Les informacions de Muntaner sobre pobles i ètnies a la secció grega de la Crònica

Referencias bibliográficas

• Aguilar (2003-2004): Josep Antoni Aguilar, «Les expedicions a l’Orient i la Crònica de Muntaner», Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 49, ps. 11-76.
• Aguilar (2015): La Crònica de Ramon Muntaner: edició i estudi (pròlegcapítol 146), Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
• Alonso Bravo (2016): Mercedes Alonso Bravo, «Translatio y compilatio en la Flor de las Ystorias de Orient de Juan Fernández de Heredia», Scriptura 23-25, ps. 11-41.
• Anderson (1974): Perry Anderson, Passages from Antiquity to Feudalism, Londres & Nova York: New Left Books.
• Armangué i Herrero (2003): Joan Armangué i Herrero, «Formes de literatura catalana a Sardenya al segle xiv», llengua & literatura 14, ps. 7-44.
• Asperti (1993): Stefano Pietro Luigi Asperti, «La qüestió de les prosificacions en les cròniques medievals catalanes», in Rafael Alemany, Antoni Ferrando & Lluís B. Meseguer (edd.), Actes del novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes I, Barcelona: PAM, ps. 85-137.
• Aurell (2012): Jaume Aurell, Authoring the Past: History Autobiography, and Politics in Medieval Catalonia, Chicago: Chicago UP.
• Backman (2002): Clifford R. Backman, The Decline and Fall of Medieval Sicily: Politics, Religion, and Economy in the Reign of Frederick III, 1296-1337, Cambridge UP.
• Badia (1993): Lola Badia, «Veritat i literatura a les cròniques medievals catalanes: Ramon Muntaner», Tradició i modernitat als segles xiV i xV: estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, València & Barcelona: PAM, ps. 19-91.
• Beazley (ed.) (1903): C. Raymond Beazley, The texts and versions of John de Plano Carpini & William de Rubriquis, Londres.
• Bekker (1835): Immanuel Bekker, Georgii Pachymeris De Michaeli et Andronici Palaeologis libri tredecim, Bonn: Weber.
• Bensch (1997): Stephen P. Bensch, «El comerç català a la Romània en el segle xiv», L’Avenç 213, ps. 26-29.
• Berlioz & Le Goff (1991): Jacques Berlioz & Jacques Le Goff, amb la col.laboració d’A. Guerreau-Jalabert, «Anthropologie et histoire», in L’histoire médiévale en France. Bilan et perspectives, Paris, Le Seuil, ps. 267-304.
• Bruguera (ed.) (1991): Jordi Bruguera, Les quatre grans Cròniques I. Llibre dels feits del rei en Jaume, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
• Cingolani (2007): Stefano Maria Cingolani, La memòria dels reis. Les quatre grans Cròniques, Barcelona: Base.
• Duran i Duelt (1999): Daniel Duran i Duelt, «Monarquia, consellers i mercaders. Conflictivitat en el Consolat català de Constantinoble en la primera meitat del segle xv», in M.T. Ferrer i Mallol & D. Coulon (eds.), L’expansió catalana a la Mediterrània a la Baixa Edat Mitjana, Barcelona: CSIC, ps. 27-51.
• Duran i Duelt (2004): «El comercio entre España y Bizancio en los siglos xiii al xv», dins I. Pérez Martín & P. Bádenas de la Peña (eds.), Bizancio y la Península Ibérica. De la Antigüedad Tardía a la Edad Moderna, Madrid: CSIC, ps. 323-347.
• Duran i Duelt (2008): «Els mallorquins a la Romània (segles xiii- xvi)», dins Maria Barceló Crespí (ed.), El Regne de Mallorca: cruïlla de gents i de cultures (segles xiiixv), Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, ps. 241-255.
• Duran i Duelt (2013): «Consolats nàutics, consolats ultramarins i altres formes d’organització nàuticocomercial en l’àmbit català», dins M.T. Fer rer i Mallol (ed.), Any Jaume I. Commemoració del VIII Centenari del Naixement de Jaume I. Volum II: L’economia rural. L’articulació urbana. Les institucions eclesiàstiques. L’expansió territorial. El comerç, Barcelona, ps. 747-761.
• Ferrer i Mallol (1996): Maria Teresa Ferrer i Mallol, «Catalans i genovesos durant el segle xiii. El declivi d’una amistat», Anuario de Estudios Medievales 26, ps. 783-823.
• Gallina (1956): Anna Maria Gallina, «Di un’antica traduzione aragonese del Milione», Filologia romanza 3, 1956, ps. 296-314.
• Gaudioso (1926): Matteo Gaudioso, La schiavitù domestica in Sicilia dopo i Normanni, Catania: Musumeci.
• Grisward (1981): Joël H. Grisward, Archéologie de l’épopée médiévale. Structures trifonctionnelles et mythes indo-européens dans le cycle des Narbonnais, París: Payot.
• Hafner (ed.) (1976): Stanislav Hafner, Danilo II, Erzbischof von Serbien. Danilo II und sein Schüler: Die Königsbiographien, Graz, Vienna & Colònia: Styria.
• Hauf (ed.) (1989): Albert Guillem Hauf, Aitó de Gorigós. La flor de les Històries d’Orient, Barcelona: Edicions del Mall.
• Jacoby (1974): David Jacoby, «Catalans, Turcs et Vénitiens en Romanie (1305-1332): un nouveau témoignage de Marino Sanudo Torsello», Studi Medievali 15, ps. 217-261.
• Kioridis (ed.) (2016): Ioannis Kioridis, Ramon Muntaner. La secció grega de la Crònica. Ραμον Μουντανερ. Το Ελληνικό τμήμα του Χρονικού, Serres & València.
• Kohler (ed.) (1906): Charles-Alfred Kohler, Recueil des historiens des Croisades II. Documents arméniens, París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres.
• Korobeinikov (2008): Dimitri A. Korobeinikov, «Raiders and neighbours: the Turks», en J. Shepard, The Cambridge History of the Byzantine Empire, Cambridge: Cambridge University Press, ps. 692-728.
• Laiou (1967): Angeliki Laiou, «The Provisioning of Constantinople during the Winter of 1306-1307», Byzantion 37, ps. 91-113.
• Laiou (1972): Constantinople and the Latins: The Foreign Policy of Andronicus II, 1282-1328, Cambridge (Ms.): Harvard UP.
• Laiou (2008): «The Palaiologoi and the world around them (1261-1400)», en J. Shepard, The Cambridge History of the Byzantine Empire, Cambridge: Cambridge University Press, ps. 803-833.
• Le Goff (1979): Jacques Le Goff, «Les trois fonctions indo-européennes, l’historien et l’Europe féodale», Annales ESC 1979, ps. 1187-1215.
• Lemarchand (2002): Marie-José Lemarchand, «La recepción del manus crito francés del Libro de las maravillas del mundo: ¿un dato nuevo sobre la identidad del autor?», in Rafael Beltrán Llavador (ed.), Maravillas, peregrinaciones y utopias: literatura de viajes en el mundo románico, València: Universitat de València, ps. 307-313.
• Liria Montañés (1979): Pilar Liria Montañés (ed.), ‘Libro de las maravillas del mundo’ de Juan de Mandevilla, Saragossa.
• Lock (1995): Peter Lock, The Franks in the Aegean: 1204-1500, Londres & Nova York.
• Longnon (1949): Jean Longnon, L’empire latin de Constantinople et la principauté de Morée, París, Ed. Payot.
• Luttrell (1989): Anthony Luttrell, «The Latins and Life on the smal ler Aegean Islands, 1204-1453», in B. Arbel, B. Hamilton & D. Jacoby (eds.), Latins and Greeks in the Easthern Mediterranean after 1204, Londres & Nova York, ps. 146-157.
• Maier (1973): Franz Georg Maier, Bizancio, Madrid: Ed. Siglo XXI.
• Marcos (2012): Ernest Marcos, «La Grècia medieval en els cronistes catalans», in Josep Antoni Clua & Flocel Sabaté (eds.), Usos i tradició de les literatures clàssiques a les literatures medievals, Lleida: Pagès, ps. 135-154.
• Marinescu (1925): Constantin Marinescu, «Notes sur les catalans dans l’empire byzantin pendant le regne de Jacques II (1291- 1327)», Mélanges F. Lot, París: Champion, ps. 501-517.
• Molas & Massot i Muntaner (1996): Joaqum Molas & Josep Massot i Muntaner (eds.), Cronistes, joglars i poetes, Barcelona: PAM.
• Morfakidis (1987): Moschos Morfakidis, «La presencia catalana en Grecia: relaciones entre griegos y catalanes según las fuentes», Erytheia 8, ps. 217-231.
• Nitti (1972): John Nitti, An Edition, Study and Vocabulary of the Unique Aragonese Book of Marco Polo translated by Juan Fernández de Heredia, tesi doctoral, Madison.
• Redondo (2012): Jordi Redondo, «Sobre catalanismes al turc baixmedieval», Zeitschrift für Katalanistik / Revista d’Estudis Catalans 25, ps. 321-336.
• Redondo (2013): La tradición clásica en la literatura castellana medieval. Cuatro estudios, Madrid: Ediciones Clásicas.
• Redondo (2016a): «L’estructura literària de la Crònica», dins I. Kioridis (ed.), Ramon Muntaner. La secció grega de la Crònica. Ραμον Μουντανερ. Το Ελληνικό τμήμα του Χρονικού, Serres & València: Rhemata, ps. 39-47.
• Redondo (2016b): «La posició de la secció grega dins la Crònica», dins I. Kioridis (ed.), op. cit., ps. 69-73.
• Riquer (1964): Martí de Riquer, Història de la literatura catalana I, Barcelona: Ariel.
• Rubió i Lluch (1891-1892): Antoni Rubió i Lluch, «Notícia geogràfica de l’Orient, segons Muntaner», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 1-2, 139-147; 1-3, 14-17, 31-40.
• Rubió i Lluch (1937): «Consideracions sobre En Muntaner com a historiador català, com a viatger i com a excursionista», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 47, ps. 157-172 (= LaVeu de Catalunya 4, 5, 6, 7, 9 i 10, 1891).
• Rubió i Lluch (1927): Paquimeres i Muntaner, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
• Ruiz-Domènec (1987): José-Enrique Ruiz-Domènec, «La parola dell’altro: Muntaner parla dei Genovesi», Storia di Genova 7, ps. 105-118.
• Santonja (1984): Gonzalo Santonja (ed.), Juan de Mandavila: Libro de las maravillas del mundo, Madrid: Visor.
• Savvides (1993): Alexis Savvides, «Late Byzantine and Western Historiographers on Turkish Mercenaries in Greek and Latin Armies: The Turcoples/Tourkopouloi», en R. Beaton i C. Roueché (eds.), The Making of Byzantine History: Studies Dedicated to Donald M. Nicol, Aldershot: Centre for Hellenic Studies, ps. 122-136.
• Schmitt (2010): Jean-Claude Schmitt, «L’anthropologie historique de l’Occident médiéval. Un parcours», L’Atelier du Centre de recherches historiques 6. En línia a <http://acrh.revues.org/1926>; DOI : 10.4000/acrh.1926
• Soldevila (1954): Ferran Soldevila, «Un poema joglaresc català sobre la batalla de Muret», Homenatge a Carles Riba, Barcelona: Janés, 322-325 (= J. Molas & J. Massot i Muntaner (eds.), Cronistes, joglars i poetes, Barcelona: PAM, 1996, ps. 303-306).
• Soldevila (1957): «Un poema joglaresc sobre l’assalt de Mallorca», Miscellanea R. Menéndez Pidal, Madrid: Espasa-Calpe, 71-80 (= J. Molas & J. Massot i Muntaner (eds.), Cronistes, joglars i poetes, Barcelona: PAM, 1996, ps. 307-309).
• Talbot (1975): Alice M.-M. Talbot, The Correspondence of Athana- sius I, Patriarch of Constantinople: Letters to the Emperor Andronicus II, members of the imperial family, and officials, Washington: Dumbarton Oaks Center for Byzantine Studies.
• Tolan (2007): John V. Tolan, Sarracenos: el Islam en la imaginación medieval europea, València: Universitat de València.
• Varvaro (1984): Alberto Varvaro, «Il testo storiografico come opera letteraria: Ramon Muntaner», Symposium in honorem prof. M. de Riquer, Barcelona: Quaderns Crema, ps. 403-415.
• Vinas & Vinas (2017): Agnès Vinas & Robert Vinas, La Companyia Catalana a Orient, Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
• Wild (1990): Gerhard Wild, «Ausgrenzung und Integration arthurischer Themen im katalanischen Mittelalter (von Muntaners Crònica, Blandín de Cornualla und Torroellas La Faula zu Martorells Tirant lo Blanc)», Zeitschrift für Katalanistik. Revista d’Estudis Catalans 3, ps. 67-89.
• Zachariadou (1980): Elisabeth A. Zachariadou, «The Catalans of Athens and the Beginning of the Turkish Expansion in the Aegean Area», Studi Medievali 21, ps. 821-838.