Ernout–Meilletiana

  1. Ballester, Xaverio 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Cuadernos de filología clásica: Estudios latinos

ISSN: 1131-9062

Año de publicación: 2019

Volumen: 39

Número: 2

Páginas: 195-207

Tipo: Artículo

DOI: 10.5209/CFCL.67096 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Cuadernos de filología clásica: Estudios latinos

Resumen

Si bien el Dictionnaire étymologique de la langue latine. Histoire des mots de Alfred Ernout y Antoine Meillet sigue hoy en día constituyendo una obra de imprescindible consulta y referencia dentro de la Lexicografía de la lengua latina, los nuevos marcos teóricos postulados por la Lingüística moderna y los significativos avances obtenidos en el conocimiento de determinados aspectos de la lengua latina o de lenguas que estuvieron en contacto con el latín, permiten ahora responder a cuestiones o interrogantes que quedaron planteadas en la obra de los lingüistas franceses y en algún caso revisar alguna de sus propuestas.

Referencias bibliográficas

  • Bernardi Perini Giorgio (2010), L’accento latino: cenni teorici e norme pratiche, Bolonia, Pàtron.
  • Alinei Mario (1996), Origini delle lingue d’Europa. I. La Teoria della Continuità, Bolonia, Il Mulino.
  • Alinei Mario (1997) «Magico–religious Motivations in European Dialects: a Contribution to Archaeolinguistics», Dialectologia et Geolinguistica 5, 3–30.
  • Blänsdorf Jürgen (1995), Fragmenta poetarum Latinorum, Stuttgart–Leipzig, Teubner.
  • Bonfante Giuliano (1986), Scritti scelti di Giuliano Bonfante. i Metodologia e indoeuropeo, R. Gendre cur., Turín, Edizioni dell’Orso.
  • Danka Ignacy Ryszard (1986), «Języki anatolijskie», L. Bednarczuk red., Języki indoeuropejskie, Varsovia, Państwowe Wydawnictwo Naukowe, i 275–339.
  • Delamarre Xavier (20032), Dictionnaire de la langue gauloise. Une approche linguistique du vieux–celtique continental, París, Éditions Errance.
  • Ernout Alfred (1946), Philologica, París, Librairie C. Klincksieck.
  • Ernout Alfred & Meillet Antoine & André Jacques (19794), Dictionnaire étymologique de la langue latine. Histoire des mots, París, Éditions Klincksieck.
  • García–Hernández Benjamín (2007a), De iure uerrino. El derecho, el aderezo culinario y el augurio de los hombres, Madrid, Editorial Dykinson.
  • García–Hernández Benjamín (2007b), «L’ambiguïté dans les Verrines: du verrat au sanglier», C. Moussy & A. Orlandini (dirr.), L’ambiguïté en Grèce et à Rome. Approche linguistique, París, Pups, 65–79.
  • Le Quellec Jean–Loïc (2019), «Pourquoi Margot?», F. Clier–Colombani & M. Genevois edd., Patrimoine légendaire et culture populaire: le gai savoir de Claude Gaignebet, París, L’Harmattan, 121–133.
  • Lindsay Wallace M. (1964 = [1903]), Nonii Marcelli De Compendiosa Doctrina libros xx, Hildesheim, Georg Olms, iii voll.
  • Majewicz Alfred F. (1989), Języki świata i ich klasyfikowanie, Varsovia, Państwowe Wydawnictwo Naukowe.
  • Mata Oroval Xavier (2007), «De llatí pīca ‘garsa’ a català piga», E. Casanova & P. Terrado edd., Studia in honorem Joan Coromines, centesimi anni post eum natum gratia, a sodalibus et discipulis oblata, Lérida, Pagès editors, 421–428.
  • Mata Oroval Xavier (2012), «Els [cog]noms llatins derivats de zoònims», E. Casanova ed., Onomàstica mediterrània. Onomàstica d’origen zoonímic i dels intercanvis entre pobles, Valencia, Editorial Denes, 273–282.
  • Orellana Márcos Ant. (1802), Catalogo d’ els peixos qu’ es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia, Valencia, Viuda de Martin Peris [= Librerías París–Valencia, Valencia 1979].
  • Pastorino Agostino (1971), Opere di Decimo Magno Ausonio, Turín, Unione tipografico–editrice Torinese.
  • Pokorny Julius (1959), Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, Berna – Múnich, Francke Verlag, ii voll.
  • Prete Sextus (1978), Decimi Magni Ausonii Burdigalensis opuscula, B.G. Teubner Verlagsgesellschaft, Leipzig.
  • Ribbeck Otto (18983), Comicorum Romanorum praeter Plautum et Syri quae feruntur sententias fragmenta, Leipzig, Teubner.
  • Sergent Bernard (1995), Les Indo–Européens. Histoire, langues, mythes, París, Éditions Payot.
  • White Hugh G. Evely (1985), Ausonius in Two Volumes. ii with the Eucharisticus of Paulinus Pellæus, Cambridge (Mass.) – Londres, Harvard University Press.
  • Winterbottom Michael (1994), M. Tulli Ciceronis de officiis, Oxford, E Typographeo Clarendoniano.