Un proyecto integrado para la formación de los futuros maestroselaboración de páginas web para la enseñanza de la literatura en eduación infantil y primaria

  1. Rodrigo-Segura, Francesc 1
  2. Ballester-Roca, Josep 2
  1. 1 Florida Universitària, Catarroja-València, España
  2. 2 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Aldizkaria:
Educatio siglo XXI: Revista de la Facultad de Educación

ISSN: 1989-466X 1699-2105

Argitalpen urtea: 2020

Alea: 38

Zenbakia: 1

Orrialdeak: 161-181

Mota: Artikulua

DOI: 10.6018/EDUCATIO.413461 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDIGITUM editor

Beste argitalpen batzuk: Educatio siglo XXI: Revista de la Facultad de Educación

Garapen Iraunkorreko Helburuak

Laburpena

L’objectif de cette recherche est de réfléchir sur la pertinence du paradigme de l’éducation littéraire en tant que cadre de référence pour l’élaboration de propositions didactiques dans les degrés de l’enseignement, sur la base de la méthodologie des séquences didactiques ou des projets de lecture et de formation littéraire des étudiants. Une formation qui contribue à développer leur compétence communicative et à considérer la lecture comme un aspect fondamental dans la vie des gens, comme source de plaisir, d’apprentissage, de créativité et d’enrichissement personnel. Pour cela, une expérience de travail par des projets réalisés en 2ème année est présentée, consistant à créer des pages Web avec des ressources pour la formation littéraire des étudiants en enseignement primaire et secondaire. En utilisant une méthodologie qualitative basée sur la recherche-action dans les salles de classe, cette expérience sera analysée pour démontrer que, dans les études supérieures, c’est aussi un outil efficace d’apprentissage, puisqu’il place la figure du lecteur (l’élève) en tant que principal protagoniste de l’événement littéraire, contribue à un apprentissage par compétences, en intégrant dans les projets les compétences spécifiques des matières de la formation littéraire et des compétences transversales aux diplômes universitaires (travail d’équipe, innovation, créativité, utilisation des TIC, etc.) et offrant, en outre, de grandes possibilités de travail interdisciplinaire et collaboratif. Pour résumer, nous essaierons de valider la méthodologie des projets d’éducation littéraire en tant que proposition pédagogique utile pour atteindre les objectifs que la société exige aujourd’hui de la formation littéraire des futurs enseignants.

Erreferentzia bibliografikoak

  • Arnal, J., del Rincón, D. y Latorre, A. (1992). Investigación educativa: Fundamentos y Metodología, 245-263. Barcelona: Lapor.
  • Ballester, J. (1999). L’educació literària. València: Universitat de València, 2ª ed. 2007.
  • Ballester, J. (2015). La formación lectora y literaria. Barcelona: Graó.
  • Ballester, J. e Ibarra, N. (2013a). La tentación diabólica de instruir. Reflexiones a propósito de la educación lectora y literaria. OCNOS, 10, 7-26.
  • Ballester, J. e Ibarra, N. (2013b). La literatura infantil y juvenil en la formación del maestro.Sección Monográfica sobre la LIJ, Lenguaje y Textos, 38, 11-18.
  • Ballester, J. e Ibarra, N. (2016). La educación lectora, literaria y el libro digital, Revista Chilena de Literatura, 94, 147-171.
  • Camps, A. (2012a). La investigación en didáctica de la lengua en la encrucijada de muchos caminos. Revista Iberoamericana de Educación, 59, 23-41.
  • Camps, A. (2012b). Intervenció, innovació i investigació. Una relació necessària per a les didàctiques. Lenguaje y Textos, 35, 107-114.
  • Cerrillo, P. (1990). Literatura Infantil y Universidad. En Cerrillo, P. & García Padrino, J. (coords.) Literatura Infantil (pp. 11-19). Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha.
  • Cerrillo, P. (2007). Literatura Infantil y Juvenil y educación literaria. Barcelona: Octaedro.
  • Colomer, T. (2002). La lectura infantil y juvenil. En Millán, J. A. (coord.), La lectura en España. Informe 2002 (pp. 263-285). Madrid: Federación de Gremios de Editores de España.
  • Colomer, T. (2005). Andar entre libros: la lectura literaria en la escuela. México: Fondo de Cultura Económica.
  • Colomer, T. (2012). L’ensenyament de la literatura a l’ESO: primeres preguntes. Articles, 56, 81-87.
  • Deleuze, G. y Guattari, F. (2001). Rizoma. (C. Casillas y V.Navarro, Trads.). México, D.F.: qCoyoacán. (Trabajo original presentado en 1994). València: Pre-Textos. (7a. ed.2010).
  • Delors, J. (1996). Educació: hi ha un tresor amagat dins. Informe a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’Educació per al segle XXI, Centre UNESCO de Catalunya. Reuperado de http://www.unescocat.org/ca/recursos/publicacions/educaciohi-ha-un-tresor-amagat-a-dins
  • Desgagné, S. (1997). Le concept de recherche collaborative : l’idée d’un rapprochement entre chercheurs universitaires et praticiens enseignants.Érudit. Revue des sciences de l’éducation, 23 (2), 371-393. Recuperado de http://id.erudit.org/iderudit/031921 [Consulta septiembre 2017].
  • Dolz, J. (2009): Los cinco grandes retos de la formación del profesorado de lenguas. V SIGET. UCS: Universidade de Caxias do Sul. Brasil: Caxias do sul.
  • Engeström, Y. (1987). Learning by Expanding: An Activity-Theoretical Approach to Developmental Research. Helsinki: Orienta-Konsultit.
  • Freire, P. (1975). Pedagogía del oprimido. Madrid: Siglo XXI.
  • Grande-de-Prado, M.; Cañón-Rodríguez, R. y Cantón-Mayo, I (2016). Competencia digital y tratamiento de la información en futuros maestros de Primaria. Educatio Siglo XXI, 34 (3), 101-118.
  • Guba, E, C y Lincoln, Y. S. (2000): Paradigmas en competencia en la investigación cualitativa. En C.A. Denman i J.A. Haro (eds), Por los rincones, Antología de métodos cualitativos en la investigación social (pp. 113-145).. Hermosillo, Sonora, Mèxico: ElColegio de Sonora.
  • Latorre, A. 2003. La investigación-acción. Conocer y cambiar la práctica educativa. Barcelona:Graó.
  • Lewin, Kurt 1946. Action research and minority problems. Journal of Social Issues, 2 (4): 34-46.
  • Manresa, M.; Duran, T. y Ramada, L. (2012). Les TIC en les seqüències didàctiques de llengua i literatura. Articles, 57, 38-48.
  • Margallo, A. (2005). La enseñanza literaria a través de proyectos. (Tesis doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona. Recuperado de http://diposit.ub.edu/dspace/ bitstream/2445/28923/1/ridell1.pdf
  • Margallo, A. (2012a). La educación literaria en los proyectos de trabajo. Revista Iberoamericana de educación, 59, 139-156.
  • Margallo, A. (2012b). La formació de lectors literaris a través de les seqüències didàctiques en forma de projecte, Articles, 57, 22-35.
  • Mendoza, A. (1998). Marco para una Didáctica de la Lengua y de la Literatura en la formación de profesores, Didáctica. Llengua y literatura, 10, 233-269.
  • Mendoza, A. (2004). La educación literaria. Bases para la formación de la competencia lecto-literaria, Málaga: Aljibe.
  • Mendoza, A. (2011). La Investigación en Didáctica de las Primeras Lenguas. Educatio Siglo XXI, 29 (1), 31-80.
  • Morin, E. (1999). Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. Paris: UNESCO.
  • Morin, E. (2006). El Método V. la humanidad de la humanidad. La identidad humana. Madrid: Cátedra. 2ª ed.
  • Reyzábal, Mª V. & Tenorio, P. (1992). El aprendizaje significativo de la literatura, Madrid: La Muralla, 4ª ed. 2004.
  • Rodrigo, F. (2012). L’educació literària: una proposta de treball per projectes. Trabajo Fin del Máster en Investigación en Didácticas Específicas. Universidad de Valencia.
  • Rodrigo, F. (2016). La formació literària i la metodologia de projectes de treball en batxillerat i en els graus de mestre/a d’Educació Infantil i Primària (Tesis Doctoral).Universidad de Valencia, Valencia. Recuperado de http://roderic.uv.es/bitstream/item/59505/TESIS%20FRANCESC%20RODRIGO%20-%20DEFINITIVA.pdf?sequence=1&isAllowed=y
  • Rodrigo, y otros (2012): Desenvolupament d’un model educatiu centrat en les competències professionals i el treball per projectes en els graus d’educació de Florida Universitària. Revista Congreso Internacional de Docencia Universitaria e Innovación(CIDUI). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Disponible en: http://www.cidui.org/ revista-cidui12/index.php/cidui/issue/view/
  • Stenhouse, Lawrence 1991: Investigación y desarrollo del currículo. Madrid: Morata.
  • Zayas, F. (2011). Educación Literaria en la era digital. Monográfico de Educación Literaria y TIC. Leer.es. Madrid: MEC.