La comunicación científico-médica en Mallorca (1560-1760). Bibliotecas de médicos, boticarios y cirujanos e introducción de medicamentos chymicos

Laburpena

Amb el present estudi hem cercat contribuir a una reconstrucció de l'àmbit de la comunicació de tipus cientifico-mèdica que es va donar entre professionals sanitaris corrents, a la capital de Mallorca (ca 1560-ca 1760), esdevinguda una de les nombroses ciutats de tipus mitjà, similar a d'altres de la península. Hem treballat amb un material inèdit format per un centenar llarg d'inventaris post mortem de bens de metges, apotecaris i escassos cirurgians, local.litzats en els protocols notarials conservats a l'Arxiu del Regne de Mallorca. S’han utilitzat altres fonts documentals a la primera part del treball, quan es va jutjar útil ampliar el coneixement de l'entorn en que s'arrelava l'activitat sanitària, indagant el nombre de professionals actius a Palma i la seva situació econòmica relativa. Aspectes que van de l'accés de la població a l'atenció sanitària fins a les estratègies matrimonials de mobilitat social dels tres grups, es basaren en dades que el material inèdit donava a conèixer. El major esforç i espai l'hem dedicat a l'estudi de les biblioteques localitzades, 46, seguit del dirigit a una pràctica no aliena a la presència de determinats llibres, la utilització d'un nou tipus de medicaments, els obtinguts per mitjans que els seus contemporanis anomenaren chymicos. Hi ha indicis suficients que assenyalen l'existència d'un espai de comunicació, de col.laboració de tipus científic, entre metges i apotecaris, o cirurgians; en aquesta hipòtesi es fonamenta l'opció adoptada per a l'anàlisi de les biblioteques. S'han agrupat les reunides per professionals coetanis, formant cinc blocs que són representatius, en alguna mesura, de l'ambient sanitari mallorquí durant els intervals de temps en que les biblioteques de cada bloc van estar en ús. El seu estudi ha conclòs amb l'el.laboració d'un repertori bibliogràfic, un catàleg d'autors ordenat alfabèticament, seguint les obres professionals identificades per primera vegada en cada un dels blocs successius. D'altra banda, les dades catalogràfiques bàsiques d'aquestes obres -títol, ciutat, impressor i any d'edició -han sigut anotades al llarg de cinc apartats, un per cada bloc. En ells, hem contextualitzat succintament obres i autors prèviament identificats segons el mètode bibliogràfic i hem aplicat, també succintament, el mètode bibliométric. Hem pogut constatar així el posicionament primerenc de Mallorca en les xarxes europees de distribució del llibre, si bé en els dos primers blocs es fa notar progressivament l'acció inquisitorial. Els tres darrers blocs reuneixen biblioteques formades durant la millor època de la República de les Lletres, l'espai europeu de comunicació -sense distinció entre Ciències i Lletres-, més enllà de fronteres polítiques i religioses, al qual tindria accés Mallorca desprès de la Pau de Westfàlia (1648).