Fraseologia i variacióalgunes reflexions a propòsit de l’obra de Toni Cucarella

  1. Pelegrí Sancho Cremades
Revista:
Catalan Review: international journal of Catalan culture

ISSN: 0213-5949

Any de publicació: 2019

Volum: 33

Pàgines: 55-77

Tipus: Article

DOI: 10.3828/CATR.33.4 DIALNET GOOGLE SCHOLAR

Altres publicacions en: Catalan Review: international journal of Catalan culture

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Resum

Until now the diasystematic marking of phraseological units has not received enough attention in works about lexicographical or theoretical Catalan Linguistics. In this article we study the diaphasic marking of phraseological units based on a corpus of literary works by the writer Toni Cucarella from Xàtiva. We follow the proposal of Inmaculada Penadés that establishes a set of criteria to be applied easily in order to mark locutions in dictionaries. The aim of the article is to find out whether these criteria can serve to establish the diaphasic marking of the phraseological units studied. These criteria are as follows. First, the evoked image underlying the locutions. Second, the threat to the public image of either one of the interlocutors or the third person that entails the literal interpretation of a locution. Third, the marking of lexical units (if any), which make up the locution. Fourth, the relationship between euphemistic locutions and their corresponding dysphemisms. The fifth criterion is the perception of the speaker on one side, and of the lexicographer as a user of the language on the other side, about the type of situations in which the locution is used. The sixth and last criterion is the locution’s tendency to appear in a certain type of text.

Referències bibliogràfiques

  • Briz, Antonio. “Los intensificadores en la conversación coloquial.” Pragmática y gramática del español hablado. Actas del II Simposio sobre análisis del discurso oral, Valencia, 14–22 de noviembre de 1995. Editat per A. Briz Gómez et al. Libros Pórtico, 1997, pàgs. 13–36.
  • Borrego Nieto, Julio. “La marcación diafásica en los diccionarios.” Nuevas aportaciones al estudio de la lengua española. Investigaciones filológicas. Editat per José Antonio Bartol Hernández et al. Luso-Española de Ediciones, 2001, pàgs. 237–245.
  • Borrego Nieto, Julio. “Niveles de lengua y diccionarios.” Estudios sobre lengua y sociedad. Editat per José Luis Blas Arroyo et al. Publicacions de la Universitat Jaume I, 2002, pàgs. 105–151.
  • Brown, Penelope i Stephen C. Levinson. Politeness. Some universals in language use. Cambridge University Press, 1987.
  • Conca, Maria. “De les rondalles a les novel·les: una anàlisi contrastiva en l’obra d’Enric Valor.” Jornades en Homenatge a Enric Valor (Agullent, 2000), Enric Valor, un home de poble. Denes, 2002, pàgs. 69–82.
  • Conca, Maria i Josep Guia. La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions. Bromera / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2014.
  • Corpas, Gloria. Manual de fraseología española. Gredos, 1996.
  • Cucarella, Toni. “Llengua col·loquial, llengua literària.” Estudis del valencià d’ara. Editat per Emili Casanova et al. Editorial Denes, 2002, pàgs. 123–130.
  • Ducrot, Oswald. El decir y lo dicho. Polifonía de la enunciación. 1984. Paidós, 1986.
  • Espinal, Maria Teresa i Jaume Mateu. “La llengua a les frases fetes.” Articles: Revista de didàctica de la llengua i de la literatura, núm. 36, 2005, pàgs. 12–19.
  • Fleischer, Wolfgang. Phraseologie der deutschen Gegenwartssprache. 1977. Max Niemeyer, 1982.
  • Koller, Werner. Redensarten. Linguistische Aspekte, Vorkommensanalysen, Sprachspiel. Niemeyer, 1977.
  • López, Ángel. “Enacción, funciones ejecutivas y léxico.” Enacción y léxico. Editat per Ángel López i Daniel Jorques. Tirant lo Blanc, 2017, pàgs. 21–56.
  • López, Cecilia. Aspectos de fraseología contrastiva (alemán–español) en el sistema y en el texto. Lang, 2002.
  • Lorente, Mercè. “Altres elements lèxics.” Gramàtica del català contemporani. Editat per Joan Solà et al. Empúries, vol. 1, 2002, pàgs. 831–887.
  • Luque, Juan de Dios. “Las colocaciones de cuantificación por comparación: tradición e innovación en las comparaciones proverbiales.” La creatividad en el lenguaje: colocaciones idiomáticas y fraseología. Editat per Juan de Dios Luque i Antonio Pamies. Granada Lingüística, 2005, pàgs. 409–456.
  • Matamala, Anna. Interjeccions i lexicografía. Anàlisi de les interjeccions d’un corpus audiovisual i proposta de representació lexicogràfica. Institut d’Estudis Catalans, 2008.
  • Millán, José Antonio. Las comparaciones en sus repertorios. http://jamillan.com/compara. htm. Consulta gener de 2019.
  • Núñez, Zaida. Las fórmulas oracionales en español coloquial. 2016. Universidad de Alcalá de Henares. Tesis doctoral.
  • Payrató, Lluís. Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana. 1988. Universitat de València, 1990.
  • Payrató, Lluís. “Lexicografia i variació funcional.” Caplletra, núm. 17, 1994, pàgs. 47–58.
  • Penadés, Inmaculada. “¿Caracterizan las locuciones el registro coloquial.” Actas del V Congreso de Lingüística General, León, 5–8 de marzo de 2002. Vol. III. Editat per Milka Villayandre Llamazares. Arco / Libros, 2004, pàgs. 2225–2235.
  • Penadés, Inmaculada. “La imagen subyacente a las locuciones como criterio de marcación diafásica.” Fraseopragmática. Editat per Inés Olza i Elvira Manero. Frank & Timme, 2013, pàgs. 23–48.
  • Penadés, Inmaculada. Para un diccionario de locuciones. De la lingüística teórica a la fraseografía práctica. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá de Henares, 2015.
  • Piquer, Adolf i Àlex Martín. “Ús de la fraseologia: contrast i capgirament de registres.” El discurs prefabricat II: Fraseologia i comunicació social. Editat per Vicent Salvador i Laia Climent. Universitat Jaume I, 2006, pàgs. 303–317.
  • Ruiz, Leonor. “Las locuciones elativas en el registro coloquial: algunos sintagmas prepositivos fraseológicos con a y de.” Pragmática y gramática del español hablado. Actas del II Simposio sobre análisis del discurso oral (Valencia, 14–22 de noviembre de 1995). Editat per Antonio Briz et al. Libros Pórtico, 1997, pàgs. 369–374.
  • Sancho, Pelegrí. “Fraseología, enacción y traducción.” Enacción y léxico. Editat per Ángel López i Daniel Jorques. València: Tirant lo Blanc, 2017, pàgs. 145–163.
  • Sancho, Pelegrí. “Freqüència d’ús de la fraseologia i oralitat ficcional en la narrativa de Toni Cucarella.” En premsa.
  • Sancho, Pelegrí. “Les fórmules oracionals i l’oralitat ficcional en l’obra de Toni Cucarella.” Journal of Catalan Studies, núm. 20, 2018, pàgs. 64–99. http://jocs.anglo-catalan.org/ojsnew/index.php/jocs/article/view/24/25.
  • Sancho, Pelegrí. Introducció a la fraseologia. Aplicació al valencià col·loquial. Editorial Denes, 1999.
  • Schellheimer, Sybille. La función evocadora de la fraseología en la oralidad ficcional y su traducción. Frank & Timme, 2016.
  • Taylor, John R. Linguistic categorization. Prototypes in linguistic theory. Clarendon Press, 1989.
  • Timofeeva, Larissa. El significado fraseológico. En torno a un modelo explicativo y aplicado. Liceus, 2012.
  • Zuluaga, Alberto. “Sobre las funciones de los fraseologismos en textos literarios.” Paremia, núm. 6, 1997, pàgs. 631–640.
Fuente de los datos: Dialnet