El cos de la dona maltractada sota l’escrutini mèdicels casos de València i Lleida en la baixa edat mitjana

  1. Ferragud, Carmel 1
  2. Roca, Guillem 2
  1. 1 Universitat de València - Institut Universitari López Piñero
  2. 2 Museu de la Noguera
Revista:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Ano de publicación: 2020

Título do exemplar: Violències, marginalitats i dones en la Corona d’Aragó: una aproximació documental i literària // Cultura catalana spazio europeo

Número: 16

Páxinas: 320-342

Tipo: Artigo

DOI: 10.7203/SCRIPTA.16.19233 DIALNET GOOGLE SCHOLAR

Outras publicacións en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Obxectivos de Desenvolvemento Sustentable

Resumo

Resum: A partir dels rics fons en matèria judicial que es conserven als arxius de les ciutats de València i Lleida, hem desenvolupat una recerca sobre la intervenció dels practicants de la medicina com a guaridors i com a experts cridats en els tribunals per determinar la naturalesa i la gravetat de les lesions causades per diferents formes de violència exercida contra la dona: violació, maltractament domèstic, tortura, agressions comunes. Fem una aproximació a la legislació, i la contrastem amb la documentació, particularment els testimonis d’individus cridats als judicis. A més, analitzem el paper de l’expert, com és utilitzat pel jutge, les limitacions de la seua aportació i les controvèrsies que suscita. Això en un marc social on la dona pateix moltes agressions enfront de les quals es veu indefensa, que sovint no es denuncien i on sempre parteix amb desavantatge.Paraules clau: medicina forense, maltractament a dones, tribunals de justícia, edat mitjanaAbstract: Based on the rich judicial sources preserved in the archives from the cities of Valencia and Lleida, we have undertaken a study about the intervention of medical practitioners as healers and experts in the courts of law to determine the nature and gravity of the injuries caused by different means of violence against women: rape, domestic abuse, torture, common assault. We examine the legislation and we compare it with the documentation, namely the testimonies of people who were brought to trial. Yet, we thoroughly analyse the role of the experts, how the judges used the information received from them, the limits of their contribution and the controversy they used to arouse. These situations took place in a setting where women suffered lots of injuries to which they could not defend, and those were hardly ever reported. In brief, women were discriminated by the law.Keywords:  forensic medicine, violence against women, courts of law, Midlle Ages

Referencias bibliográficas

  • Alcanyís, L. (2008) Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, ed. Jon Arrizabalaga, Barcelona, Barcino.
  • Alcover, A. M. / Moll, F. de B. (2018), Diccionari català-valencià-balear, Institut d’Estudis Catalans Institut Francesc de Borja Moll.
  • Arias, M. T. (2007), Violencias y mujeres en la Edad Media Castellana, Madrid, Castellum.
  • Arrizabalaga, J. (2004) «Les Universitats», dins Vernet J. / Parés R. (eds.), La Ciència en la història dels Països Catalans, vol. 1, Dels àrabs al Renaixement, València, Institut d’Estudis Catalans, pp. 371-402.
  • Arrizabalaga, J. (2017), «La identidad de la Peste en la Europa del Antigo Régimen», dins Sabaté F. (ed.), L’assistència a l’edat mitjana, Lleida, Pafès Editors, pp. 169-181.
  • Bazán, I. (2008) «La violencia legal del sistema penal medieval ejercida contra las mujeres», Clio&Crimen. Revista del Centro de Historia del Crimen de Durango, 5, pp. 213-214.
  • Blümenthal, D. (2014) «Domestic medicine: slaves, servants and female medical expertise in late medieval Valencia», Renaissance Studies, 28/4, pp. 515-532.
  • Botet, B. (1997) Els costums de Lleida, ed. Joan Busqueta, Lleida, Ajuntament de Lleida.
  • Cabré, M. (2000) «Nacer en relación», dins Cabré, M. / Caballero, C. / Bertran M. / Vargas, A. / Rivera M., De dos en dos. Las prácticas de creación y recreación de la vida y la convivència humana, Madrid, Horas y horas, pp. 15-32.
  • Cabré, M. (2008) «Women or Healers? Household Practices and the Categories of Health Care in Late Medieval Iberia», Bulletin of the History of Medicine, 82/1, pp.18-51.
  • Cadden, J. (1995) Meanings of sex difference in the Middle Ages. Medicine, science, and culture, Cambridge, Cambridge University Press.
  • Camps Surroca, M., Camps Clemente, M. (1998a) «L’activitat forense dels antics mestre de la Facultat de Medicina de Lleida», Gimbernat, 30, pp. 91-101.
  • Camps Surroca, M., Camps Clemente, M. (1998b) «Nadal Lembri, mestre en Arts i Medicina, professor de l’Estudi General de Lleida», Gimbernat¸ 30, pp. 111-117.
  • Camps, M. (1993) «Notes sobre els orígens de la prova pericial mèdica a Catalunya», Revista de la Reial Acadèmica de Medicina de Catalunya, 8/2, pp. 89-101.
  • Camps, M. (1998) El turment a Lleida (segles XIV-XVII), Lleida/Alcarràs, Universitat de Lleida/ Ajuntament d’Alcarràs.
  • Castells, P (2013) «‘E cert té molt gran fama de bruixa e se fa metgessa e da medecines.’ La demonización de las prácticas mágico-medicinales femeninas (siglos XIV-XVI)», Studia historica. Historia medieval, 31, pp. 233-244.
  • Colón, G. / Garcia, A. (eds.) (1999) Furs de València, vols. 7 i 8, Barcelona, Barcino.
  • Córdoba de la Llave, R. (1994) El instinto diabólico. Agresiones sexuales en la Castilla medieval, Córdoba, Universidad de Córdoba.
  • Córdoba de la Llave, R. (2008) «Consideraciones en torno al delito de agresión sexual en la Edad Media», Clío & Crimen: Revista del Centro de Historia del Crimen de Durango, 5, pp. 194-202.
  • Enjuanes, I, Roca, G. (2018) «L’assasinat de Francesca de Fillac a mans del seu marit: anàlisi d’un procés criminal del segle XIV», Shikar, 5, pp. 91-99.
  • Eximenis, F. (1981) Lo libre de les dones, ed. Franck Naccarato, Barcelona, Universitat de Barcelona/ Curial, 1981.
  • Ferragud, C. (2005) «Organització social i atenció mèdica a la Cocentaina baixmedieval: el procés a Abrahim Abengalell (1318)», Asclepio, 57/2, pp. 3-24.
  • Ferragud, C. (2007) «La atención médica doméstica practicada por mujeres en la Valencia bajomedieval», Dynamis. Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, 27, pp. 133-135.
  • Ferragud, C. (2011) «El metge sota sospita. Actuació mèdica en els testimonis pericials a ferits davant la cort del justícia criminal de la ciutat de València (1396)», Recerques: Història, economia i cultura, 62, pp. 69-94.
  • Ferragud, C. (2015) «Barbers in the process of medicalization in the Crown of Aragon during the Late Middle Ages», dins Sabaté, F. (ed.), Medieval Urban Identity. Health, Economy and Regulation, Cambridge, Cambridge Scholars Publishing, pp. 143-165.
  • Ferragud, C. (2016) «El coneixement expert dels cirurgians en els tribunals de justícia valencians: la pràctica de la dessospitació», dins Feller, L. / Rodríguez, A. (eds.), Expertise et valeur des choses au Moyen Âge, II: savoirs, écritures, pratiques, Madrid, Casa de Velázquez, pp. 315-329.
  • Ferragud, C. (2016) «Los peritajes médicos en la Valencia bajomedieval: los casos de envenenamiento», Dynamis, Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, 36/1, pp. 119-141.
  • Ferragud, C. (2018), «Los espacios de la práctica médica en la Valencia bajomedieval», dins Villanueva Morte, C. / Conejo da Pena, A. / Villagrasa-Elías, R. (eds.), Redes hospitalarias: historia, economía y sociología de la sanidad, Saragossa, Institución Fernando el Católico, pp. 31-52.
  • Ferragud, C. (2019) Una ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva, 1250-1500), Catarroja / Barcelona, Afers.
  • Ferragud, C. (en premsa) «Pensar e custuhir malalts e infants se pertany mils a dones que ha hòmens»: el paper de la dona en l’assistència mèdica domèstica en la Corona d’Aragó baixmedieval, dins Benavent, J. (ed.): El cuidado del cuerpo de las mujeres. Desde la Antigüedad hasta el Renacimiento, València, Tirant lo Blanch.
  • Fresquet, J. L., Luz López, M., Catalá, J., Micó, J. (2002) Archivo Rodrigo Pertegás. Siglos XI-XV, Valencia, Universitat de València-Fundación Marcelino Botín, CD-rom.
  • Gallent, M. (2000) «Precedentes medievales de la medicina legal: la ‘dessospitació’ en el Reino de Valencia», Saitabi, 50, pp. 11-28.
  • García Herrero, C (2008) «La marital corrección: un tipo de violencia aceptado en la Bada Edad Media», Clio&Crimen. Revista del Centro de Historia del Crimen de Durango, 5, pp. 39-71.
  • Garcia-Ballester, L. (1987-1988) «Panorama de la medicina en una sociedad medieval mediterrránea: la Valencia cristiana bajomedieval», Dynamis. Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, 7-8, pp. 59-115.
  • Gazzini, M. (2017) Storie de vita e di malavita. Criminali, poveri e altri miserabili nelle carceri di Milano alla fine del medioevo, Florència, Firenze University Press.
  • Green, M. (2000) «Women’s Medical Practice and Health Care in Medieval Europe», Women’s Healthcare in the Medieval West. Texts and Contexts, Aldershot, Ashgate/Variorum, pp. 39-78.
  • Harang, F. (2017), La torture au Moyen Âge : Parlement de Paris, XIV-XVe siècles, París, Presses Universitaires de France. Kelly, K. C. (2000) Performing virginity and testing chastitiy in the Middle Ages, Londres, Routledge.
  • Kümper, H. (2014), «Learned Men and Skillful Matrons: Medical Expertise and the Forensics of Rape in the Middle Ages», dins Turner, W. J. / Butler, S. M. (eds.), Medicine and the Law in the Middle Ages, Leiden, Brill, pp. 88-108.
  • Lastique, E., Lemay H. R. (1991) «A medieval physician’s guide to virginity», dins Salisbury, J. (ed.), Sex in the Middle Ages. A Book of Essays, Nova York / Londres, Garland, pp. 56-82.
  • Lázaro, C. (2018) La condición jurídica de la mujer en los Furs de Valencia, València, Universitat de València.
  • Llompart, G. (1991) «El curso de la vida en Ciudadela. Una noche de 1378», Estudis Baleàrics, 40, pp. 69-97.
  • López, G. (1555), Las siete partidas glosadas por el licenciado Gregorio López, Salamanca, por Andrea de Pornonariis.
  • Madero, M. (1999) «Savoirs féminins et construction de la vérité : les femmes dans la preuve testimoniale en Castille au XIIIe siècle», Crime, Histoire & Sociétés, 3/2, pp. 5-21.
  • McVaugh, M R. (1993) Medicine before the Plague: Practitioners and their Patients in the Crown of Aragon (1285-1345), Cambridge, Cambridge University Press.
  • Montanya, M. (2007), El tribunal de Coltellades: alguns aspectes processals, Lleida, Ajuntament de Lleida.
  • Narbona Vizcaíno, R. (1983) «El justicia criminal: una corte medieval valenciana, un procedimiento judicial», Estudis Castellonencs, 3, pp. 287-310.
  • Navarro, G. (2018) «La organización del trabajo en la Valencia medieval», dins Solórzano, J. A. / Sousa A, (eds.), Trabajar en la ciudad medieval europea, Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, pp. 39-72.
  • Ortiz, T. (1993) «From hegemony to subordination: midwifery in early modern Spain», The art of midwifery. Early modern midwives in Europe, London / New York, Routledge, pp. 95-114.
  • Pastor, R. (2005) «Mujeres populares. Realidades y representaciones», dins Morant, I. (dir.), Historia de las mujeres en España y la América Latina. vol. I. De la prehistoria a la edad media, Madrid, Cátedra, pp. 456-457.
  • Riera i Sans, J. (1987) El cavaller i l’alcavota, Barcelona, Club Editor.
  • Roca, G. (2017) Salubritat i salut pública a la Lleida baix medieval. La gestió dels espais públics, la pobresa i els hospitals, tesi doctoral dirigida per J. J. Busqueta, Lleida, Universitat de Lleida.
  • Rodríguez, V. (1997) Historia de la violación: su regulación jurídica hasta fines de la Edad Media, Madrid, Consejería de Educación y cultura de la comunidad de Madrid.
  • Roig, J. (2014) Espill, ed. Antònia Carré, Barcelona, Barcino.
  • Romeu, S. (1982) «La mujer en el derecho penal valenciano», Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre, València, Universitat de València, III, pp. 459-473.
  • Rubio Vela, A. (1979) «Las epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo XV: nuevas aportaciones», Estudis Castellonencs, 6, pp. 1179-1222.
  • Sabaté, F. (1994) «Femmes et violence dans la Catalogne du XIVe siècle», Annales du Midi, 106/207, pp. 277-316.
  • Sabaté, F. (2007) El somenten a la Catalunya medieval, Barcelona, Rafael Dalmau Editor.
  • Serna, J. (1990) «Los límites de la reclusión carcelaria en la Valencia bajomedieval», Revista d’historia medieval, 1, pp. 39-57.
  • Viera, D. J. / Piqué J. / Camaño, R. (2010) «Malaltia i salut en l’obra de Francesc Eiximenis», Caplletra, 48, pp. 179-209.
  • Viera, D. J. / Piqué, J. (1987) La dona en Francesc Eiximenis, Barcelona, Curial.
  • Vinyoles, T. (1997) «Queixes dels pobres presos de la presó de Barcelona (1445)», Acta historica et archaeologica mediaevalia, 18, pp. 67-88
  • Vinyoles, T. (2011) «De medicina, de magia y de amor: saberes y prácticas femeninas en la documentación catalana bajomedieval», Clio&Crimen, Revista del Centro de Historia del Crimen de Durango, 8, pp. 225-246.
  • Vinyoles, T. / Comas, M. (2015) «Lo Libre de les dones», dins Riera, A. (ed.), Francesc Eiximenis (C.1330-1409): el context i l’obra d’un gran pensador català medieval, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, pp. 267-288.
Fonte de datos: Dialnet