Cultura festiva, política local y hegemonía socialComparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga)

  1. Verònica Gisbert Gracia 1
  2. Joaquim Rius-Ulldemolins 1
  3. Gil-Manuel Hernàndez i Martí 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Journal:
RES. Revista Española de Sociología

ISSN: 2445-0367 1578-2824

Year of publication: 2019

Volume: 28

Issue: 1

Pages: 79-94

Type: Article

DOI: 10.22325/FES/RES.2018.58 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

More publications in: RES. Revista Española de Sociología

Abstract

The festive culture has become, at the end of the 21st century, an increasingly central element in social life, the territorial identity and in some cases the economy and politics of the cities. Halfway to traditional reproduction, patrimonialization and innovation, the festive culture has been analysed in its symbolic, economic or tourist aspects, but not in an adequate approach as a social space for dispute over cultural and political hegemony in which identity and the traditional social order is in tension with the initiatives aimed at social inclusion and gender equality. From three very relevant cases due to its local and international dimension, Moros i Cristians (Alcoi), Falles (Valencia) and Patum (Berga) the paper analyses this conflict between the traditionalist festive cultural sphere and innovative politics, as well as the various strategies of management of the festivities that lead to a reproduction of the social order and its inequalities or strategies that contribute to greater inclusiveness and equality

Funding information

Funders

Bibliographic References

  • Ajuntament de Berga. (2015). Proposta de resolució. nomenament de representants de la corporació a órgans col.legiats que siguin competència del ple. Berga: Ajuntament de Berga.
  • Ajuntament de Berga. (2016). Estatuts del patronat municipal de la patum. Berga: Ajuntament de Berga.
  • Ajuntament de València. (2016). Pressupost municipal 2016. València: Ajuntament de València.
  • Antebi, A., y Pujol, A. (2008). Entre el poder y la máscara. una etnohistoria del carnaval de barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
  • Ariño Villarroya, A. (1992). La ciudad ritual: La fiesta de las fallas. Barcelona: Anthropos.
  • Ariño Villarroya, A., y Gómez, S. (2012). La festa mare. les festes en una era postcristiana. Museu Valencià d’Etnologia-Diputació de València: València.
  • Ariño, A. (1988). Festes, rituals i creences. València: Edicions Alfons El Magnànim.
  • Arroyo Menéndez, M., Cabrera Sánchez, J. (2011). Dinámicas del cambio cultural en España: Explorando tendencias generacionales. Revista Española De Sociología, 15, 47-74.
  • Associació de Sant Jordi.Estatuto de la associación de San Jorge y ordenanza de la fiesta. Alcoi: Associació de Sant Jordi.
  • Ayuntamiento de Zaragoza. (2014). Las fiestas mayores en seis ciudades de España. origen, acti- vidades y financiación. Zaragoza: Observatorio de Cultura. Ayuntamiento de Zaragoza.
  • Boissevan, J. (ed.). (1992). Revitalizing european rituals. Routledge: London.
  • Bourdieu, P. (1980). L’identité et la représentation. éléments pour une réflexion critique sur l’idée de région. Actes De La Recherche En Sciences Sociales, 35 (1), 63-72.
  • Bullen, M., y Diez Mintegui, C. (2002). Violencia y cambio de culturas androcéntricas. XI Congrés d’Antropologia FAAEE, (1), 20.
  • Burawoy, M. (2012). The roots of domination: Beyond bourdieu and gramsci. Sociology, 46 (2), 187-206. doi:10.1177/0038038511422725
  • Coalició Compromís. (2015). Programa de govern compromís 2015-2019. València: Coalició Compromís.
  • Cohen, S. (2013). Musical memory, heritage and local identity: Remembering the popular mu- sic past in a european capital of culture. In- ternational Journal of Cultural Policy, 19 (5), 576-594. doi:10.1080/10286632.2012.676641
  • Connolly, M. G. (2011). The ‘Liverpool model(s)’: Cultural planning, liverpool and capital of culture 2008. International Journal of Cultural Policy, 1-20. doi:10.1080/10286632.2011.638982
  • Costa, X. (2002). Festive traditions in modernity: The public sphere of the festival of the‘Fallas’in Valencia (Spain). 50 (4), 482-504.
  • Costa, X. (2001). Festivity: Traditional and modern forms of sociability. Social Compass, 48 (4), 541-548.
  • Delgado, M. (2003). Carrer, festa i revolta. Usos sim- bòlics de l’espai públic a Barcelona, 1951-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
  • Dowling, M. (2008). Fiddling for outcomes: Traditional music, social capital, and arts po- licy in northern ireland. International Jour- nal of Cultural Policy, 14 (2), 179-194. doi:10.1080/10286630802106359
  • Ekinci, Y., y Hosany, S. (2006). Destination personali- ty: An application of brand personality to tourism destinations. Journal of Travel Research, 45 (2), 127-139. doi:10.1177/0047287506291603
  • Felipó, R. (2005). La Patum, el Corpus Christi de Berga. Tarragona: Edicions El Mèdol.
  • Flor, V. (2011). Noves glòries a Espanya. anticatalanisme i identitat valenciana. Catarroja-Bar- celona: Afers.
  • García Canclini, N. (2002). Culturas populares en el capitalismo. México: Grijalbo.
  • García Pilan, P. (2010). Tradición en la modernidad avanzada: La semana santa marinera de Va- lencia,. Valencia: Museu Valencià d’Etnologia.
  • Garsan, C. (2017). Brexit fallero: Fuset se aleja de junta central mientras se hornea el congreso Carlos Garsán. Valencia Plaza, 27/06/2017
  • Generalitat de Catalunya. (2015). Resultats electo- rals eleccions municipals 20015. Berga. Bar- celona: Departament de Governació, Adminis- tracions Públiques i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
  • Giori, P. (2012). Hacer castells, construir nación. castells, modelo festivo y catalanismo. Trabajo final de máster en comunicació i estudis cultu- rals. Girona: Universitat de Girona.
  • Gisbert Gracia, V. (2011). Feminidades y masculinidades en la fiesta de Moros y Cristianos de Alcoi. Prisma Social, 7, 92-119.
  • Gligorijevic, J. (2014). World music festivals and tourism: A case study of Serbia’s guca trumpet festival. International Journal of Cultural Policy, 20 (2), 139-154. doi:10.1080/10286632.2012.743531
  • Gramsci, A. (2011). ¿Qué es la cultura popular? València: Publicacions de la Universitat de València.
  • Gray, C. (2002). Local government and the arts. Local Government Studies, 28 (1), 77-90.
  • Gray, C. (2010). Analysing cultural policy: Incorrigibly plural or ontologically incompatible? International Journal of Cultural Policy, 16 (2), 215-230. doi:10.1080/10286630902935160
  • Grignon, C., y Passeron, J. (1989). Le savant et le populaire: Misérabilisme et populisme en sociologie et en littérature. Paris: Gallimard: Seuil.
  • Hernàndez i Martí, G. (1996). In Afers (ed.), Falles i franquisme a València. Catarroja-Barcelona.
  • Hernàndez i Martí, G. (2000). Les transformacions de la cultura popular. Afers, 37, 751-760.
  • Hernàndez i Martí, G. (1996). Falles i franquisme a València. Afers: Catarroja-Barcelona.
  • Hernàndez i Martí, G. (1998). Microidentidades colectivas: El caso de la fiesta en el país valenciano. VI Congreso Español de Sociología, A Coruña.
  • Hernàndez i Martí, G. (2016). Cultura festiva, identidad colectiva y política cultural. En J. Rius Ulldemolins, & J. A. Rubio Arostegui (eds.), Treinta años de políticas culturales en España. participación cultural, gobernanza territorial e industrias culturales (pp. 231-248). València: Publicacions de la Universitat de València.
  • Hernàndez i Martí, G. Albert, M. Gómez Nicolau, E. et al. Requena, M. (2014). La cultura como trinchera. la política cultural en el país valenciano (1975-2013). València: Universitat de València.
  • Hernàndez i Martí, G. Moncusí, A. et al. Santamarina, B. (2008). Patrimonio etnológico e identidades en España. un estudio comparativo a través de la legislación. Revista Experimental de Antropología, 8 (207), 223.
  • Hernàndez i Martí, G. Santamarina, B. Moncusí, A. et al. Albert, M. (2005). La memoria construida. patrimonio cultural y modernidad. Valencia: Tirant lo Blanch.
  • Hernàndez, G. (2011). Focs de falla. articles per al combat festiu. València: Obrapropia.
  • Heuzé, L. (2003). La incorporación de las mujeres en las fiestas: Las negras de Petrer (Alacant). En M. Albert-Llorca, & J. González Alcantud (eds.), Moros y cristianos. representaciones del otro en las fiestas del Mediterráneo occidental (pp. 103-114). Granada: Diputación de Granada.
  • Hobsbawn, E. (1998). Introducció: L’invent de la tradició. En E. Hobsbawn, & T. Ranger (eds.), L’invent de la tradició (pp. 5-27). Vic: Eumo.
  • Interagrupación de Fallas. (2007). Estudio del impacto económico de las fallas. València: Inte- ragrupación de Fallas-Ajuntament de València.
  • Jeanpierre, L. (2011). Bourdieu ou gramsci? une fausse alternative pour les études culturelles. En P. Casanova (ed.), Des littératures combatives. L’internationale des nationalismes littérai- res (pp. 73-95). Paris: Raisons d’agir.
  • JuntaCentralFallera.(2017).Presidentsd´Agrupacións. llistat de presidents d´agrupacions de junta central fallera. València: Junta Central Fallera.
  • Leoussi, A. S. (2013). Max weber in the thought of edward shils (1910-1995) and ernest gellner (1925-1995): The paradox of two weberian approaches to the understanding of nations and nationalism? Ethnic and Racial Studies, 36 (12), 1957-1976. doi:10.1080/01419870.2012.681674
  • Martínez Pozo, M. Á. (2015). La mujer en las fiestas de Moros y Cristianos. Revista de Antropología Experimental, 15, 79-87.
  • Merli, P. (2013). Creating the cultures of the future: Cultural strategy, policy and institutions in gramsci. International Journal of Cultural Poli- cy, 19 (4), 399-420. doi:10.1080/10286632.2011.643872
  • Morales, A. (2017a). Jordi plana: «Jo no vaig fer un cartell perquè anunciés la patum, sinó per denunciar un fet». Naciodigital, 10/06/2017.
  • Morales, A. (2017b). La patum escalfa l’ambient al ple de Berga, que s’omple de crítiques i retrets. Naciodigital, 02/06/2017.
  • Patronat Municipal de La Patum. (2017). Memòries Patronat municipal de La Patum, 2000-2016. Berga: Ajuntament de Berga.
  • Peris Llorca, J. (2014). Populismo y literatura popular. La función de las fallas de Valencia en la extensión del blaverismo. Pasajes: Revista de Pensamiento Contemporáneo, 46, 42-61.
  • Putnam, R. D. (ed.). (2002). El declive del capital social: Un estudio internacional sobre socie- dades y el sentido comunitario. Barcelona: Galaxia Gutemberg.
  • Regió7. (2017). «Repartir els salts de plens de Patum a través d’un sorteig és una fórmula justa» Mònica Garcia, regidora de Patum, respon les preguntes de Regió7 sobre l’innovador sorteig. Regió7, 14/06/2017.
  • Ren, C., y Blichfeldt, B. S. (2011). One clear image? Challenging simplicity in place branding. Scandinavian Journal of Hospitality and Tourism, 11 (4), 416-434. doi:10.1080/15022250.2011.598753
  • Rius-Ulldemolins, J. Flor Moreno, V. (2017). The dark side of cultural policy: Economic and political instrumentalisation, white elephants, and corruption in Valencian cultural institu- tions. International Journal of Cultural Policy, 1-16. doi:10.1080/10286632.2017.1296434
  • Rius-Ulldemolins, J., y Rubio, A. (2013). The gover- nance of national cultural organisations: Comparative study of performance contracts with the main cultural organisations in England, France and Catalonia. International Journal of Cultural Policy, 19 (2), 249-269.
  • Rius-Ulldemolins, J., y Zarlenga, M. (2014). Industrias, distritos, instituciones y escenas. tipología de clústeres culturales en Barcelona. Re- vista Española de Sociología, 21, 47-68.
  • Roggeband, C. (2012). Shifting policy responses to domestic violence in the Netherlands and Spain (1980-2009). Violence Against Women, 18 (7), 784-806. doi:10.1177/1077801212455359
  • Santamarina, B. (2008). Moros y cristianos. de la batalla festiva a la discursiva. Gazeta de Antropología, 24 (1), 1-10.
  • Shils, E. (2006). Tradition. University of Chicago Press: Chicago.
  • Sola, J., y Rendueles, C. (2017). Podemos, the upheaval of Spanish politics and the challenge of populism. Journal of Contemporary European Studies, 1-18. doi:10.1080/14782804.2017.1304899
  • Sztompka, P. (1993). The sociology of social change. Hoboken, NJ: Wiley-Blackwell.
  • Thiesse, A. (1999). La création des identités nationales. Europe, 18.°-20.° siècle. Editions du Seuil: Paris.
  • UNESCO. (2008). Intangible heritage. Patum of Berga. Paris: UNESCO.
  • UNESCO. (2016). Decision of the intergovernmental committee: 11.COM 10.B.30. Paris: UNESCO.
  • Velasco, H., Cruces, F. et al. Díaz de Rada, A. (1996). Fiestas de todos, fiestas para todos. Revista de Antropología, 11 (123), 144.