Un fragment d’escultura trobat a la vil·la romana de les Hortes (Xaló, la Marina Alta)

  1. Arasa Gil, Ferran 1
  2. Vidal i Bertomeu, Rubén 2
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

  2. 2 Museu Etnològic de Xaló
Revista:
Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia

ISSN: 0210-3729 2174-517X

Año de publicación: 2020

Número: 52

Páginas: 213-217

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/SAGVNTVM.52.17541 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia

Resumen

Donem a conéixer un fragment d’escultura romana que representa una figura infantil alada. Es tracta d’una representació d’Eros que, per les seues reduïdes dimensions, devia formar part d’un grup amb una altra figura major, tal vegada Venus.

Referencias bibliográficas

  • ARASA, F. (2004): La decoración escultórica de las uillae en el País Valenciano, Actas de la IV Reunión sobre Escultura Romana en Hispania (T. Nogales, L. J. Gonçalves, coords.), Madrid, 229-253.
  • ARASA, F. (2010): Novedades en la escultura del País Valenciano, Escultura Romana en Hispania VI. Homenaje a Eva Koppel (J. M. Abascal, R. Cebrián, eds.), Murcia, 315-337.
  • BAENA, L. (2007): Los programas de decoración escultórica en las villae de la Bética, Mainake XXIX, 203-213.
  • BAENA, L. (2010): Nuevas esculturas de Aurgi (Jaén), Escultura Romana en Hispania VI. Homenaje a Eva Koppel (J. M. Abascal, R. Cebrián, eds.), Murcia, 137-154.
  • BLANC, N.; GURY, F. (1986): Amor, Cupido, Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae III. 1, Zürich-Munich-Düsseldorf, 952-1049.
  • CARRELLA, A.; D’ACUNTO, L. A.; INSERRA, N.; SERPE, C. (2008): Marmora Pompeiana nel Museo Archeologico Nazionale di Napoli. Gli arredi scultorei delle case pompeiane, Roma.
  • DWYER, E. J. (1982): Pompeian domestic sculpture. A study of five pompeian houses and their contents, Roma.
  • FRÍAS, C. (2010): El poblamiento rural de Dianium, Lucentum, Ilici y la ciudad romana de La Vila Joiosa (siglos II a. C.VII d.C.). Bases para su estudio, Alicante.
  • GISBERT, J. A. (2003): El territorium de Dianium –Dénia– en el Alto Imperio. La Marina Alta: la producción agrícola y poblamiento, Las ciudades y los campos de Alicante en época romana (J. M. Abascal, L. Abad, coords.), Alicante, 121-143.
  • INAN, J. (1975): Roman Sculpture in Side, Ankara.
  • KOPPEL, E. M. (1985): Die römischen Skulpturen von Tarraco, Madrider Forschungen 15.
  • KOPPEL, E. M. (1995): La decoración escultórica de las villae romanas en Hispania, Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania, Murcia, 27-48.
  • KOPPEL, E. M. (2004): La decoración escultórica de las termas en Hispania, Actas de la IV Reunión sobre escultura romana en Hispania (T. Nogales, L. J. Gonçalves, coords.), Madrid, 339-362.
  • KOUSOULAS, D. A. (2014): Die Skulpturen aus der villa in Valdetorres, Jarama: Hinweise zur Ikonographie und Verbindung mit der Bildhauerschule von Aphrodisias. Ein Beitrag zur Spätrömischen Skulptur, Actas XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica, Centro y periferia en el mundo clásico. v. II (J. M. Álvarez, T. Nogales, I. Rodà, eds.), Mérida, 1309-1313.
  • LIMC = Lexicon Iconographicum Mithologiae Classicae (1981 ss), Zürich-München.
  • MACHAIRA, V. (1993): Les groupes statuaires d’Aphrodite et d’Eros. Étude stylistique des tipes et de la relation entre les deux divinités pendant l’époque hellenisitique, Athènes.
  • MANDERSCHEID, H. (1981): Die Skulpturenausstattung des Kaiser zeitlichen Thermenanlagen, Berlin.
  • MOORMANN, E. M. (2000): Ancient Sculpture in the Allard Pierson Museum Amsterdam, Amsterdam.
  • MORENO PÉREZ, A. S. (2016): Pollentia (Islas Baleares. Hispania Citerior), CSIR España, I, 6, Granada-Tarragona.
  • NEUDECKER, R. (1988): Die Skulpturenausstattung römischer Villen in Italien, Mainz am Rhein.
  • NOGALES, T.; CARVALHO, A.; ALMEIDA, M. J. (2004): El programa decorativo de la Quinta das Longas (Elvas, Portugal): un modelo excepcional de las uillae de Lusitania, Actas de la IV Reunión sobre Escultura Romana en Hispania (T. Nogales, L. J. Gonçalves, coords.), Madrid, 103-156
  • ORTALLI, J.; NERI, D. (cur.) (2007): Immagine divine. Devozioni e divinità nella vita quotidiana dei Romani, testimonianza archeologique dall’Emilia Romagna, Firenze.
  • PEÑA, A. (2007-08): La escultura de domus en Hispania, Anales de la Universidad de Murcia 23-24, 119-144.
  • PUERTA, C.; ELVIRA, M. Á.; ARTIGAS, T. (1994): La colección de esculturas hallada en Valdetorres de Jarama, AEspA 67, 179-200.
  • RODRÍGUEZ OLIVA, P.; BELTRÁN, J.; BAENA, L. (2016): La decoración escultórica, Las villas romanas de la Bética (R. Hidalgo, coord.), Sevilla, 463-490.
  • STIRLING, L. M. (2005): The Learned Collector – Mythological Statuettes and Classical Taste in Late Antique Gaul, Ann Arbor.
  • STUVERAS, R. (1969): Le putto dans l’art romain, Bruxelles.
  • VIDAL, R. (2019): El jaciment romà de les Hortes de Xaló, Actes 6é Congrés d’Estudis de la Marina Alta, I, Pego, 119-134.
  • VIDAL, R.; ORTOLÀ, M. (2010): El forn terrisser romà de l’avinguda de les Hortes de Xaló, La memòria del nostre passat, Ajuntament de Xaló, 39-52.
  • VIDEBECH, CH. (2015): Private Collections of Sculpture in Late Antiquity: An Overview of the Form, Function and Tradition, Tradition. Transmission of Culture in the Ancient World (J. Fejfer, M. Moltessen, A. Rathje, eds.), Copenhagen, 451-479.