Trabajo cooperativo y aprendizaje solidarioAplicación de la técnica puzzle de Aronson para la enseñanza y el aprendizaje de la actitud de solidaridad

  1. Traver Martí, Joan Andrés
Dirigida por:
  1. Rafaela García López Directora

Universidad de defensa: Universitat Jaume I

Fecha de defensa: 29 de julio de 2005

Tribunal:
  1. Juan Escámez Sánchez Presidente/a
  2. Auxiliadora Sales Ciges Secretario/a
  3. Mercedes Rius Lozano Vocal
  4. Josep M. Puig Rovira Vocal
  5. Domingo García Marzá Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 86058 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

L'educació en actituds i valors, la solidaritat com a actitud i l'aprenentatge cooperatiu, es convertixen en els eixos fonamentals a partir dels quals pretenem fonamentar, dissenyar i portar a la pràctica una proposta didàctica d'ensenyança-aprenentatge de l'actitud de solidaritat. Prenent com a referència estos tres punts de reflexió avancem algunes consideracions inicials que pretenen facilitar, precisar i guiar la lectura del present informe: Respecte a l'educació en valors i actituds ens movem en uns pressupòsits teòrics sobre educació que podem caracteritzar com una concepció constructivista i interaccionista de l'ensenyança i de l'aprenentatge. Per a poder dissenyar i implementar en l'aula una proposta didàctica orientada a la formació d'actituds, precisem partir d'un model teòric explicatiu de les actituds amb referència al dinamisme de la personalitat, capaç de guiar la seua dinamicidad pràctica i que presenta un elevat grau de coherència amb la concepció educativa de què partim . El model de l'acció raonada (T.R.A.) de Fisbhein i Ajzen ha complit esta funció. En segon lloc, l'aprenentatge cooperatiu i les distintes tècniques que a partir d'ell es poden operativizar, ha centrat un altre dels punts fonamentals de reflexió donada la importància que la interacció social té com a potencial d'aprenentatge en esta concepció educativa. La Tècnica Puzle d'Aronson (TPA) ha sigut l'estratègia educativa triada per a dissenyar i implementar la nostra proposta educativa, a causa de l'elevat grau de relació que l'estructura de treball cooperatiu per ell facilitada guarda respecte al comportament solidari. En tercer lloc, la solidaritat ha sigut un altre dels eixos sobre els quals hem basat la nostra proposta. Analitzar el seu significat com a concepte teòric, com a actitud i com a valor, és un punt de partida ineludible. El seu estudi facilita la comprensió i delimitació de l'objecte de treball, del sentit i abast de les finalitats educatives. A més, orienta la presa de decisió relativa al disseny i elaboració de les propostes d'ensenyança i aprenentatge. L'anàlisi de l'actitud de solidaritat i dels marcs teoricoexplicatius de l'aprenentatge cooperatiu, ens han aconsellat realitzar un anàlisi més exhaustiu de la TPA que ens oriente en l'anàlisi dels resultats i, que al mateix temps, ens ofereixca algunes claus per a la seua millora pràctica. En quart lloc, encara que des del disseny i la fonamentació del procés d'investigació podem trobar-nos en condicions d'operativitzar una proposta pràctica, som conscients de la limitació real que suposa la innovació educativa en les aules. Els estudis i investigacions sobre el pensament pràctic del professorat ens acosten a les principals claus explicatives de les dificultats que troben els docents en la innovació i la millora educativa. Estos plantejaments ens han servit de base a l'hora de realitzar una valoració qualitativa dels resultats de la investigació. En definitiva, el que pretenem en la investigació és validar una tècnica de treball cooperatiu com la TPA per a afavorir l'ensenyança-aprenentatge de l'actitud de solidaritat entre els alumnes, per mitjà del tractament transversal de la mateixa a partir del treball dels continguts curriculars propis del currículum ordinari. Ara bé, no es perseguix simplement la validació experimental de l'experiència, sinó que a partir d'ella i implementant-la en condicions reals d'aula, es pretén explorar la coherència i fonamentació teòrica de la mateixa, així com les principals limitacions i vies de millora que s'obrin. Seguint a Stenhouse, entenem els resultats de la investigació com "possibles temptatives o vies de solució factibles de ser posades a prova en la pràctica i comprovar pel professorat, capaços de proporcionar un context comparatiu en què jutjar el propi cas".