Ernout–Meilletiana
-
1
Universitat de València
info
ISSN: 1131-9062
Año de publicación: 2019
Volumen: 39
Número: 2
Páginas: 195-207
Tipo: Artículo
Otras publicaciones en: Cuadernos de filología clásica: Estudios latinos
Resumen
Si bien el Dictionnaire étymologique de la langue latine. Histoire des mots de Alfred Ernout y Antoine Meillet sigue hoy en día constituyendo una obra de imprescindible consulta y referencia dentro de la Lexicografía de la lengua latina, los nuevos marcos teóricos postulados por la Lingüística moderna y los significativos avances obtenidos en el conocimiento de determinados aspectos de la lengua latina o de lenguas que estuvieron en contacto con el latín, permiten ahora responder a cuestiones o interrogantes que quedaron planteadas en la obra de los lingüistas franceses y en algún caso revisar alguna de sus propuestas.
Referencias bibliográficas
- Bernardi Perini Giorgio (2010), L’accento latino: cenni teorici e norme pratiche, Bolonia, Pàtron.
- Alinei Mario (1996), Origini delle lingue d’Europa. I. La Teoria della Continuità, Bolonia, Il Mulino.
- Alinei Mario (1997) «Magico–religious Motivations in European Dialects: a Contribution to Archaeolinguistics», Dialectologia et Geolinguistica 5, 3–30.
- Blänsdorf Jürgen (1995), Fragmenta poetarum Latinorum, Stuttgart–Leipzig, Teubner.
- Bonfante Giuliano (1986), Scritti scelti di Giuliano Bonfante. i Metodologia e indoeuropeo, R. Gendre cur., Turín, Edizioni dell’Orso.
- Danka Ignacy Ryszard (1986), «Języki anatolijskie», L. Bednarczuk red., Języki indoeuropejskie, Varsovia, Państwowe Wydawnictwo Naukowe, i 275–339.
- Delamarre Xavier (20032), Dictionnaire de la langue gauloise. Une approche linguistique du vieux–celtique continental, París, Éditions Errance.
- Ernout Alfred (1946), Philologica, París, Librairie C. Klincksieck.
- Ernout Alfred & Meillet Antoine & André Jacques (19794), Dictionnaire étymologique de la langue latine. Histoire des mots, París, Éditions Klincksieck.
- García–Hernández Benjamín (2007a), De iure uerrino. El derecho, el aderezo culinario y el augurio de los hombres, Madrid, Editorial Dykinson.
- García–Hernández Benjamín (2007b), «L’ambiguïté dans les Verrines: du verrat au sanglier», C. Moussy & A. Orlandini (dirr.), L’ambiguïté en Grèce et à Rome. Approche linguistique, París, Pups, 65–79.
- Le Quellec Jean–Loïc (2019), «Pourquoi Margot?», F. Clier–Colombani & M. Genevois edd., Patrimoine légendaire et culture populaire: le gai savoir de Claude Gaignebet, París, L’Harmattan, 121–133.
- Lindsay Wallace M. (1964 = [1903]), Nonii Marcelli De Compendiosa Doctrina libros xx, Hildesheim, Georg Olms, iii voll.
- Majewicz Alfred F. (1989), Języki świata i ich klasyfikowanie, Varsovia, Państwowe Wydawnictwo Naukowe.
- Mata Oroval Xavier (2007), «De llatí pīca ‘garsa’ a català piga», E. Casanova & P. Terrado edd., Studia in honorem Joan Coromines, centesimi anni post eum natum gratia, a sodalibus et discipulis oblata, Lérida, Pagès editors, 421–428.
- Mata Oroval Xavier (2012), «Els [cog]noms llatins derivats de zoònims», E. Casanova ed., Onomàstica mediterrània. Onomàstica d’origen zoonímic i dels intercanvis entre pobles, Valencia, Editorial Denes, 273–282.
- Orellana Márcos Ant. (1802), Catalogo d’ els peixos qu’ es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia, Valencia, Viuda de Martin Peris [= Librerías París–Valencia, Valencia 1979].
- Pastorino Agostino (1971), Opere di Decimo Magno Ausonio, Turín, Unione tipografico–editrice Torinese.
- Pokorny Julius (1959), Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, Berna – Múnich, Francke Verlag, ii voll.
- Prete Sextus (1978), Decimi Magni Ausonii Burdigalensis opuscula, B.G. Teubner Verlagsgesellschaft, Leipzig.
- Ribbeck Otto (18983), Comicorum Romanorum praeter Plautum et Syri quae feruntur sententias fragmenta, Leipzig, Teubner.
- Sergent Bernard (1995), Les Indo–Européens. Histoire, langues, mythes, París, Éditions Payot.
- White Hugh G. Evely (1985), Ausonius in Two Volumes. ii with the Eucharisticus of Paulinus Pellæus, Cambridge (Mass.) – Londres, Harvard University Press.
- Winterbottom Michael (1994), M. Tulli Ciceronis de officiis, Oxford, E Typographeo Clarendoniano.