Resignificar la regla per a canviar el mónDiscursos socials de l’activisme menstrual

  1. Emma Gómez Nicolau
  2. Elisabeth Marco Arocas
Llibre:
VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball

Editorial: Universitat Rovira i Virgili ; Associació Catalana de Sociologia ; Institut d'Estudis Catalans

ISBN: 978-84-8424-611-4

Any de publicació: 2017

Pàgines: 120-121

Congrés: Congrés Català de Joves sociòlegs /sociòlogues (5. 2017. Tarragona)

Tipus: Aportació congrés

Resum

PREGUNTA DE RECERCA: L’objectiu és l’exploració de discursos de dones joves sobre la menstruació conscient. Ens interessa explorar tres dimensions: de quina manera l’ús de mètodes alternatius impliquen una reflexió sobre el cos i la sexualitat; quina relació té l’autoconeixement del cos en els activismes feministes; i, finalment, quines perspectives feministes es posen en joc i rearticulen a través d’aquestes pràctiques i reflexions. MARC TEÒRIC: L’activisme menstrual té una llarga trajectòria en l’àmbit de les polítiques feministes (Bobel, 2010, 2008; 2006; Docherty, 2010). No obstant, en el context espanyol hi ha poca investigació sobre l’activisme que resignifica el cicle menstrual com a un espai de resistència al model mèdiccientífic i al model cultural (Guillo Arakistain, 2013). L’anàlisi de les pràctiques que renegocien les definicions culturals hegemòniques que fan de la menstruació un tabú i un estigma per a les dones (Johnston- Robledo i Chrisler, 2013) s’assenta sobre les teories de l’agència i la capacitat de renovació discursiva dels activismes socials. METODOLOGIA: Analitzem 10 entrevistes semiestructurades a dones que practiquen la menstruació conscient. Incloem posicions que utilitzen la menstruació d’una manera artística i activista subversiva —art menstrual, il·lustració feminista, guerrilla de la comunicació— i les que utilitzen mètodes alternatius (copa menstrual, compreses de tela, sagnat lliure...) i que la seua acció política se circumscriu a pràctiques quotidianes. PRINCIPALS RESULTATS: Els processos de resignificació de la regla connectendiscursivament la lluita feminista,l’ecologisme i l’anticapitalisme. Estableixen una relació entre l’apoderament individual vinculat a l’autoconeixement, la salut i el benestar i les pràctiques col·lectives d’emancipació social. L’ús de mètodes alternatius constitueix una ferramenta que canalitza la reflexió teòrica a través de pràctiques polítiques de gestió de la menstruació. L’activisme punk i l’esperit DIY reforça les perspectives feministes de la Tercera Onada que contrasta amb posicions essencialistes del gènere.