Realitat, fantasia i ideologia en la poètica de Pere Calders

  1. Gregori Soldevila, Carme 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Aldizkaria:
Brumal. Revista de Investigación sobre lo Fantástico / Brumal. Research Journal on the Fantastic

ISSN: 2014-7910

Argitalpen urtea: 2019

Zenbakien izenburua: Fantástico e ideología

Alea: 7

Zenbakia: 2

Orrialdeak: 37-53

Mota: Artikulua

DOI: 10.5565/REV/BRUMAL.603 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openSarbide irekia editor

Beste argitalpen batzuk: Brumal. Revista de Investigación sobre lo Fantástico / Brumal. Research Journal on the Fantastic

Laburpena

El artículo analiza el valor y el sentido de los conceptos «realidad» y «fantasía» en el universo literario de Pere Calders, como fundamentos de una actitud literaria que reivindica el imaginario y lo fantástico y se enfrenta a la literatura realista de carácter comprometido o testimonial. En segundo lugar, analiza las críticas del autor al cientificismo positivista y su reivindicación del arte y la literatura como alternativas epistemológicas. La aproximación ideológica a la obra caldersiana se completa con el análisis de dos ejemplos: «El primer Arlequín», como oposición al pensamiento religioso, y «La raya y el deseo», como visión del exilio en clave metafórica.

Erreferentzia bibliografikoak

  • Alazraki, Jaime (1983): En busca del unicornio: los cuentos de Julio Cortázar. Elementos para una poética de lo neofantástico, Gredos, Madrid.
  • Ardolino, Francesco (2003): El desig del retorn: contribució a una lectura de L’ombra de l’atzavara, in Carme Puig Molist (ed.), Pere Calders i el seu temps, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pp. 313-334.
  • Aulet, Jaume (1984): Introducció, dins Pere Calders, Obres completes/1, Edicions 62, Barcelona, pp. 5-26.
  • Cabré, Rosa (1997): Apèndix: set cartes de Pere Calders a Joan Triadú, in Rosa Cabré (ed.), Pere Calders o la passió de contar, Universitat de Barcelona & Eumo, Barcelona, pp. 44-56.
  • Calders, Pere (1933): Del color, Diari Mercantil, 14 de juny, p. 5.
  • Calders, Pere (1936): El primer arlequí, Quaderns literaris, Barcelona.
  • Calders, Pere (1943): Defensa de l’escriptor, Quaderns de l’exili, núm. 4, pp. i-ii, vi.
  • Calders, Pere (1958a): Una indústria que no prospera a Catalunya, Fascicles literaris, núm 1, pp. 1-3.
  • Calders, Pere (1958b): L’actualitat i l’eternitat, Fascicles literaris, núm. 2, pp. 13-15.
  • Calders, Pere (1959): El miserabilisme, Fascicles literaris, núm 5, pp. 52-53.
  • Calders, Pere (1963): La tristesa com a estil, Serra d’Or, agost-setembre, pp. 35-36.
  • Calders, Pere (1966a): L’exploració d’illes conegudes I, Serra d’Or, juliol, pp. 558-559.
  • Calders, Pere (1966b): L’exploració d’illes conegudes V, Serra d’Or, novembre, p. 872.
  • Calders, Pere (1982): La noblesa del Gran Joc, in Maria Campillo (ed.), Contes de guerra i revolució, II, Laia, Barcelona, p. 237-243.
  • Calders, Pere (1984): Obres Completes/ 1, Edicions 62, Barcelona.
  • Calders, Pere (1988): Obres Completes/ 4, Edicions 62, Barcelona.
  • Calders, Pere (1992): Obres Completes/ 5, Edicions 62, Barcelona.
  • Calders, Pere (2010): Pere Calders, in Maria Campillo (ed.), Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939, L’Avenç, Barcelona, pp. 21-25.
  • Campillo, Maria (ed.) (1982): Contes de guerra i revolució, II, Laia, Barcelona.
  • Castellanos, Jordi (1992): Presentació de Pere Calders, in Pere Calders. Doctor Honoris Causa, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, pp. 5-18. [Discursos de l’acte d’investidura]
  • Castellanos, Jordi (2000): Pere Calders: la trajectòria d’un escriptor del seu segle, in Calders. Els miralls de la ficció, CCCB, Barcelona. [Catàleg de l’exposició]
  • Castellet, Josep Maria [pseud. Martí Casanova] (1961): Hi ha una nova novel·la catalana, Horitzons, núm. 2, pp. 51-53.
  • Cortázar, Julio (1993): Algunos aspectos del cuento, in Carlos Pacheco & Luis Barrera Linares (comp.), Del cuento y sus alrededores: aproximaciones a una teoría del cuento, Monte Ávila editores, Caracas, pp. 379-396.
  • Fabre, Jean (1992): Le miroir de sorcière. Essai sur la littérature fantastique, José Corti, París.
  • Fromm, Eric (1984): Sobre la desobediencia y otros ensayos, trad. Eduardo Prieto, Paidós, Buenos Aires.
  • González de la Llana, Natalia (2009): Adán y Eva, Fausto y Dorian Gray: Tres mitos de transgresión, Shaker, Aquisgrà.
  • Gregori, Alfons (2015): La dimensión política de lo irreal. El componente ideológico en la narrativa fantástica española y catalana, Wydawnictwo Naukowe UAM, Poznan.
  • Gregori Soldevila, Carme (2006): Pere Calders: tòpics i subversions de la tradició fantàstica, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
  • Gregori Soldevila, Carme (2019): El mite dels orígens en la literatura dels anys vint i trenta, in Montserrat Corretger & Oriol Teixell (eds.), Literatura catalana contemporània: patrimoni i identitat, IEC & Universitat Rovira i Virgili, Barcelona & Tarragona, pp. 27-45.
  • Melcion, Joan (2003): Èxodes, viatges, desvaris i naufragis, in Carme Puig Molist (ed.), Pere Calders i el seu temps, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pp. 41-66.
  • Molas, Joaquim (1966): La literatura catalana de postguerra, Rafael Dalmau editor, Barcelona.
  • Noël, Bernard (1994): Ève, in Robert Laffont & Valentino Bompiani (dirs.), Dictionnaire des personnages, Robert Laffont, París, pp. 361-362.
  • Simbor, Vicent (2005): El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra, IIFV & Publicacions de l’Abadia de Montserrat, València & Barcelona.
  • Škrabec, Simona (2004): Les possibilitats perdudes: Pere Calders, entre la ratlla i el desig, Verba Hispanica, núm. 12 (1), pp. 95-106.
  • Triadú, Joan (2003): Pere Calders, el gust per escriure, in Carme Puig Molist (ed.), Pere Calders i el seu temps, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pp. 7-24.
  • Vilaginés, Carme, i Francesc Vallverdú (1964): Els premis de Santa Llúcia, Serra d’Or, any VI, núm. 2-3, febrer-març, pp. 72-74.
Datuen iturria: Dialnet