Presentación

  1. Calero Valera, Ana R. 1
  2. Hinojosa Picón, Olga 2
  3. Müller, Olaf 3
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

  2. 2 Universidad de Sevilla
    info

    Universidad de Sevilla

    Sevilla, España

    ROR https://ror.org/03yxnpp24

  3. 3 Philipps-Universität Marburg
Mostrar afiliaciones +
Revista:
Quaderns de filologia. Estudis literaris

ISSN: 1135-4178

Año de publicación: 2019

Título del ejemplar: ¿A quién pertenecen los muertos? Su memoria y descanso en la literatura

Número: 24

Páginas: 9-17

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/QDFED.24.16326 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Quaderns de filologia. Estudis literaris

Objetivos de desarrollo sostenible

Resumen

Els morts que poblen les pàgines d'aquest volum han quedat fixats en l'art i la literatura, que es tornen en contenidors i artefactes culturals en els quals dialogar i (re)negociar la pertinença. Són els vius els qui s'apropien, reescriuen i recorden als que ja no estan, que els serveixen de pantalla de projecció d'imaginaris i imaginacions. Especial protagonisme adquireixen els morts relacionats amb la violència i les repressions pròpies de règims dictatorials, així com de les guerres, fonamentalment la Primera i la Segona Guerra Mundial. Els aproximadament tretze milions de morts que va portar amb si la Gran Guerra van obligar les nacions europees modernes a enfrontar se per primera vegada a crims en massa i al consegüent problema de l'enterrament dels cadàvers dels soldats i la seua commemoració en els idearis nacionals que s'estaven gestant en aquells dies.

Referencias bibliográficas

  • Anderson, Benedict. 1991. Imagined Communities. London / New York: Verso.
  • Assmann, Aleida. 2016. Das neue Unbehagen an der Erinnerungskultur. Eine Intervention. München: Beck. Assmann, Aleida. 2018. Formen des Vergessens. Göttingen: Wallstein.
  • Calero Valera, Ana R. 2016. “Glokalisierungsprozesse auf der Bühne: Emine Sevgi Özdamars Karagöz, Keloglan und Perikızı“. In: Lendemains. Transkulturalität sur scène: Zum Theater in Frankreich und Deutschland um die Jahrtausendwende. 160: 54-63.
  • Calero Valera, Ana R. 2019. “Hic locus est: Friedhöfe des Ersten Weltkriegs und deren literarische Darstellung”. In: Hertrampf, Marina Ortrud M. & Beatrice Nickel (eds): Deutsch-französische Chronotopoi des Ersten Weltkrieges. Tübingen: Stauffenburg, 103-124.
  • Ferrer, Anacleto & Vicente Sánchez-Biosca (eds). 2019. El infierno de los perpetradores. Imágenes, relatos y conceptos. Barcelona: Bellaterra.
  • Laqueur, Thomas W. 2015. The Work of the Dead. A Cultural History of Mortal Remains. Princeton & Oxford: Princeton University Press.
  • Mosse, George L. 1990. Fallen Soldiers. Reshaping the Memory of the World Wars. Oxford: Oxford University Press.
Fuente de los datos: Dialnet