragón, Departamento de Educación y Cultura.
  • Ramos, A. 1972. Un cancel visigodo en La Alcudia de Elche. Pyrenae 8, 167-171.
  • Ribera, A. 2003. Valentia: del foro al área episcopal. En García Moreno, L. A., Gil Egea, M.ª E., Rascón Márzquez, S. y Vallejo Girvés, M. (eds.), Santos, obispos y reliquias, Acta Antiqua Complutensia III, 45-83. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Servicio de Publicaciones.
  • Ribera, A. 2005. Origen i desenvolupament del nucli episcopal de València. En Gurt, J. M. y Ribera, A. (coords.), VI Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica: les ciutats tardoantigues d’Hispania. Cristianització i topografia, coord. por., 207-243. Barcelona: Col·lecció Monografies de la Secció Històrico-Arqueològica IX.
  • Ribera, A. La ciudad de Valencia durante el periodo visigodo. Zona Arqueológica. Recópolis y la ciudad en época visigoda 9, 302-320.
  • Ribera, A. y Rosselló, M. 2000. La ciudad de Valencia en época visigoda. En Los inicios del cristianismo en Valencia y su entorno, 151-164. Valencia: Grandes Temas Arqueológicos, 2.
  • Ribera, A. y Rosselló, M. 2009. Valentia en el siglo VII, de Suinthila a Teodomiro. Anejos del AEspA 51, 185-203.
  • Ribera, A. y Rosselló, M. 2019. Valentia: ciudad episcopal. En tiempos de los visigodos en el territorio de València, 59-66. Valencia: Museu de Prehistòria de València.
  • Ribera, A. y Rosselló, M. 2019. Pla de Nadal (Riba-roja de Túria), palacio de Teudmir. En tiempos de los visigodos en el territorio de València, 213-220. Valencia: Museu de Prehistòria de València.
  • Ripollès, P. P. 1980. Estudio numismático del yacimiento de Sant Josep (Vall d’Uixó, Castellón). En Actas II Simposi Numismátic de Barcelona, 211-215, Barcelona: Cymys.
  • Ronda, A. M., Alicia Luján y Vicent Sevila. 2018. El balneum oriental dels Banys de la Reina de Calp. Actuaciones arqueológicas 2012-2013. En Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana 2013-2015, 147-156. Valencia: Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.
  • Rosas, M. 1980. Un nou jaciment amb materials del Ferro I: El Mas de Vito (Rossell, Castelló). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de Castellón 7, 291-293.
  • Rosas, M. 1984. El poblat ibero-romà de Sant Josep. Fonaments 4, 247-273.
  • Rosas, M. 1997. Algunes àmfores africanes i hispàniques del moment tardoromà del poblat de Sant Josep (La Vall d’Uixó, Castelló). En Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Hispània i Roma. D’August a Carlemany 37, 1161-1168. Girona: Institut d’Estudis Gironins.
  • Rosselló, M. 2000. El Conjunto Monástico de la Punta de l’Illa de Cullera. En Ribera, A. (coord.), Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno, 143-150. Valencia: Grandes Temas Arqueológicos, 2.
  • Rosselló, M. 2019. El monasterio de Punta de l’Illa de Cullera (València). En tiempos de los visigodos en el territorio de València, 77-82. Valencia: Museu de Prehistòria de València.
  • Rovira, M. L. 1993. Urbanismo y poblamiento de la Vall d’Uixó. Reflexiones en torno al nacimiento de una ciudad. En Azuar Ruiz, R., Gutiérrez Lloret, S. y Valdés Fernández, F. (eds.), Urbanismo medieval del País Valenciano, 221-229. Madrid: Ediciones Polifemo.
  • Sanfeliu D. y Flors, E. 2009. La cultura material. En Flors E. (coord.), Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castellón). Evolución del paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el Medioevo, 269-359, Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques 8. Castellón: Diputació Provincial de Castelló.
  • Sanmartí, E. 1986. Una patena visigoda d’ús litúrgic trobada a Onda (Plana Baixa, Castelló). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de Castellón 12, 261-266.
  • Tendero, M. y Ronda, A. M. 2014. La ciudad romana de Ilici (l’Alcúdia de Elche, Alicante). En Olcina, M. H. (ed.), Ciudades romanas valencianas: actas de las Jornadas sobre Ciudades Romanas Valencianas. Actualidad de la investigación historico arqueológica, celebradas en el MARQ los días 3 y 4 de diciembre de 2013 = Ciutats Romanes Valencianes : actes de les Jornades sobre Ciutats Romanes Valencianes, 226-242. Alicante: MARQ.
  • Trelis, J. 2011-12. La Canyada Joana (Crevillent, Alicante). Una villa romana del ager Ilicitanus. AnMurcia 27-28, 293-303.