Llegenda i paisatge com a elements de mediació literària. Encantades i pedagogia de l'imaginari

  1. Bataller Català, Alexandre 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Cultura, lenguaje y representación = Culture, language and representation: revista de estudios culturales de la Universitat Jaume I = cultural studies journal of Universitat Jaume I

ISSN: 1697-7750

Any de publicació: 2020

Número: 23

Pàgines: 7-23

Tipus: Article

DOI: 10.6035/CLR.2020.23.1 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Cultura, lenguaje y representación = Culture, language and representation: revista de estudios culturales de la Universitat Jaume I = cultural studies journal of Universitat Jaume I

Resum

S'hi analitzen les possibilitats de mediació literària del paisatge llegendari a partir d'una experiència de ruta literària desenvolupada amb alumnes de primària en un espai natural on es vincula una llegenda (en concret, el Barranc de l'Encantada a Planes). El treball situa la relació entre llegenda, història i pensament científic i la distinció entre contes i llegendes en funció del seu caràcter meravellós o històric. Es tracten els conceptes de pensament màgic, imaginació i fantasia associada als infants, en el context d'una pedagogia de l'imaginari. Per a l'anàlisi i comprensió de la llegenda de l'Encantada, es contextualitzen els relats medievals on apareixen sirenes i dones aquàtiques, entre elles Melusina i els relats posteriors que s'hi deriven. S'esmenten elements comuns i pervivències de versemblança i historicitat en els relats orals sobre encantades valencianes. Finalment, s'aporten elements d'anàlisi de l'experiència concreta de recepció i creació literària de la llegenda, a partir del seguiment de la ruta literària i l'entrevista amb el docent que ha dissenyat aquest dispositu didàctic basat en elements de la literatura de transmissió oral associada a un territori.

Referències bibliogràfiques

  • Albero, Jaume. 2005. «El valor educativo de los cuentos populares». En V Congreso Internacional Virtual de Educación, Buenos Aires: Universidad Nacional de La Plata, 1-16.
  • Amades, Joan. 1950. Costumari català, vol. I. Barcelona: Selecta.
  • Bascom, William. 1965. «The Forms of Folklore: Prose Narratives». The Journal of American Folklore, 307: 3-20.
  • Bataller Calderón, Josep. 1999. Les rondalles valencianes. Gandia: CEIC Alfons el Vell.
  • Bataller, Alexandre. 2016. «Espais i llocs literaris, conceptes de mediació literària: aplicació al casos de C. Sánchez-Cutillas i M. Vicent», eHumanista/IVITRA, 10, 188-207.
  • Bataller, Alexandre i Reyes, Agustín. 2019. «La pedagogía de las multiliteracidades y la experiencia estética como elementos clave en la enseñanza y el aprendizaje de lenguas. Por la consolidación de un paradigma». Revista Nebrija de Lingüística aplicada a la enseñanza de Lenguas, 13, 26, 13-30.
  • Bettelheim, Bruno. 2012. Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Barcelona: Crítica.
  • Bidney, David. 1950. «The Concept of Myth and the Problem of Psychocultural Evolution». American Anthropologist, New Series, 52, 1, 16-26.
  • Borja, Joan. 2014. «L’expulsió dels moriscos en l’imaginari popular valencià»., eHumanista/IVITRA 6, 74-107.
  • Borja, Joan. 2019. «L' Encantada de Planes». Información. 11.05.2019
  • Capó, Bernat. 2002. Terra de cireres. Picanya: Bullent.
  • Caro Baroja, Julio. 1987. Magia y brujería: variación sobre el mismo tema. San Sebastián: Txertoa.
  • Castex, Pierre-Georges. 1971. Le Conte fantastique en France, de Nodier à Maupassant. Paris: Jose Corti.
  • Cavanilles, Antoni J. 1797. Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reino de Valencia, vol. II. Madrid: Imprenta Real.
  • Díaz, Luis. 2008. «Amantes que se desvanecen en el tiempo: la memoria etnográfica o la compleja significación de las leyendas. Revista de Antropología Social, 17, 141-164.
  • Eliade, Mircea. 1999. Mito y realidad. Barcelona: Kairós.
  • Figueras Pacheco, Francisco. 1919. «Provincia de Alicante». Geografía general del Reino de Valencia, dirigida por F. Carreras y Candi. Barcelona: Alberto Martín.
  • Fojas, Federico. 2017. La transposición didáctica en las rutas literarias. TFM Màster de investigación en didácticas específicas. València: Universitat de València.
  • Franz, Marie-Louise von. 1995. L'Interprétation des contes de fées. Paris: A. Michel.
  • García Doménec, María José i Caballer, Carlos. 2008. «Un paratge natural com a eix transversal». Escola Catalana, 446, 34-36.
  • Gisbert, Francesc. 2008. Màgia per a un poble. Picanya: Bullent.
  • Gotesky, Rubin. 1952. «The Nature of Myth and Society». American Anthropologist, New Series, 54, 4, 523-531.
  • Hansen, William. 2002. Ariadne’s Thread: A Guide to International Tales Found in Classical Litterature. London-NY: Ithaca -Cornell U. P.
  • Hauf, Albert. 1988. "«La seducció de Gentil en el «Canigó» de Verdaguer i el romanç de «El infante Arnaldos». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 5, 73-97.
  • Heehs, Peter. 1994. «Myth, History and Theory». History and Theory, 33, 1, 1-19.
  • Janer Manila, Gabriel. 1989. Escola i cultura, el territori com a projecte. Barcelona: Edicions 62.
  • Jean, Georges. 1977. Pour une pedagogie de l’imaginaire. París: Casterman.
  • Jean, Georges. 1981. Le pouvoir des contes. Tournai: Casterman.
  • Labrado, Víctor G. 2007. Llegendes valencianes: criatures mítiques de la tradició oral. Alzira: Bromera.
  • López Flamarique, Maite i Asiáin, Alfredo. 2017. «Una propuesta de mediación de cuentos y leyendas de Navarra realizada por alumnado de los Grados en Maestro en Infantil y Primaria». En Patrimonio y Creatividad. Miradas Educativas. Valladolid: Verdelís, 373-386.
  • Martín, Llúcia. 2009. «Aquatic animals in the Catalan Bestiari». Reinardus,. 21, 124-143.
  • Meletinsky, Eleazar M. 2006. «El mito y el siglo veinte», Entretextos. Revista Electrónica Semestral de Estudios Semióticos de la Cultura, 8.
  • Mendoza, Antonio. 2002. «Las funciones del profesor de literatura bases para la innovación». En Aspectos didácticos de lengua y literatura, 12. Zaragoza: Publicaciones ICE. Universidad de Zaragoza, 109-140.
  • Montessori, Maria. 1986. La mente absorbente del niño. México: Association Montessori International.
  • Montoya, Víctor. 2001. «El poder de la fantasía y la literatura infantil, Sincronía, 4.
  • Morgenstern, Sophie. 1934. «La Pensée magique chez l’enfant». Revue Française de Psychanalyse, VII, 1, 99-115.
  • Oriol, Carme. 2001. «Les llegendes de tresors als Països Catalans: un estudi comparatiu». En Joan Armangué ed. Arxiu de tradicions de l’Alguer. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 105-116.
  • Panunzio, Saverio. 1963-64. Bestiaris, 2 vols. col. Els Nostres Clàssics, 91 i 92. Barcelona, Barcino.
  • Pardo de Neyra, Xulio. 2015. Literatura de sereas : a maxia da muller acuática desde a literatura comparada. Noia [A Coruña]: Toxosoutos.
  • Pujol, Josep M. 2013. Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol. eds. Carme Oriol i Emili Samper. Tarragona: Publicacions de la URV.
  • Rabelais, François. 2011. Gargantúa y Pantagruel, trad. de Gabriel Hormaechea. Barcelona: Acantilado.
  • Roviró, Xevi, Roviró, Ignasi i Jaume Ayats. 1987. «Les encantades a "Canigó"», Anuari Verdaguer, 2, 119-131.
  • Scariati Renato i Bailly Antoine S.. 1989. «Voyages, contes et genius loci», Espace géographique, 18, 1, 21-24.
  • Schmitt, Jean-Claude. 1986. El món imaginari i el món meravellós a l'edat mitjana. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.
  • Schmitt, Jean-Claude.. 1992. Historia de la superstición. Barcelona: Crítica.
  • Schuhl, Pierre-Maxime. 1969. L'imagination et le Merveilleux. Paris: Flammarion.
  • Serra, M. Carmen, Juan Luis Román del Cerro. 1986. Leyendas de la Vega Baja. Alacant: Universitat d´Alacant.
  • Todorov, Tzvetan. 1976. Introduction à la littérature fantastique. Paris: Éditions du Seuil.
  • Valriu, Caterina. 2018. «Itineraris de llegenda: una proposta activa per descobrir la simbiosi entre territori i literatura oral». Revista d’Etnologia de Catalunya, 41, 88-98.
  • Verdaguer, Jacint. 2002. Del Canigó a l’Aneto. Edició comentada i il·lustrada de les llibretes d’excursió de 1882 i 1883, edició de Narcís Garolera i Curt Wittllin. Lleida: Pagès Editors.
  • Violant, Ramona. 2002. El món màgic de les fades. Sant Vicenç de Castellet: Farell.
  • Wittlin, Curt J. 1976. Brunetto Latini, El Libre del Tresor. col. «Els Nostres Clàssics». vol. II. Barcelona: Barcino.
Fuente de los datos: Dialnet