Més enllà del recompte d'espèciesuna nova manera d'enfocar la biodiversitat

  1. Cristina Llopis Belenguer
  2. Isabel Blasco Costa
  3. Juan Antonio Balbuena
Revista:
Mètode: Revista de difusió de la investigació

ISSN: 1133-3987

Año de publicación: 2018

Título del ejemplar: El concepte dinàmic de la biodiversitat

Número: 98

Páginas: 46-51

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Mètode: Revista de difusió de la investigació

Resumen

Els índexs tradicionals de diversitat (principalment riquesa, abundància i equitativitat d’espècies) han estat altament reveladors per al seguiment de processos en comunitats i ecosistemes en ecologia moderna. No obstant això, fa aproximadament dues dècades, un grup d’investigadors, pioners en el seu camp, van apreciar que aquests índexs no resolien per complet les qüestions que es proposaven. Per això van plantejar canviar la manera de quantificar la biodiversitat. Fonamentalment, aquesta nova metodologia considera la distància entre les espècies (en termes filogenètics o funcionals) de manera prèvia a aplicar els índexs de biodiversitat oportuns. La incorporació d’elements filogenètics i fun­cionals en l’avaluació de la diversitat permet acostar-nos al concepte de biodiversitat de manera més completa.

Referencias bibliográficas

  • Carmona, C. P., De Bello, F., Mason, N. W. H., & Lepš, J. (2016). Traits without borders: Integrating functional diversity across scales. Trends in Ecology & Evolution, 31(5), 382–394. doi: 10.1016/j.tree.2016.02.003
  • Excoffier, L. (2008). Analysis of population subdivision. In D. J. Balding, M. Bishop, & C. Cannings (Eds.), Handbook of statistical genetics (pp. 980–1020). Chichester: John Wiley & Sons Ltd. doi: 10.1002/9780470061619.ch29
  • Excoffier, L., Smouse, P. E., & Quattro, J. M. (1992). Analysis of molecular variance inferred from metric distances among DNA haplotypes: Application to human mitochondrial DNA restriction data. Genetics, 131(2), 479–491.
  • Faith, D. P. (1992). Conservation evaluation and phylogenetic diversity. Biological Conservation, 61(1), 1–10. doi: 10.1016/0006-3207(92)91201-3
  • Glowka, L., Burhenne-Guilmin, F., Synge, H., McNeely, J. A., & Gündling, L. (1994). A guide to the convention on biological diversity (N.º 333.95 G946). Gland/Cambdrige/Bonn: IUCN and Environmental Law Centre IUCN.
  • González, M. T., & Poulin, R. (2005). Nested patterns in parasite component communities of a marine fish along its latitudinal range on the Pacific coast of South America. Parasitology, 131(4), 569–577. doi: 10.1017/S0031182005007900
  • Pavoine, S., & Bonsall, M. B. (2011). Measuring biodiversity to explain community assembly: A unified approach. Biological Reviews, 86(4), 792–812. doi: 10.1111/j.1469-185X.2010.00171.x
  • Petchey, O. L., & Gaston, K. J. (2002). Functional diversity (FD), species richness and community composition. Ecology Letters, 5(3), 402–411. doi: 10.1046/j.1461-0248.2002.00339.x
  • Poulin, R., & Morand, S. (2000). The diversity of parasites. The Quarterly Review of Biology, 75(3), 277–293. doi: 10.1086/393500
  • Shi, M., Lin, X. D., Tian, J. H., Chen, L. J., Chen, X., Li, C. X., ... Zhang, Y.-Z. (2016). Redefining the invertebrate RNA virosphere. Nature, 540(7634), 539–543. doi: 10.1038/nature20167
  • Whittaker, R. H. (1960). Vegetation of the Siskiyou Mountains, Oregon and California. Ecological Monographs, 30(3), 279–338. doi: 10.2307/1943563
Fuente de los datos: Dialnet