¿La "reina de la fiesta"? Fiestas tradicionales y reproducción de la desigualdad de género. El caso de las Fallas de València

  1. Gisbert Gracia, Verònica 1
  2. Rius Ulldemolins, Joaquim 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Disparidades. Revista de Antropología

ISSN: 2659-6881

Ano de publicación: 2020

Volume: 75

Número: 2

Tipo: Artigo

DOI: 10.3989/DRA.2020.021 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: Disparidades. Revista de Antropología

Resumo

Gender inequality in traditional festivals has generated increasing social and academic attention. Phenomena such as sexual harassment, segregated roles or norms and the patriarchal control of institutions have revealed the persistence of clashes with society’s evolution towards greater equality. In this sense, we consider that traditional festive culture cannot be interpreted correctly from the dimension of consensus but rather as an arena of social conflict. In this respect, the idea of the festive ritual as a generator of corporeal practices, cognitive forms and reproduction of inequalities from the theoretical framework of the Randall Collins interaction ritual chains seem appropriate to interpret this continuity of patriarchal domination. This theory will be used to examine the Fallas of València, in which a totemic image of women is constructed. They face discrimination in both the interaction ritual and the institutions which perpetuate traditional gender roles and festive structural inequality. However, far from accepting the passive position assigned by «tradition», some women falleras and sectors of the city’s feminist movement have used this festive ritual to voice their demands.

Información de financiamento

El presente artículo es resultado de una investigación coordinada por Verònica Gisbert y Joaquim Rius (2018) en el marco del Centro de Estudios sobre Cultura, Poder e Identidades de la Universitat de València desarrollada en 2018 y 2019 y financiada por el Ajuntament de València.

Financiadores

  • Ajuntament de València Spain

Referencias bibliográficas

  • Agencia Tributaria. 2018. Asalariados y salarios por provincia, edad y sexo. València. Madrid: ATE.
  • Ajuntament de València. 2016. Pressupost Municipal 2016. València: Ajuntament de València.
  • Álvarez Dorronsoro, Ignasi. 1998. «Tradición y discriminación. Los alardes de Irún y Hondarribia». Cuadernos de Derecho Judicial, 11: 169-180.
  • Ariño, Antonio. 1988. Festes, Rituals i Creences. València: Edicions Alfons El Magnànim.
  • Ariño Villarroya, Antonio. 1992. La ciudad ritual: la fiesta de las Fallas. Barcelona: Anthropos.
  • Ayuntamiento de Pamplona. 2017. Pamplona libre de agresiones sexistas / Eraso sexistarik gabe, Iruña aske. Estrategia 2017. Pamplona: Ayuntamiento de Pamplona.
  • Bakhtin, Mikhail. 1968. Rabelais and his World. Cambridge, MA: MIT Press.
  • Bourdieu, Pierre. 1977. «Sur le pouvoir symbolique». Annales. Économies, Sociétés, Civilisations 32: 405-411.
  • Bourdieu, Pierre. 2000. La dominación masculina. Barcelona: Anagrama.
  • Bourdieu, Pierre y Luc Boltanski. 1976. «La production de l’idéologie dominante». Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 2(2): 3-73.
  • Bullen, Margaret. 1997. «Las mujeres y los Alardes de Hondarribia e Irún». Arenal: Revista de Historia de Mujeres, 4(1): 123-145.
  • Collins, Randall. 1992. Sociological Insight. Nueva York: Oxford University Press.
  • Collins, Randall. 1996. Cuatro tradiciones sociológicas. Ciudad de México: Universidad Autónoma Metropolitana.
  • Collins, Randall. 2009. Cadenas de rituales de interacción. Barcelona: Anthropos.
  • Collins-Nelsen, Rebecca y Antony J. Puddephatt. 2018. «Gender, Artifacts, and Ritual Encounters: The Case of Tomboy Tools Sales Parties». Canadian Review of Sociology/Revue Canadienne de Sociologie, 55(4): 555-578.
  • Connell, Robert. 2001. Masculinities. Cambridge: Polity Press.
  • Costa, Xavier. 2002. «Festive Traditions in Modernity». The Sociological Review, 50(4): 482-504.
  • DeLessio-Parson, Anne. 2017. «Doing Vegetarianism to Destabilize the Meat-Masculinity Nexus in La Plata, Argentina». Gender, Place & Culture, 24(12): 1729-1748.
  • Delgado, Manuel. 2003. Carrer, festa i revolta. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
  • Dingley, James. 2008. Nationalism, Social Theory and Durkheim. Houndmills: Palgrave Macmillan.
  • Durkheim, Émile. 2007. Las formas elementales de la vida religiosa. Madrid: Akal.
  • ElDiarioAragón. 2018. ««No es No», la campaña del Ayuntamiento por unos Pilares sin agresiones sexistas». El Diario 06/10/2015 Disponible en: . Fecha de acceso: 4 sep. 2019.
  • Fournier, Marcel. 2010. «Durkheim, Mauss et Bourdieu : une filiation ?» Revue du MAUSS, 36(2), 473-482.
  • Gilmore, David D. 1995. «The Scholar Minstrels of Andalusia: Deep Oratory, or the Carnivalesque Upside Down». The Journal of the Royal Anthropological Institute, 1(3): 561-580.
  • Gilmore, David D. 1998. Carnival and Culture : Sex, Symbol, and Status in Spain. New Haven: Yale University Press.
  • Gisbert Gracia, Verònica. 2011. «Feminidades y masculinidades en la Fiesta de Moros y Cristianos de Alcoi». Prisma Social, 7: 92-119.
  • Gisbert, Verònica y Joaquim Rius. 2018. Análisi de les falles de la ciutat de València des d’una perspectiva de gènere. València: CECPI-Universitat de València; Ajuntament de València.
  • Gisbert Gracia, Verònica, Joaquim Rius-Ulldemolins y Gil-Manuel Hernández i Martí. 2018. «Cultura festiva, política local y hegemonía social: comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y la Patum (Berga)». Revista Española de Sociología, 28(1): 79-94.
  • Graña, Cesar. 1964. Bohemian versus Burgeois. Nueva York: Basic Books.
  • Green, Garth L. 2007. «Comte to Life. Authenticity, Value and the Carnival as Cultural Commodity in Trinidad and Tobago». Identities, 14(1-2): 203-224.
  • Guss, David M. 2001. The Festive State. Race, Ethnicity, and Nationalism as Cultural Performance. Oakland, CA: Universtiy of California Press.
  • Hernàndez i Martí, Gil-Manuel. 1996. Falles i Franquisme a València. Catarroja-Barcelona: Afers.
  • Hernàndez i Martí, Gil-Manuel. 2006. «La reina fantasma. Apoteosi i misèria de la dona fallera». Caramella. Música i Cultura Popular, 15: 28-33.
  • Hernàndez i Martí, Gil-Manuel, Beatriz Santamarina, Albert Moncusí y María Albert. 2005. La memoria construida. Patrimonio cultural y modernidad. València: Tirant lo Blanch.
  • Junta Central Fallera. 2018a. Clasificación por secciones de las Fallas de València 2018. València: Junta Central Fallera.
  • Junta Central Fallera. 2018b. Reglamento fallero. València: Junta Central Fallera.
  • Langman, Lauren. 2003. «The Ludic Body: Ritual, Desire, and Cultural Identity in the American Super Bowl and the Carnival of Rio», en The Politics of Selfhood. Vol. 13. 64-86. Saint Paul - Minesota: University of Minnesota Press.
  • Lewis, Clare. 1996. «Woman, Body, Space: Rio Carnival and the Politics of Performance». Gender, Place & Culture, 3(1): 23- 42.
  • Lizardo, Omar. 2004. «The Cognitive Origins of Bourdieu’s Habitus». Journal for the Theory of Social Behaviour, 34(4): 375-401.
  • Longhurst, Robyn y Lynda Johnston. 2014. «Bodies, Gender, Place and Culture: 21 Years on». Gender, Place & Culture, 21(3): 267-278.
  • Miller, Daniel. 1991. «Absolute Freedom in Trinidad». Man, 26(2): 323-341.
  • Mintz, Jerome R. 1997. Carnival Song and Society: Gossip, Sexuality and Creativity in Andalusia. Nueva York: Berg.
  • Oficina Estadística. Ajuntament de València. 2018. Estadística. Estadísticas por temas: Trabajo. Anuario 2018. València: Ajuntament de València.
  • Picard, David. 2016. «The Festive Frame: Festivals as Mediators for Social Change». Ethnos, 81(4): 600-616.
  • Ravenscroft, Neil y Xavier Matteucci. 2003. «The Festival as Carnivalesque: Social Governance and Control at Pamplona’s San Fermin Fiestas». Tourism Culture & Communication, 4(1): 1-15.
  • Rivière, Claude. 1984. «¿Para qué sirven los ritos seculares?» Debats. Revista de Cultura, Poder i Societat, 10: 89-99.
  • Rodríguez del Pino, Juan Antonio y Juli Antoni Aguado i Hernàndez. 2019. «El moviment d’homes per la igualtat a València. Valoració d’alguns dels seus protagonistes». Debats. Revista de Cultura, Poder i Societat, 133(2): 97-115.
  • Scribano, Adrian. 2017. «Presentación del monográfico: Emociones, Protestas y Acciones Colectivas en la actualidad». Aposta. Revista de Ciencias Sociales, 74: 8-13.
  • Shils, Edward. 2006. Tradition. Chicago: University of Chicago Press.
  • Shils, Edward y Michael Young. 1953. «The Meaning of the Coronation». The Sociological Review, 1(2): 63-81.
  • Smith, Dorothy E. 1987. The Everyday World as Problematic: a Feminist Sociology. Toronto: University of Toronto Press.
  • Tomasello, Michael. 2010. ¿Por qué cooperamos? Buenos Aires; Madrid: Katz.
  • Turner, Bryan S. 1999. Religion and Social Theory. Londres: Sage.
  • UNESCO. 2016. Decision of the Intergovernmental Committee: 11.COM 10.B.30. París: Unesco.
  • Veblen, Thorstein. 1899. Teoría de la clase ociosa. Madrid: Alianza.
  • Zabala, Begoña. 2017. «Políticas sanfermineras contra la violencia machista. Emakume Internazionalistak». Coordinadora Feminista, Federación Estatal de Organizaciones Feministas 16/06/2017: Disponible en: . Fecha de acceso: 4 sep. 2019.
  • Zuloaga, Lohitzune, Paz Francés, Eliana Alemán, Laura García Belio, Xabier Tirapu y Edurne Jabat. 2018. Agresiones y abusos sexuales en Sanfermines. Estudio diagnóstico de las dimensiones y de los posicionamientos mediáticos e institucionales ante el problema. Informe de resultados. Pamplona: Universidad Pública de Navarra.