Una nova proposta d’identificació de l’«alqueria mia per nom Xilvella» de la crònica de Ramon Muntanerles Cases de Bàrcena, al nord de la ciutat de València

  1. Baydal Sala, Vicent 1
  2. Esquilache Martí, Ferran 2
  1. 1 Universitat Jaume I  
  2. 2 Universitat Jame I
Revista:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Año de publicación: 2020

Título del ejemplar: Violències, marginalitats i dones en la Corona d’Aragó: una aproximació documental i literària // Cultura catalana spazio europeo

Número: 16

Páginas: 24-39

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/SCRIPTA.16.19228 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Resumen

  Resum: Tradicionalment s’ha identificat l’«alqueria mia per nom Xilvella» on comença la crònica de Ramon Muntaner amb l’actual municipi de Xirivella, al sud de la ciutat de València, tot i que alhora sempre s’han mantingut dubtes, atesa la manca de proves documentals que ho confirmaren i l’existència d’algunes que ho desmentien. En el present article proposem una altra localització per a l’alqueria de Ramon Muntaner: l’explotació rural que apareix al Llibre del Repartiment de Jaume I com a Xilvella al-Xarquia, en l’actual pedania de les Cases de Bàrcena, al nord de la mateixa ciutat de València. Diversos indicis documentals i paisatgístics així ho assenyalen.   Paraules clau: Ramon Muntaner, Xilvella, Les Cases de Bàrcena, Xirivella, cròniques   Abstract: “My farm called Xilvella” where Ramon Muntaner’s chronicle begins has been traditionally identified with the current municipality of Xirivella, south of the city of Valencia, although at the same time doubts have always remained, given the lack of documentary evidence to confirm it and the existence of some to disprove it. In this article we propose another location for the farm of Ramon Muntaner, that is, the rural area that appears in the Llibre del Repartiment of James I as Xilvella al-Xarquia, in the current term of Les Cases de Bàrcena, a district north of the same city of Valencia. Several documentary and landscape indications point this out.   Keywords: Ramon Muntaner, Xilvella, Les Cases de Bàrcena, Xirivella, chronicles  

Referencias bibliográficas

  • Aguilar, J. A. (2015): La Crònica de Ramon Muntaner: edició i estudi (Pròleg-cap. 146), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2 vol.
  • Almarche, F. (1909): «Ramón Muntaner, cronista dels reys de Aragó, ciutadà de València», dins I Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, pp. 483-505.
  • Baydal, V. & Esquilache, F. (2020): De Carraixet a Bonrepòs i Mirambell. Els orígens medievals d’un poble valencià, València, Institució Alfons el Magnànim – Centre d’Estudis i Investigació.
  • Beuter, P. A. (1538): Primera part de la història de València, València, Joan Mey.
  • Bofarull, P. (1883): Ramón Muntaner, guerrero y cronista, Barcelona, Establecimiento tipográfico de los sucesores de N. Ramírez.
  • Bolós, J. (1993-1994): «Aportació al coneixement de les terres de conreu a Catalunya a l’Edat Mitjana», Acta historica et archaeologica mediaevalia, 14-15, pp. 143-174.
  • Cavanilles, A. J. (1795): Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, Madrid, Imprenta real, 2 vol.
  • Cingolani, S. (2015): Vida, viatges i relats de Ramon Muntaner, Barcelona, Base.
  • Diago, F. (1613): Anales del Reyno de Valencia, València, Pedro Patricio Mey.
  • Epalza, M. (1988): «L’ordenació del territori del País Valencià abans de la conquesta, segons Ibn al-Abbar (segle XIII)», Sharq al-Ándalus. Estudios Árabes, 5, pp. 41-68
  • Eritja, X. (1998): De l’Almunia a la Turris: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII), Lleida, Universitat de Lleida.
  • Escolano, G. (1611): Segunda parte de la Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia, València, Pedro Patricio Mey.
  • Esquilache, F. (2016), «Les hortes de Xirivella i Andarella en època medieval. Dos exemples de colonització feudal en el paisatge de l’Horta Sud», Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, 9, pp. 67-85.
  • Felipo, A. (2002): La oligarquía municipal de la ciudad de Valencia. De las Germanías a la insaculación, València, Institució Alfons el Magnànim.
  • Ferrando, A. (ed.) (1979): Llibre del Repartiment de València, València, Vicent García Editors.
  • Frechina, J. V., Sales, V., Mangue, I. & Ferrer, A. (2007): Vinalesa. Geografia, història i patrimoni d’un poble de  l’Horta, Vinalesa, Ajuntament de Vinalesa.
  • Guichard, P. (2001): Al-Ándalus frente a la conquista cristiana: los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIV), Madrid/ València, Biblioteca Nueva/Universitat de València.
  • Guinot, E. (2007): «El repartiment feudal de l’Horta de València al segle XIII: jerarquització social i reordenació del paisatge rural», dins Guinot, E. / Torró, J. (eds.): Repartiments medievals a la Corona d’Aragó, València, Publicacions de la Universitat de València, pp. 115-199.
  • Madoz, P. (1845-1850): Diccionario  geográfico-estadístico-histórico  de España  y  sus  posesiones  de Ultramar, Madrid, Imprenta del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de D. Pascual Madoz.
  • Mayordomo, F. (2002): La Taula de Canvis. Aportación a la historia de la contabilidad valenciana (siglos XIII-XVII), València, Publicacions de la Universitat de València.
  • Peris Albentosa, T. (2019): «Gestionar la irregularidad hídrica. Policultivo intensivo, flexibilidad operativa y adaptación organitzativa en la acequia de Montcada (huerta de Valencia) durante los siglos XIII-XIX»,
  • dins Vicedo, E. (ed.): Recs històrics: pagesia, història i patrimoni. IX Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, pp. 287-344.
  • Ribera, J. (1952): Opúsculos dispersos, Tetuan, Instituto General Franco de Estudios e Investigación HispanoÁrabe.
  • Riu, M. (1996): «Pesos, mides i mesures a la Catalunya del segle XIII: aportació al seu estudi», Anuario de Estudios Medievales, 26, pp. 825-837.
  • Rodrigo, M. (2019): «Ramon Muntaner i la ciutat de València», dins Aguilar, J. A. / Martí, S. / Renedo, X. (eds.): Dits, fets i veres veritats. Estudis sobre Ramon Muntaner i el seu temps, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Ruipérez, R. (2016): «Toponímia de Meliana», dins Actes de la IX Jornada d’Onomàstica. Mislata 2015, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Sales, V. (2015): Las ampliaciones modernas en los regadíos históricos. Jovedat y Extremal de la Real Acequia de Moncada, València, Universitat Politècnica de València, Tesi doctoral inèdita.
  • Sarobe, R. (1998): «Deu establiments fets pels templers al Segrià durant l’any 1181», Urtx: revista cultural d’Urgell, 11, pp. 59-68.
  • Serrano Morales, E. (1898-1899): Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico hasta el año 1868, con noticias bio-bibliográficas de los principales impresores, València, Federico Doménech.
Fuente de los datos: Dialnet