Ironia, sarcasme i altres recursos en l’expressió periodística de Joan Fusterel cas de les Notes d’un desficiós (1979-1984)

  1. Nel.lo Pellisser 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Cultura, lenguaje y representación = Culture, language and representation: revista de estudios culturales de la Universitat Jaume I = cultural studies journal of Universitat Jaume I

ISSN: 1697-7750

Año de publicación: 2018

Número: 20

Páginas: 113-127

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Cultura, lenguaje y representación = Culture, language and representation: revista de estudios culturales de la Universitat Jaume I = cultural studies journal of Universitat Jaume I

Resumen

Irony is among the discursive techniques employed by the essayist and columnist Joan Fuster i Ortells (1922-1992). This register, which the writer used in diferent ways, is also present in his journalistic production. This journalistic body of work has a significnat place within “the journalism of ideas” in Catalan and Spanish of the second half of the 20th century. Fuster’s uses of this resource and its the different ways and degrees to which he employed it were conditioned by aspects such as the intended audience, the newspaper where a given article or column was to be published; the issue or issues being addressed, the historical and thematic context of the text and, of course, events in the author’s life. This paper analyzes Fuster’s use of ironic expression in 253 Notes d’un desficiós newspaper columns, which were published in the Qué y Dónde event listings guide of the city of València between 1979 and 1984.

Referencias bibliográficas

  • Ballart, Pere. 2017. «L’argument irònic, o el curtcircuit de les idees». En Joan Fuster i la ironia, Pere Ballart, Jordi Malé, Marcel Ortín, Ximo Espinós, Gonçal López-Pampló. València: PUV, 11-42
  • Beltran, Adolf. 1993a. «Una professió feta d’eventualitat». En Fuster entre nosaltres. València: Generalitat Valenciana, 201-204.
  • —. 1993b. «El periodisme, un mitjà per a reflexió». En Joan Fuster: Dies i treballs. València: Generalitat Valenciana, 95-106.
  • Calaforra, Guillem. 2006. Dialèctica de la ironia. La crisi de la modernitat en l’assaig de Joan Fuster. València: PUV.
  • Casasús, Josep Maria. 2000. Periodismo irónico. Barcelona: Assua.
  • Fuster, Joan. 2017. Notes d’un desficiós, eds. Nel·lo Pellisser (pròleg) i Francesc Pérez Moragón. València: Alfons el Magnànim.
  • Gregori, Carme. 2001. «L’humor segons Joan Fuster». Quaderns de Filologia. Estudis literaris I: 101-118. València: Universitat de València.
  • Leon Gross, T. 1996. El artículo de opinión. Barcelona: Ariel.
  • Malé, Jordi. 2017. «El discurs humorístic de Joan Fuster». En Joan Fuster i la ironia, P. Pere Ballart, Jordi Malé, Marcel Ortín, Ximo Espinós, Gonçal López-Pampló. València: PUV, 43-85
  • Mortara, Bice. 1991. Manual de retórica. Madrid: Cátedra.
  • Pérez Moragón, Francesc. 2002. «Alguns moments de la vida de Joan Fuster». Afers, fulls de recerca i pensament 42/43: 275-317.
  • Porcel, Baltasar. 2003. «Joan fuster, indagador». En De viva veu. Entrevistes (1952-1992). Catarroja/Barcelona/Palma: Afers, 55-66.
  • Salvador, Vicent. 1984. El gest poètic. València: Universitat de València, Institut de Filologia Valenciana/Institut de Cinema i Ràdio-Televisió/Edicions del Bullent.
  • —. 1994. Fuster o l’estratègia del centaure. Picanya: Dèdal.
  • Sòria, Enric. 2008. «Quaestiones et disputationes. Estratègies d’un retòric escèptic en el paradís del pensament». En Joan Fuster: llengua i estil, ed. Manuel Pérez Saldanya. València: PUV, 59-73.
  • Vázquez Montalbán, Manuel. 1988. «Joan Fuster y la reconstrucción de la razón». Cartelera Túria. Extra Joan Fuster 1265 (2/8 de maig): xxi-xii.
  • Viana, Amadeu. 2008. «Ironies de Babel. L’escriptura indirecta en Joan Fuster». En Joan Fuster: llengua i estil, ed. Manuel Pérez Saldanya. València: PUV, 75-107.
Fuente de los datos: Dialnet