Discursos en competència en la dreta política valenciana: comunicació i estratègia davant les eleccions autonòmiques de 2019Competitive Discourses among the Valencian Right Wing: Communication and strategy in the 2019 regional elections

  1. Adolfo Carratalá
  2. Dolors Palau Sampio
Revista:
Debats: Revista de cultura, poder i societat

ISSN: 0212-0585 2530-3074

Año de publicación: 2020

Volumen: 134

Número: 1

Páginas: 133-153

Tipo: Artículo

DOI: 10.28939/IAM.DEBATS.134-1.8 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Debats: Revista de cultura, poder i societat

Resumen

Les eleccions autonòmiques de 2019 a la Comunitat Valenciana han plantejat un nou escenari per a l’espectre ideològic conservador, ja que per primera vegada eren tres les formacions que es disputaven aquest vot amb possibilitats d’accedir a les Corts. A més a més, la notorietat aconseguida per l’extrema dreta en el nou panorama polític suposava un desafiament per a la resta de partits. L’objectiu d’aquesta investigació és analitzar com van afrontar la campanya el Partit Popular, Ciudadanos i Vox en un context que els obligava a actuar com a adversaris electorals, però també com a possibles futurs aliats parlamentaris. Aquest treball de recerca examina l’actuació i el discurs de campanya d’aquests tres partits a partir de l'anàlisi del contingut de la cobertura periodística dels diaris Levante-EMV i Las Provincias. L’estudi s’interessa per conéixer els emmarcats preferents, els temes dominants, les ressonàncies culturals i el quadrat ideològic construït per aquestes formacions. Els resultats mostren que l’emmarcat estratègic d’estil de lideratge predominà en la informació d’aquests partits, que van concentrar el seu discurs en temes d’economia i identitat, especialment sobre aspectes ressonants entre l’electorat conservador. Mentre que els temes propis de l’extrema dreta no afecten greument el discurs dels partits majoritaris, Vox tractà d’obrir-se pas distanciant-se del PP, que al seu torn es va veure obligat a reivindicar-se com el partit de referència de la dreta. Cs és el que en més ocasions va fer circular un missatge de possible cooperació entre les tres forces.

Referencias bibliográficas

  • Aalberg, T., Strömback, J. y De Vreese, C. H. (2011). The Framing of Politics as Strategy and Game: A Review of Concepts, Operationalizations and Key Findings. Journalism, 13(2), 162-178.
  • Albert Rodrigo, M. y Hernàndez i Martí, G. M. (2011). La identidad en lucha: Iniciativas civiles culturales ante el conflicto identitario valenciano. Papeles del CEIC, 66, 1-41.
  • Antón Mellón, J. y Hernández Carr, A. (2016). El crecimiento electoral de la derecha radical populista en Europa: Parámetros ideológicos y motivaciones sociales. Política y Sociedad, 53(1), 17-28.
  • Bale, T. (2003). Cinderella and her Ugly Sisters: The Mainstream and Extreme Right in Europe’s Bipolarising Party Systems. West European Politics, 26(3), 67-90.
  • Benford, R. D. y Snow, D. A. (2000). Framing Processes and Social Movements: An Overview and Assessment. Annual Review of Sociology, 26, 611-639.
  • Cappella, J. N. y Jamieson, K. H. (1996). News Frames, Political Cynicism, and Media Cynicism. The Annals of the American Academy of Political and Social Science, 546, 71-84.
  • Carratalá, A. y Palau Sampio, D. (2019). Entre el activismo y la mediatización: Encuadres de partidos y prensa en la campaña catalana de 2017. Revista de comunicación, 18(2), 73-91.
  • Cucó, A. (1983). Papers públics. València: Fernando Torres Editor
  • Cucó, A. (2002). Roig i blau: La transició democràtica valenciana. València: Tàndem Edicions.
  • De Lange, S. L. (2012). New Alliances: Why Mainstream Parties Govern with Radical Right-wing Populist Parties. Political Studies, 60(4), 899-918.
  • De Vreese, C. H. y Semetko, H. (2002). Cynical and Engaged: Strategic Campaign Coverage, Public Opinion, and Mobilization in a Referendum. Communication Research, 29(6), 615-641.
  • Entman, R. (1993). Framing: Toward Clarification of a Fractured Paradigm. Journal of Communication, 43(4), 51-58.
  • Esser, F. y D’Angelo, P. (2006). Framing the Press and Publicity Process in US, British, and German General Election Campaigns: A Comparative Study of Meta Coverage. The International Journal of Press/Politics, 11(3), 44-66.
  • Flor, V. (2009). L’Anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del “blaverisme” (Tesis doctoral). Universitat de València, Comunidad Valenciana.
  • Flor, V. (2010). La instrumentalització mediàtica de la identitat valenciana: El discurs anticatalanista de Las Provincias(1978-1999). Arxius de Sociologia, 23, 113-122.
  • Gamson, W. A. (1988). Political Discourse and Collective Action. En B. Klandermans, H. Kriesi y S. Tarrow (ed.), From Structure to Action: Social Movement Participation across Cultures (p. 219-244). Greenwich, CT: JAI Press.
  • Gómez Reino, M. (2009). Las elecciones europeas de 2009 y el espectro de la extrema derecha. Análisis del Real Instituto Elcano, 101, 1-5.
  • Hernández Carr, A. (2011). La derecha radical populista en Europa: Discurso, electorado y explicaciones. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 136(1), 141-160.
  • Iranzo, A. (2011). El papel de la prensa diaria durante la transición a la democracia en Valencia (1976-1982) (Tesis doctoral). Universitat de València, Comunidad Valenciana.
  • Krasteva, A. y Lazaridis, G. (2016). Far Right: Populist Ideology,‘Othering’ and Youth. En M. Ranieri (ed.), Populism, Media and Education: Challenging Discrimination in Contemporary Digital Societies (p. 9-25). Abingdon, Nueva York: Routledge.
  • Mayer, S., Šori, I. y Sauer, B. (2016). Gendering ‘the People’: Heteronormativity and ‘Ethno-masochism’ in Populist Imaginary. En M. Ranieri (ed.), Populism, Media and Education: Challenging Discrimination in Contemporary Digital Societies (p. 84-104). Abingdon, Nueva York: Routledge.
  • Mazzoleni, G. y Schulz, W. (1999). «Mediatization» of Politics: A Challenge for Democracy? Political Communication, 16(3), 247-261.
  • Meret, S. y Siim, B. (2013). Gender, Populism and Politics of Belonging: Discourses of Right-wing Populist Parties in Denmark, Norway and Austria. En B. Siim y M. Mokre (ed.), Negotiating Gender and Diversity in an Emergent European Public Sphere (p. 78-96). Londres: Palgrave Macmillan.
  • Mira, J. F. (1985). Crítica de la nació pura: Sobre el símbols, les fronteres i altres assaigs impetuosos. València: Eliseu Climent.
  • Mollà, D. y Mira, E. (1986). De impura natione. València: Eliseu Climent.
  • Pajnik, M., Fabbro, F. y Kamenova, D. (2016). Ethno-nationalism and Racial Capitalism in Populist Framing of Migrants as a Threat. En M. Ranieri (ed.), Populism, Media and Education: Challenging Discrimination in Contemporary Digital Societies (p. 67-83). Abingdon, Nueva York: Routledge.
  • Palau Sampio, D., Carratalá, A. y Valera-Ordaz, L. (2017). Mediatización y encuadres de campaña: Análisis comparado de la información de partidos y medios en las elecciones generales de 2015. El profesional de la información, 26(4), 602-610.
  • Picó, J. y Reig, R. (1988). Crisis final del franquismo y transición a la democracia. En M. Cerdà, (dir.), Historia del pueblo valenciano, III (p. 945-964). València: Levante.
  • Ridaura Martínez, M. J. (2016). El proceso de independencia de Cataluña: su visión desde la Comunidad Valenciana. Teoría y realidad constitucional, 37, 381-404.
  • Rodríguez Jiménez, J. L. (2006). De la vieja a la nueva extrema derecha (pasando por la fascinación por el fascismo). Historia Actual Online, 9, 87-99.
  • Rodríguez Jiménez, J. L. (2012). Historia de un fracaso y ¿de una refundación?: De la vieja a la nueva extrema derecha en España (1975-2012). Studia Historica. Historia Contemporánea, 30, 231-268.
  • Sánchez Duarte, J. M. y Rodríguez Esperanza, S. (2013). La extrema-derecha en Facebook: España 2000 y Democracia Nacional durante la campaña electoral de 2011. Revista Mediterránea de Comunicación, 4(1), 221-258.
  • Sanz, Jesús (1982). La cara secreta de la política valenciana. València: Fernando Torres.
  • Sauer, B. y Pingaud, E. (2016). Framing Differences: Theorising New Populist Communicative Strategies on the Internet. En M. Ranieri (ed.), Populism, Media and Education: Challenging Discrimination in Contemporary Digital Societies (p. 26-43). Abingdon, Nueva York: Routledge.
  • Schmitt Beck, R. (2017). The ‘Alternative für Deutschland in the electorate’: Between Single-issue and Right-wing Populist Party. German Politics, 26(1), 124-148.
  • Staykova, E., Otova, I. e Ivanova, V. (2016). Anti-elitism as a populist strategy of defending ‘the people’. En M. Ranieri (ed.), Populism, Media and Education: Challenging Discrimination in Contemporary Digital Societies (p. 105-123). Abingdon, Nueva York: Routledge.
  • Strömbäck, J. (2008). Four Phases of Mediatization: An Analysis of the Mediatization of Politics. The International Journal of Press/Politics, 13(3), 228-246.
  • Trimble, L. y Sampert, S. (2004). Who’s in the Game? The Framing of the Canadian Election 2000 by the Globe and Mail and the National Post. Canadian Journal of Political Science / Revue canadienne de science politique, 37(1), 51-71.
  • Valentino, N., Beckmann, M. y Buhr, T. (2001). A Spiral of Cynicism for Some: The Contingent Effects of Campaign News Frames on Participation and Confidence in Government. Political Communication, 18(4), 347-367.
  • Valera-Ordaz, L., Carratalá, A. y Palau Sampio, D. (2017). La batalla de los partidos por la definición de la realidad: Los marcos partidistas durante las elecciones generales de 2015. En G. López-García y L. Valera-Ordaz (ed.), Pantallas electorales: El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015 (p. 59-78). Barcelona: Editorial UOC.
  • Van der Brug, W. y Mughan, A. (2007). Charisma, Leader Effects and Support for Right-wing Populist Parties. Party Politics, 13(1), 29-51.
  • Van Dijk, T. A. y Rodrigo Mendizábal, I. (1999). Análisis del discurso social y político. Quito: Abya-Yala.
  • Viadel, F. (2006). No mos fareu catalans: Història inacabada del “blaverisme”. Barcelona: L’esfera dels llibres.
  • Xambó, R. (1995). Dies de premsa. València: L’Eixam Edicions.
  • Xambó, R. (2001). Comunicació, política i societat: El cas valencià. València: Edicions 3i4.
  • Xicoy, E., Perales-García, C. y Xambó, R. (2017). Shaping Public Opinion for Confrontation: Catalan Independence Claims as Represented in Spanish, Catalan, Valencian, and Basque Editorials. American Behavioral Scientist, 61(9), 1040-1055.