Du chevalier Tirant au chevalier Quichottela critique humaniste des romans de fiction et le détachement ironique de Cervantès

  1. Beltrán, Rafael
Revista:
Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic

ISSN: 1579-7422

Año de publicación: 2019

Título del ejemplar: NUMÉRO SPÉCIAL: DON QUICHOTTE AVANT DON QUICHOTTE?

Número: 22

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic

Resumen

Résumé L’article examine les trois références à Tirant le Blanc de Joanot Martorell dans la critique humaniste des romans chevaleresques du XVIe siècle de Juan de Molina, Luis Vives et Jerónimo Sempere. Ensuite, nous analysons comment Cervantès loue et condamne à la fois son prédécesseur. Cervantès en a fait une critique humaniste et a résolu le dilemme néo-aristotélicien de la vraisemblance historique avec une ambiguïté malveillante et délibérée. AbstractThe article examines the three references to Joanot Martorell’s Tirant lo Blanc (The White Knight) in the humanist critique of the 16th-century chivalric romances by Juan de Molina, Luis Vives, and Jerónimo Sempere. It analyzes how Cervantes both praises and condemns his predecessor. Cervantes criticized as a humanist and he solved the neo-Aristotelian dilemma of historical likelihood with malicious and deliberate ambiguity.

Referencias bibliográficas

  • Arizaleta, Amaia, Francisco Bautista et Rafael Beltrán (2011), “L’héritage espagnol des Vœux du Paon”, in Les Vœux du Paon de Jacques de Longuyon: originalité et rayonnement. ed. Catherine GaullierBougassas, Paris, Klincksieck, pp. 237-252.
  • Arronis Llopis, Carme (2013), “Juan de Molina, autor –y no traductor– del Vergel de Nuestra Señora”, Studia Aurea, 7, pp. 389-416.
  • Babbi, Anna Maria y Vicent Josep Escartí, eds. (2015), More about “Tirant lo Blanc”. From the sources to the tradition / Més sobre el “Tirant lo Blanc”. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins.
  • Barberà, Jean Marie, ed. (1997), Actes del Col·loqui Internacional “Tirant le Blanc”: l’albor de la novel·la moderna europea (Aix-en-Provence, 1994), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Bellveser, Ricard, ed. (2011), La novel·la de Joanot Martorell i l’Europa del segle XV, València, Alfons el Magnànim, 2 vols.
  • Beltrán, Rafael (2006), “Tirant lo Blanc”, de Joanot Martorell, Madrid, Síntesis.
  • Beltrán, Rafael (2010), “De la biografia històrica a la novel·la cavalleresca: el paper dels cavallers francesos al Victorial i al Curial e Güelfa”, Catalan Review, 24, pp. 13-30.
  • Beltrán, Rafael (2012), “Des emblèmes du pouvoir d’Alphonse V d’Aragon à la récupération de Constantinople: Croisade historique et utopie littéraire dans Tirant lo Blanc”, in Histories et mémoires des croisades à la fin du Moyen Âge, eds. Martin Nejedlý y Jaroslav Svatek, ‘Les croisades tardives’, 3, Toulouse, Méridiennes, pp. 293-303.
  • Beltrán, Rafael (2015), “Los periplos marítimos del Libro del rey Canamor y del infante Turián, su hijo (1509) y las primeras empresas militares en la India portuguesa (Cananor, 1507)”, Historias fingidas, 3, pp. 67-106.
  • Beltrán, Rafael (2016), “Philippe de Bourgogne à l’aide d’Alphons de Naples: l’image du roi et l’épique de la croisade dans le roman de Les trois fils de rois”, in L’immagine di Alfonso il Magnanimo / La imatge d’Alfons el Magnànim, ed. Fulvio Delle Donne et Jaume Torró Torrent, Firenze, SISMEL-Edizioni del Galluzzo, pp. 241-260.
  • Beltrán, Rafael (2018), “Pero Tafur y Bertrandon de la Broquière en Constantinopla: la imagen ceremonial de María de Trebisonda y los encuentros diplomáticos en torno al concilio de Ferrara-Florencia (1438-1439)”, Medievalia, 21, pp. 25-74.
  • Beltrán, Rafael (sous presse), “Magia y milagros de San Paulicio en Arderique (1517): el cadáver del santo, la pareja infecunda y el nacimiento heroico”, Revista de Literatura, 161.
  • Bognolo, Anna (2002), “El Lepolemo, Caballero de la Cruz y el Leandro el Bel”, Edad de Oro, 21, pp. 271-288.
  • Carpenter, Dorothy Molloy (ed.) (2000), Arderique, “Los libros de Rocinante”, 7, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos.
  • Casalduero, Joaquín (1975), Sentido y forma del «Quijote» [1949], Madrid, Ínsula, 4ª ed.
  • Cervantes, Miguel de (1998), Don Quijote de la Mancha, ed. Francisco Rico, Barcelona, Crítica, 2 vols.
  • Cervantinos. Hauf, Albert, ed. (2004), Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, Valencia, Ed. Tirant lo Blanch.
  • Cherchi, Paolo, trad. y ed. (2013), Joanot Martorell, Tirante il Bianco, Torino, Einaudi.
  • Chiner Gimeno, Jaume Josep (1993), El viure novel.lesc. Biografia de Joanot Martorell (amb un fragment d’un manuscrit del “Tirant lo Blanch”), Alcoi, Marfil.
  • Gagliardi, Donatella (2008), “Malos libros en la España del xvi: la fábula milesia de Vives a Venegas”, Studia Aurea, 3, s. p. <URL: http://www.studiaaurea.com/articulo.php?id=86 >
  • Gagliardi, Donatella (2017), “Un placer negado: la censura de las caballerías en el inédito Espejo de la princesa cristiana”, Historias fingidas, 5, pp. 109-130.
  • Grilli, Giuseppe (1994), Dal ‘Tirant’ al ‘Quijote’, Bari, Adriatica.
  • Grilli, Giuseppe (2004), Literatura caballeresca y re-escrituras cervantinas, Alcalá de Henares, Centro de Estudios
  • Herrán Alonso, Emma (2004), “Tras las huellas de una obra prohibida: el Libro de Cavallería Celestial de Jerónimo de Sampedro”, in Actas del vi Congreso de la Asociación Internacional Siglo de Oro (AISO) (Burgos-La Rioja, 15-19 de julio de 2002), Madrid-Frankfurt am Main, Iberoamericana-Vervuert, pp. 1029-1044.
  • Herrán Alonso, Emma (2014), “Caminos hacia la felicidad: las narraciones caballerescas espirituales en tiempos de reformas”, Criticón, 120-121, pp. 9-22.
  • Lerner, Isaías (1990), “Quijote, Segunda parte: parodia e invención”, Nueva Revista de Filología Hispánica, 38, pp. 817-836.
  • López Estrada, Francisco (1952), “Una edición desconocida del Enquiridion (Valencia, 1528, por Costilla)”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 58, pp. 449-463.
  • López Pinciano, Alonso (1973 [2ª ed.]), Philosophía antigua poética (1596), ed. A. Carballo Picazo, Madrid, CSIC, 3 vols. [1ª ed., 1953]
  • Lucía Megías, José Manuel (2002), “Los libros de caballerías a la luz de los primeros comentarios del Quijote: De los Ríos, Bowle, Pellicer y Clemencín”, Edad de Oro, 21, pp. 499-539.
  • Madariaga, Salvador (1972), Guía del lector del Quijote, Buenos Aires, Editorial Salamanca.
  • Martines, Vicent (1997), El Tirant políglota. Estudi sobre el “Tirant lo Blanch” a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVIII, Barcelona, Curial/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Martorell, Joanot et Martí Joan de Galba (1974), Tirante el Blanco, éd. de Martí de Riquer, Madrid, Espasa-Calpe, 5 vols.
  • Mérida Jiménez, Rafael M. (2003), Tirant le Blanc, traduction Jean Marie Barberà, Toulouse, Anacharsis. Montorsi, Francesco (2015a), L’Apport des traductions de l’italien dans la dynamique du récit de chevalerie, Paris, Classiques Garnier.
  • Mérida Jiménez, Rafael M. (2006), La aventura de “Tirant lo Blanch” y de “Tirante el Blanco”, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos.
  • Mérida Jiménez, Rafael M. (2013), Transmisión y difusión de la literatura caballeresca. Doce estudios de recepción cultural hispánica (siglos XIII-XVII), Lleida, Universitat de Lleida.
  • Mérida Jiménez, Rafael M. (2015b), “Le dégoût des livres ou la multitude nocive des romans au xvie siècle, in Sens, Rhétorique et Musique. Études réunies en hommage à Jacqueline Cerquiglini-Toulet, eds. Sophie Albert et alii, Paris, Honoré Champion, pp. 51-62.
  • Neri, Stefano (2006), Lepolemo (Valencia, Juan Jofré, 1521). Guía de lectura, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos.
  • Pardo García, Pedro Javier (1996), “Don Quijote, Tirante el Blanco y la parodia realista. De nuevo sobre ‘el pasaje más obscuro del Quijote’ ”, in Studia Aurea. Actas del III Congreso de AISO, eds. I. Arellano et al, Navarra, GRISO, vol. III, pp. 377-388.
  • Pérez Priego, Miguel Ángel (1981), “La obra del bachiller Juan de Molina, una práctica del traducir en el Renacimiento español”, 1616: Anuario de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, 4, pp. 35-43.
  • Pujol, Josep (2002), La memòria literària de Joanot Martorell (Models i escriptura en el “Tirant lo Blanc”), Barcelona, Curial Edicions Catalanes Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Pujol, Josep (2015), “Tirant lo Blanc” (cap. 16), in Història de la Literatura Catalana, vol. III, dir. Lola Badia, Barcelona, Enciclopèdia Catalana-Barcino Ajuntament de Barcelona, pp. 107-161.
  • Querol Coll, Enric (2016), “Els elogis a Vives de Cosme Violaigua en una primerenca i desconeguda edició barcelonina dels Colloquia”, eHumanista/IVITRA, 9, pp. 388-496.
  • Recio, Roxana (2012), “Las traducciones del Triunpho de Amor de Petrarca de Álvar Gómez y Guillaume de Belliard: importancia de la poética cancioneril castellana”, Revista Chilena de Estudios Medievales, 1, pp. 51-74.
  • Recio, Roxana, ed. (1998), El “Triumpho de Amor” de Petrarca traduzido por Álvar Gómez, Barcelona, PPU.
  • Riley, Edward C. (1981), Teoría de la novela en Cervantes, Madrid, Taurus.
  • Riquer, Martin de (1960): Cervantes y el “Quijote”, Barcelona, Teide.
  • Riquer, Martin de (1990), Aproximació al “Tirant lo Blanc”, Barcelona, Quaderns Crema.
  • Riquer, Martin de (1992), « Tirant lo Blanch », novela de historia y de ficción, Barcelona, Sirmio. Sanpedro, Hieronymo (1554), Libro de Caualleria Celestial del pie de la Rosa Fragante, Anvers, Martin Nucio.
  • Sarmati, Elisabetta (1996), Le critiche ai libri di cavalleria nel Cinquecento spagnolo (con uno sguardo sul seicento). Un ‘analisi testuale, Pisa, Giardini.
  • Siviero, Donatella (1997), “Tirant lo Blanch” e la tradizione medievale. Echi testuali e modelli generici, Messina, Rubbettino. (Los) Triumphos de Apiano (1522), trad. Juan de Molina, Valencia, Juan Joffre. http://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=3170
  • Valero Moreno, Juan Miguel (2013), “Gonzalo Fernández de Oviedo y Petrarca. Las estancias de la memoria”, Studi Rinascimentali, 11, pp. 199-234.
  • Valsalobre, Pep (2003), “Una cort ‘ferraresa’ a València: els Centelles, Ariosto i un programa de substitució de la tradició literària autòctona”, Caplletra, 34, pp. 171-194.
  • Williamson, Edwin (1991), El “Quijote” y los libros de caballerías, Madrid, Taurus.