“Al mensajero matara”. La suplantación del autor por el mediador y tres textos bíblicos

  1. Calvo García de Leonardo, Juan José 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Quaderns de filología. Estudis lingüístics

ISSN: 1135-416X

Any de publicació: 2016

Títol de l'exemplar: La figura del traductor a través de los tiempos

Número: 21

Pàgines: 57-71

Tipus: Article

DOI: 10.7203/QFILOLOGIA.21.9312 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Quaderns de filología. Estudis lingüístics

Resum

La tendència del traductor a intervenir en la transmissió del seu originalve d'antic i, des de la Roma republicana fins a l'agonia, almenys,de l'Antic Règim, va gaudir dels parabens de la cultura establerta, centrada la traducció com estava, en la transmissió de la cultura literària segons els principis de l'apropiació cultural com a subjecte de dret natural. La traducció es veia com transubstanciación, com a reformulació, com a emulació artística i/o retòrica. Amb el Romanticisme, aquesta tendència a la coautoría es va veure substancialment refrenada però no per això resultarà extingida. Enel pol positiu veurem que la naturalesa lingüística, referencial i cultural de la pròpia traducció fa inevitables certes intervencions, independentment del tipus de text de text que es tracti, si bé de manera decreixent des dels persuasius als informatius. En el pol negatiu, incidirem en els traductors imbuïts d'una missió: els apparatchicki que inoculen al mateix temps que intuben per la via de transvasament cultural que és la traducció. Aquesta introducció primer històrica i posteriorment metodològica es veurà complementada amb l'exposició, l'anàlisi i la discussió de les versions de tres extractes del llibre més traduït i retraduït del món: la Bíblia. Des del punt de vista de la tipologia textual tenim tres: ‘informatiu’ (al Pròleg a l'Evangeli de Juan), ‘expressiu’ (al Cantar de los Cantares) i ‘persuasiu’o, com preferia Nida, ‘imperatiu’ (al Parenostre). Partim bàsicament de la versió llatina Vulgata com a text original i contemplem diferents llengües occidentals, en diversos moments històrics, com a textosmeta.Paraules clau: història de la traducció, metodologia traductológica, traducció cultural, substitució, coautoría.

Referències bibliogràfiques

  • Alonso Schökel, Luis. 1989. El Cantar de los Cantares. Estella: Verbo Divino.
  • Delisle, Jean & Woodsworth, Judith (ed.). 1995. Translators through history. Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins Publishing Company/ UNESCO Publishing.
  • Dryden, John. 1975. Preface to Ovid’s Epistles. En Steiner, T. R. English translation theory 1650-1800, 68.
  • El Nuevo Testamento de Nuestro Señor Jesucristo. 1983. Antigua Versión de Casiodoro de la Reina (1569). Revisada por Cipriano de Valera (1602). Otras revisiones 1862, 1909 y 1960. (RV). The New Testament of our Lord and Saviour Jesus Christ. Translated out of the original Greek and with the former translations diligently compared and revised commonly known as the Authorized (King James) Version. Los Gedeones Internacionales. (Edición de 1983). The Gideons International. (1983 edition). Copyright 1960. Sociedades Bíblicas en América Latina. Printed in U.S.A. National publishing Company (Cia. Publicadora Nacional). Philadelphia, Pennsylvania. (AV)
  • Horatius Flaccus, Quintus. 1967. Opera. Ars poetica. Edición a cargo de H. W. Harrod. Oxford: At the Clarendon Press.
  • Jerónimo, San. 1952. Cartas de San Jerónimo. Edición Bilingüe. I. Introducción, versión y notas por Daniel Ruiz Bueno. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos.
  • Kloepfer, Rolf. 1967. Die Theorie der literarischen Übersetzung. Romanischdeutscher Sprachbereich. München: Wilhelm Fink.
  • León, Fray Luis de. 1972. El cantar de los cantares. Barcelona: Ramón Sopena.
  • Moya, Virgilio. [2004] 2010. La selva de la traducción. Teorías traductológicas contemporáneas. Madrid: Cátedra.
  • Nida, Eugene. 1964. Toward a science of translating. With special reference to principles and procedures involved in Bible translating. Leiden: E.J. Brill.
  • Nietzsche, Friedrich. 1969. “Zum Problem der Übersetzung” (extractado de “Die fröhliche Wissenschaft” y de “Jenseits vom Gut und Böse”). En Störig, Hans Joachim (ed.) Das Problem des Übersetzens..., 136-138.
  • Old English Homilies and Homiletic Treatises. (R. Morris, ed.). Oxford: Oxford University Press (E.E.T.S. Original Series) 1867 (reimpresión 1998).
  • Old English Version of the Gospels. (R. M. Liuzza, ed.). Oxford: Oxford University Press (E.E.T.S. Original Series) I. 1994 (reimpresión 2009), II. 2000.
  • Oldest English texts, The. (Henry Sweet, ed.). Oxford: Oxford University Press (E.E.T.S. Original Series) 1885 (reimpresión 1963).
  • Quintilianus, Marcus Fabius. 1971. Institutionis oratoriae libri XII. Compilado por L. Rademacher. Leipzig: Teubner Verlagsgesellschaft (Bibliotheca scriptorum graecorum et romanorum teubneriana).
  • Reiss, Katharina. 1971. Möglichkeiten und Grenzen der Übersetzungskritik. München: Max Hueber Verlag.
  • Reiss, Katharina & Vermeer, Hans Josef. 1996. Fundamentos para una teoría funcional de la traducción. Madrid: Akal (Universitaria).
  • Roganova, Zoja E. 1971. Perevod s russkogo jazyka na nemeckiy. (Posobie na teorii perevoda dlja institutov i fakultetov inostrannyh jazykov) (“Traducción del ruso al alemán. (Manual de teoría de la traducción para los Institutos y Facultades de lenguas extranjeras)”). Moscú: Escuela Superior. En Vidal Claramonte, M.ª Carmen África. Traducción, manipulación, desconstrucción, 30-31.
  • Sagrada Biblia. 1973. (11.ª ed.). Traducida de la Vulgata latina teniendo a la vista los textos originales por el P. José Miguel Petisco de la Compañía de Jesús. Dispuesta y publicada por el Ilmo. Sr. D. Félix Torres Amat. Madrid/Lima: Editorial Apostolado de la Prensa S.A.; y Zaragoza: Editorial Hechos y Dichos. (P-TA)
  • Sagrada Biblia. Versión directa de las lenguas originales. 1959. (9.ª ed.). Eloíno Nácar Fuster (†) y Alberto Colunga, O.P. Prólogo del Excmo. y Rvdmo. Sr. Gaetano Cicognani, Nuncio de Su Santidad en España. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos. (N-C)
  • Santoyo, Julio César. 1986. A propósito del término TRANSLEMA. Actas del I congreso nacional de AESLA. Murcia, 14-17 de abril de 1983. Madrid: AESLA-Sgel, 255-265.
  • Stackelberg, Jürgen von. 1972. Literarische Rezeptionsformen. Übersetzung · Supplement · Parodie. Frankfurt am Main: Athenäum Verlag.
  • Steiner, George. 1975. After Babel: aspects of language and translation. Oxford: Oxford University Press.
  • Steiner, T. R. 1975. English translation theory 1650-1800. (= Approaches to translation studies, 2). Assen/Amsterdam: Van Gorcum.
  • Störig, Hans Joachim (ed.). 1969. Das Problem des Übersetzens. StuttgartDarmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft.
  • The Holy Bible Containing the Old and New Testaments. 1980. Translated from the original tongues and with the former translations diligently compared and revised by His Majesty’s special command. Appointed to be read in Churches. Trinitarian Bible Society. London: Eyre & Spottiswoode Ltd. (AV)
  • Vidal Claramonte, M.ª Carmen África. 1995. Traducción, manipulación, desconstrucción. Salamanca: Ediciones del Colegio de España (Biblioteca Filológica).
Fuente de los datos: Dialnet